Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
cova de la Fou de Bor
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat a la cova homònima, al poble de Bor (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya).
Les galeries naturals explorades assoleixen els 3 km de longitud La cova, localitzada el 1885, fou excavada per Joan Maluquer de Motes i Jordi Rovira, que n'establiren la cronologia d’ús des del bronze final fins a l’època romana Algunes de les grutes també foren utilitzades com a necròpoli
Saportella
Llinatge vicarial i de magnats que prengué el nom del castell de la Portella, dit també fins al s XI de Frontanyà, al comtat de Berga, eixit del de Cerdanya.
El genearca conegut fins al moment és Bernat I La seva vídua, Doda, amb llur fill Guifred I , vicari del castell de la Portella on morí l’any 1059 pel comte cerdà, fundaren el 1003 el monestir de Sant Pere de la Portella Posseïen també dominis als comtats de Besalú, Cerdanya i Rosselló i no seria rar que llur origen fos vescomtal Guifred I fou testimoni al testament del comte Bernat I de Besalú, fou pare del clergue Arnau i es casà amb Ermetruda, amb la qual tingué per fill Bernat II mort després del 1085, que també fou vicari de la Portella i es casà amb Migdònia i foren pares…
Cooperativa Lletera del Cadí
Agronomia
Entitat fundada el 1915 a la Seu d’Urgell per Josep Zulueta per intentar la reconversió de l’Urgellet, afectat per la fil·loxera i la crisi cerealista, combinant la sembra de prats amb la comercialització cooperativa de la llet i els seus derivats.
El 1935 es fusionà amb la Cooperativa Lletera de Bellver de Cerdanya El 1983 la seva producció fou de 3 710 t de formatge, 421 de mantega i 917 de lactosa, a més de la recollida de llet de la comarca
tractat de Llívia
Història
Acord signat entre els representants de Lluís XIV de França (Hyacinthe Cerrong, bisbe d’Aurenja) i Felip IV de Castella (Miquel de Salvà i de Vallgornera), a Llívia, el 12 de novembre de 1660.
L’acord completava el tractat dels Pirineus i consumava la separació d’una part de la Cerdanya, que era atribuïda al rei francès la vall de Querol i el territori que la unia al Capcir Miquel de Salvà aconseguí que Llívia restés vinculada al Principat en forma d’enclavament dins la zona que passà a França
entrevista de Salvatierra
Història
Reunió celebrada a Salvatierra (País Basc) entre Joan II de Catalunya-Aragó i Lluís XI de França el 3 de maig de 1462.
El rei francès oferí ajut a Joan II, seriosament amenaçat per la guerra que contra ell havia esclatat al Principat aquest ajut era en canvi d’un pagament pel qual les rendes del Rosselló i la Cerdanya restaven obligades per valor de 200 000 escuts Aquest pacte inicial fou modificat, al cap de pocs dies, per unes condicions més oneroses, en el tractat de Baiona
tractat dels Pirineus
Història
Acord de pau signat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa, el 7 de novembre de 1659, entre els representants de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, que posaven així terme a la guerra iniciada entre ells el 1635.
El tractat estipulava la cessió a França de diverses places de Flandes inclosa Avesnes, cedida en canvi que Lluís XIV perdonés la traïció de Lluís II de Borbó-Condé, el qual, arran del conflicte de la Fronda, s’havia passat al bàndol de Felip IV alhora, França obtenia tot l’Artois llevat d’Aire i Saint Omer, diverses places de l’Hainaut i, al S, la cessió del comtat de Rosselló amb el Conflent, Vallespir i Capcir i de la meitat del comtat de Cerdanya, fet que satisfeia amb escreix la vella aspiració francesa d’emparar-se d’aquestes comarques catalanes hi hagué més de vint intents…
tractat de Perpinyà
Història
Conveni signat a Perpinyà el 17 de setembre de 1473 per Pere de Rocabertí, en nom de Joan II de Catalunya-Aragó, i el senyor de Lude, en nom de Lluís XI de França, el qual el signà el 10 de novembre.
Lluís XI hi ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalanoaragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya —ocupats aleshores en part per França— en canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200000 escuts, el qual s’obligava a satisfer abans d’un any Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent
La Molina Club d’Esports
Esports d’hivern
Club d’esports d’hivern de la Molina (Cerdanya).
Fou fundat el 1983 amb el nom Club d’Esquí La Molina L’any 2000 es fusionà amb el Club Alpí La Molina i adquirí la denominació actual Des del 1996 comparteix entrenaments amb els esquiadors del Club d’Esquí Girona Se centra en la competició d’esquí alpí i posa especial atenció en les categories inferiors Alguns dels seus esquiadors s’han proclamat campions d’Espanya Ha organitzat alguna edició de la Copa d’Europa, Campionats d’Espanya i de Catalunya d’esquí alpí, i diverses curses d’àmbit internacional La temporada 2010-11 obrí la secció de muntanya Té escola d’esquí, l’Escola de Neu El 2012…
Aeroclub Barcelona-Sabadell
Arxiu Aeroclub Barcelona-Sabadell / Oscar Laborda
Esports aeris
Club d’aviació de Barcelona i Sabadell.
Fundat el 27 de juliol de 1953 per la fusió de l’Aero Club de Barcelona i de l’Aero Club de Sabadell, principals aeroclubs de l’època Des de la seva creació competí en les principals proves i el primer president fou Josep Maria Marcet i Coll Des del 1953 disposa d’escola de pilots i celebra la festivitat de la Mare de Déu de Loreto, patrona de l’aviació El 1955 organitzà la primera Volta Aèria a Catalunya i durant les festes de la Mercè del 1956 i 1960 organitzà dos festivals aeris considerats dels més importants d’Europa Promogué activitats aeronàutiques com l’expedició a Bali Indonèsia d’…
Atlas lingüístic dels Pirineus Orientals
Atles lingüístic de les comarques septentrionals de llengua catalana i de les comarques frontereres llenguadocianes.
Comprèn el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, l’Alta i la Baixa Cerdanya i zones limítrofes de l’Alt Urgell, del Ripollès, de la Garrotxa i de l’Alt Empordà, la Fenolleda, el Perapertusès, part del Termenès i del Narbonès, el Donasà, el País de Saut i el Sabartès Fou dirigit per Enric Guiter, el qual, amb un equip, féu les enquestes entre el 1943 i el 1951 i publicà l’obra el 1966, que forma part del Nouvel Atlas Linguistique de la France par regions És el més dens dels atles lingüístics catalans 382 localitats, mentre que el qëstionari és dels més breus L’obra presenta uns…