Resultats de la cerca
Es mostren 17154 resultats
Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer
Economia
Organització econòmica internacional fundada a París el 1951 per acord dels governs de la República Federal d’Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.
Amb seu a Luxemburg, tenia per objectiu aconseguir la integració econòmica en el sector del carbó i de l’acer Vigent des del 1952, els òrgans de govern eren un Consell de Ministres, que representava els estats membres, i una Alta Autoritat Proposava la supressió d’obstacles duaners, la regularització de la producció, l’increment productiu de les explotacions i l’ajut a les regions i als treballadors afectats per les reestructuracions El 1955 la Gran Bretanya hi signà un acord d’associació Posteriorment formaren part tots els estats membres de la Comunitat Econòmica Europea, integrats des del…
Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental
Economia
Organisme econòmic de l’Àfrica Occidental creat el 1975 a Lagos (Nigèria).
És constituït per nou estats francòfons Burkina Faso, Benín, la Costa d’Ivori, Guinea, Mali, Mauritània, el Níger, el Senegal i el Togo, dos de parla portuguesa Guinea-Bissau i el Cap Verd i cinc de parla anglesa Gàmbia, Ghana, Libèria, Nigèria i Sierra Leone La CEDEAO es proposa de promoure la cooperació i el desenvolupament dels estats membres per mitjà de la creació d’una unió duanera, d’una xarxa de transports entre els membres i d’uns projectes comuns agrícoles, industrials, energètics i minerals La seu del secretari executiu és a Nigèria El 1993 els estats membres acordaren la creació d…
Comunitat del Carib
Economia
Organització econòmica internacional creada pel tractat de Chaguaramas del 1973 que substituí l’antiga Associació de Lliure Canvi del Carib (CARIFTA).
La seva finalitat és la creació d’un mercat comú i la integració econòmica i regional entre els estats illencs del Carib A l’origen era format per algunes de les antigues colònies britàniques Barbados, Guyana, Jamaica, Trinitat i Tobago, Belize, Dominica, Grenada, Montserrat, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Antigua i Barbuda i Saint Christopher i Nevis El 1995 s’hi adherí Surinam i el 1999, Haití El seu secretariat té la seu a Georgetown, capital de la República de Guyana Des del 1991 en són membres associats les illes Verges britàniques i nord-americanes i les illes Turks i…
El Comunista Balear
Publicació bimensual, redactada en castellà, òrgan de l’agrupació comunista de Palma.
Sortí del 15 de setembre de 1921 al desembre del 1922, dirigida per Antoni M Alzina Fou la primera mostra de premsa comunista a les Balears i una de les poques existents en aquells moments a Espanya
Comunió Tradicionalista
Denominació donada al partit carlí.
A partir del 1869, la denominació de partit carlí fou substituïda sovint per la de Comunió Catolicomonàrquica o per Comunió Tradicionalista, a mesura que el carlisme , a més de la legitimitat sàlica, defensava el foralisme i la religió catòlica tradicionalisme
carta de Comunió i Amistat
Història
Nom donat al privilegi atorgat el 1257 per Jaume I a la ciutat de Barcelona, conjuntament amb la reorganització del govern municipal, pel qual autoritzava l’organització del sometent contra bandolers (que aleshores infestaven els pobles del Baix Llobregat) i que podia actuar en el territori comprès entre Sants, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Castelldefels.
Fou l’origen del sagramental o host ciutadana
Comunió Anglicana
Fraternitat d’esglésies anglicanes ( anglicanisme
).
Comuna de París
Història
Insurrecció revolucionària haguda a París del 18 de març al 28 de maig de 1871.
S'inicià quan Thiers, nomenat cap del poder executiu per l’assemblea nacional de Bordeus, intentà de desarmar la guàrdia nacional de París assetjada per l’exèrcit prussià de Bismarck, intent en què no reeixí, i hagué de fugir a Versalles deixant la ciutat a les mans d’aquella milícia popular Ultra el comitè central de la guàrdia nacional, els grups revolucionaris de París eren fonamentalment els jacobins, els blanquistes i els obrers internacionalistes aquests, amb proudhonians, partidaris de Varlin i una minoria marxista l’efervescència de la capital després del 4 de setembre de 1870, en…
Comuna de París
Història
Administració revolucionària de París (1789-95).
A partir del 14 de juliol de 1789 substituí el cos municipal i fou presidida per Bailly fou constituïda legalment el 21 de maig de 1790 a base de membres elegits per les 48 seccions de la capital La Comuna insurreccional 9 d’agost de 1792, no sotmesa a cap llei i dominada successivament per jacobins i hebertistes, esdevingué el veritable motor de la revolució i imposà la voluntat del poble treballador parisenc tant a l’assemblea nacional com, mitjançant comissaris delegats, als departaments insurrecció del 10 d’agost, proscripció dels girondins, primeres mesures terroristes, matances de…
el Comte Mal
Folklore
Nom que la tradició popular mallorquina ha donat al segon comte de Formiguera, Ramon Safortesa (1627-94), senyor feudal de Santa Margalida, poble amb el qual sostingué dures lluites, com també amb d’altres indrets.
Els seus vassalls, ressentits, li aplicaren la llegenda i la cançó del Comte Arnau , i arribaren fins i tot a substituir “mon comte Arnau” per “mon comte Mal” Josep M Quadrado Las bodas del Conde Malo , 1843, Ramon Picó i Campamar De pressa , 1884, Guillem Colom El Comte Mal, 1950 i d’altres l’han convertit en personatge literari