Resultats de la cerca
Es mostren 17154 resultats
Coblencià
Geologia
Nom antic del tercer estatge del Devonià inferior, que correspon a l’Emsià.
manifest de Coblença
Història
Proclama publicada a la ciutat de Coblença pel duc de Brunsvic, el 25 de juliol de 1792, en nom de l’emperador d’Àustria i del tsar de Rússia.
Comminava els francesos, sota amenaça de destrucció de París, a restablir Lluís XVI en la plenitud de la seva sobirania El poble de París, indignat per aquest manifest, atacà el palau de les Tulleries 10 d’agost i el rei fou empresonat al Temple
batllia de Coblença
Història
Domini de l’orde teutònic.
Fundada al s XIII, s’estenia per la vall del Rin des de Coblença fins a Aar, a la vall de Colònia Li pertanyien 15 circumscripcions, una de les quals era a Malines Coblença era la seu del Landkomtur i una de les comunitats teutòniques més importants regia l’hospital des del 1216 Subsistí fins el 1805, que fou annexada a França
Coatlicue
Mitologia
En la mitologia asteca, deessa de la terra i de la mort.
Mare d’Anetzalcoatl
Coalición Popular
Política
Coalició electoral d’àmbit estatal establerta per a les eleccions legislatives de l’Estat espanyol del 1982 entorn d’ Alianza Popular
.
En formaren part, també, el Partido Demócrata Popular , la Unión Liberal que el 1983 es transformà en Partido Liberal, Unión del Pueblo Navarro, Unión Valenciana i Partido Aragonés Regionalista Obtingué 106 diputats i un menys en les del 1986 sense Unión Valenciana i el Partido Aragonés Regionalista Es dissolgué el 1987
Coalición Democrática
Pacte electoral d’àmbit estatal establert per a les eleccions legislatives de l’Estat espanyol del 1979, entre Alianza Popular
, Acción Ciudadana Liberal —a Catalunya, Partit Popular—, de J.M. de Areilza, i el Partido Democrático Progresista, d’A.Osorio.
Pretesa alternativa de centredreta a UCD, fou absorbida per AP
escola de Cnidos
Escola de medicina que, juntament amb la de Cos, dominà el panorama de la medicina grega antiga.
Hi predominaren les teories numèriques, residu de l’escola pitagòrica en la concepció de les malalties, les quals eren considerades més aviat des del punt de vista de la patologia local de cada òrgan que no pas general La seva època de més activitat correspon als s VI-V aC En foren els metges més destacats Ctèsies, coetani d’Hipòcrates, Eurió, Èudox i Crisip
Club Ramon Muntaner
Entitat civicocultural creada a Barcelona al desembre del 1978, amb els objectius de promoure i defensar la consciència nacional dels Països Catalans i afavorir la col·laboració entre ells.
Impulsat per Miquel Tarradell, Max Cahner, Josep Benet, Miquel Sellarès, etc, l’integraven nacionalistes independents o militants de diferents partits El 1983 suspengué les seves activitats
Club Natació Sabadell

Equip de waterpolo femení del Club Natació Sabadell guanyador de la Copa d’Europa del 2011
© CLUB NATACIÓ SABADELL
Natació
Waterpolo
Entitat esportiva de Sabadell.
Fundat al juny del 1916, nasqué per iniciativa de Joan Valls Vidal En ordre cronològic és el tercer club de natació català i de tot l’Estat espanyol El primer president fou Pere Mestre i Montserrat El 1918 construí la primera piscina d’aigua dolça de l’Estat espanyol, posteriorment desapareguda, i el 1929, una coberta Fou un dels fundadors de les federacions espanyola 1920 i catalana 1921 de natació Al desembre del 1959, el president Antoni Monés Giner impulsà la secció de natació inaugurant una piscina coberta de 25 m Durant els anys seixanta i setanta fou un club de referència a tot l’Estat…
,
Club Muntanyenc Barcelonès
Excursionisme
Entitat cultural i esportiva fundada a Barcelona el 1931 per la fusió del Club Muntanyenc i el Centre Excursionista Barcelonès, apareguts, respectivament, el 1906 i el 1909.
L’antecedent del primer fou el grup anomenat Els Muntanyencs, creat el 1890 Tingué la seu a la plaça Reial El 1933 organitzà el primer concurs de fotografia científica de Barcelona La secció de ciències realitzà nombroses sortides cientificoesportives i publicà una revista 1931-37 Promogué l’excursionisme, però posà especial èmfasi en l’escalada i l’espeleologia El 1940 fundà el Grup d’Alta Muntanya GAM, secció d’escalada que feu més de trenta “primeres” als Pirineus i més de cinquanta a Montserrat, diverses vies del Pedraforca i ascensions als Alps, a les Dolomites, a la paret nord de l’…
,