Resultats de la cerca
Es mostren 17154 resultats
Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya
Història
Organisme de control econòmic de la Generalitat de Catalunya, creat l’11 d’agost de 1936.
N'havia estat un precedent el Consell Consultiu d’Economia de la Generalitat de Catalunya, creat pel març del 1934 i que havia funcionat amb intermitències Tingué la missió de dirigir l’economia catalana i de formalitzar un programa comú de totes les organitzacions polítiques i sindicals Pla de Transformació Socialista del País els seus punts principals eren collectivització de la gran indústria, dels serveis públics i de la gran propietat rural i urbana, control obrer de la banca i de la petita indústria no collectivitzada, intervenció dels establiments abandonats pels propietaris,…
Consell de Castella
Història
Òrgan suprem de govern al regne de Castella.
La primitiva cúria règia es transformà, durant la baixa edat mitjana, en el Consell Reial de Castella, assessor del rei en el govern Ferran IV, Alfons XI i Enric II l’ampliaren i l’obriren a la burgesia i als municipis Joan I el reorganitzà el 1385 i hi admeté quatre representants del poble, quatre de la noblesa i quatre més de la clerecia Les corts de Briviesca 1387, Enric III 1406 i Enric IV 1459 el reformaren, n'augmentaren el nombre de funcionaris, afavoriren la inclusió de juristes i lletrats i afebliren la influència de la noblesa i del clericat El progressiu afebliment de les corts, el…
Consell de Cent

Saló o Consell de Cent, a l’Ajuntament de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Assemblea consultiva del govern municipal de Barcelona.
Aconsellava els consellers i els oficials reials en casos referents a la utilitat i la defensa de la ciutat, el seu territori i, més tard, també les seves possessions Derivava de la reunió general de veïns o consell ple, convocat pel veguer sense limitació de nombre El 1258 Jaume I el limità a dos-cents prohoms, elegits pels consellers, el veguer i el batlle amb nombre gairebé igual de ciutadans honrats i menestrals, i una vintena de mercaders, i el 1265, a cent persones, forma que perdurà molt de temps i donà nom a la institució Tanmateix, ja durant el s XIV els prohoms o jurats oscillaren…
Consell d’Assistència Econòmica Mútua
Economia
Organisme, més conegut pel nom de COMECON, format a Moscou el gener de 1949 per Bulgària, Hongria, Polònia, Romania, Txecoslovàquia i l’URSS.
Albània s’hi adherí poc temps després, i la RD Alemanya a la fi del 1950 Mongòlia hi fou admesa com a membre el 1962, i Cuba i Vietnam ho foren el 1972 Iugoslàvia posseí l’estatut de membre associat des del 1964 Albània es retirà de l’organització l’any 1961 La finalitat del COMECON era d’intercanviar experiències econòmiques, fornir ajuda tècnica i proporcionar assistència mútua matèries primeres, aliments, maquinària, etc entre els seus membres En una primera etapa fins el 1955, l’èmfasi se centrà en un increment dels intercanvis comercials després, els acords anuals foren substituïts per…
Consell d’Aragó
Història
Nom que prengué el consell reial de la corona catalanoaragonesa durant la monarquia dels Àustria i els primers anys de Felip V.
El seu origen remunta a la reforma del consell reial feta per Ferran II de Catalunya-Aragó , per la qual restà constituït pel vicecanceller i quatre regents de la cancelleria, tots ells anomenats doctors Tenia com a missió d’estudiar les causes i les peticions dels regnes de la corona catalanoaragonesa i de proposar-ne la solució al rei, i actuava com a òrgan consultiu de govern i com a tribunal suprem de justícia per als afers dels regnes de València, Mallorca i Sardenya a partir del 1623, de tots els regnes Ben aviat 1522 el nombre dels membres augmentà a set, presidits pel vicecanceller…
Consell Criminal de Catalunya
Història
Denominació que rebé a partir del 1599 la tercera sala de l’audiència reial de Catalunya.
Amb l’addició, als quatre doctors, de tres jutges de cort o ministres criminals i un oficial de capa i espasa o regent de la tresoreria, sota la presidència directa del lloctinent de Catalunya o, ell absent, del regent de la cancelleria Entenia en afers criminals i administratius, i, després del 1640, en l’allotjament de tropes, en la disposició de llurs quarters i trànsits i en l’administració dels béns confiscats En allunyar-se el lloctinent de Barcelona cessava la seva actuació i només subsistia en els magistrats que acompanyaven el lloctinent Fou abolit pel decret de Nova Planta 1716
Consell Consultiu de la Generalitat
Organisme assessor previst en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, vigent fins l’any 2009.
Fou creat per llei del Parlament de Catalunya al febrer de 1981 Els seus dictàmens eren requisit previ a interposar recurs d’anticonstitucionalitat tant per part del Parlament com del govern de Catalunya També dictaminava sobre l’adequació a l’Estatut català dels projectes i proposicions de llei sotmesos al Parlament i sobre allò que li era requerit, així com l’adequació d’una eventual reforma estatutària a la Constitució del 1978 Era format per set membres elegits entre juristes de reconeguda competència, cinc dels quals eren designats pel Parlament i dos altres pel govern català D’entre…
Consell Col·lateral de Nàpols
Història
Organisme representatiu i assessor del virrei, creat a Nàpols el 1516 per Ferran II de Catalunya-Aragó.
Era format, en un principi, per dos regents hispànics i un de napolità Més tard el nombre fou augmentat fins a cinc N'era president el mateix virrei i es reunia diàriament Rebia també el nom de Consell de la Cancelleria El càrrec de secretari tenia caràcter de secretari del rei
Consejo Nacional del Movimiento
Política
Òrgan polític que durant el franquisme assumí la representació col·legiada del Movimiento.
Institucionalitzat per decret de 31 de juliol de 1939 i anomenat inicialment Consejo Nacional de FET y de las JONS, el seu nom i les seves funcions definitives li foren donades per la llei de Principios del Movimiento Nacional 1958, el foment i la preservació dels quals era la seva missió podia fer suggeriments al govern, àdhuc en forma de proposicions de llei, i exercir el recurs de contrafur Els consejos locales del Movimiento elegien un consejero nacional per província, i el cap de l’estat en designava 40 dels altres 58 consellers llur president era el president del govern, com a cap de la…
Conseil National de la Résistance
Història
Organisme creat el 27 de juny de 1943 per coordinar la resistència interior francesa a l’ocupació alemanya.
Comprenia dos representants de les centrals sindicals, vuit dels diversos moviments de la resistència i sis dels partits polítics Presidit de primer per Jean Moulin i, després del seu arrest i de la seva mort, per Georges Bidault, es consagrà essencialment a la lluita immediata contra l’ocupant per mitjà de la unió de tots els moviments clandestins de resistència i l’establiment d’un pla de reformes de caire social sobretot nacionalitzacions, que calia aplicar després de l’alliberament de França