Resultats de la cerca
Es mostren 17155 resultats
ducat de Clarence
Història
Títol de la casa reial anglesa concedit el 1362 a Lionel d’Antwerp (Anvers), tercer fill d’Eduard III, i que revertí a la corona a la seva mort (1368).
El 1412, per segona vegada fou concedit al príncep Tomàs —fill segon del rei Enric IV—, mort sense fills el 1421 En fou tercer duc 1461 el príncep Jordi mort el 1478, germà d’Eduard IV No fou tornat a concedir fins el 1789, que passà al príncep Guillem, fill tercer de Jordi III i que després regnà amb el nom de Guillem IV La darrera concessió fou feta a favor del príncep Albert mort el 1892, fill gran del rei Eduard VIII aleshores príncep de Galles
comtat de Claramunt
Història
Títol senyorial concedit pel rei arxiduc Carles III el 1708 a Josep Antoni de Ribera i d’Espuny-Claramunt sobre la seva senyoria de la Torre de Claramunt (Anoia).
En fou l’únic titular
Cízic
Mitologia
Heroi oriünd del nord de Grècia que regnà a la Propòntida sobre els dolíons, descendents de Posidó.
Intervingué en la llegenda dels Argonautes, segons la qual acollí amablement els navegants, però morí després, per equivocació, a mans d’un d’ells, Jasó En adonar-se de l’error, els Argonautes organitzaren jocs en honor de Cízic, que fou l’heroi epònim de la ciutat on havia regnat
Civitates Orbis Terrarum
Gran atles urbà, obra de Georges Braun amb gravats de Jooris Hoefnagel, publicat a Colònia el 1572.
Hi ha representades diverses ciutats de l’època Aden, Barcelona, Sevilla amb una gran meticulositat El text que acompanya el gravat de Barcelona és de Florianus de Campo Les primeres edicions de l’obra són en llatí, i posteriorment se n'han fetes d’altres en alemany i francès
Civitas
Publicacions periòdiques
Òrgan d’expressió de la societat cívica la Ciutat Jardí, de publicació irregular.
Té dues èpoques a la primera 1911-19, en castellà, foren editats 18 números sota la direcció de Cebrià Montoliu a la segona època 1920-24, en català, sota la direcció de Nicolau Rubió i Tudurí, foren editats 15 números Informà dels projectes i de les construccions inspirats en la ciutat jardí, publicà articles teòrics d’autors catalans Cebrià Montoliu, Salas Anton i estrangers W Thompson, H Aldvidge, R Muwin En la segona època anà desapareixent l’afany teòric i polèmic de la revista
la Ciutat Jardí

Projecte d’urbanització de les Corts de Sarrià patrocinat per la societat cívica Ciutat Jardí
© Fototeca.cat
Societat cívica constituïda el 1912 sota la tutela del Museu Social de la Diputació de Barcelona.
Inspirada en la teoria de la ciutat jardí d’Ebenezer Howard i en l’anàlisi organicista, l’ànima i el cervell d’aquesta societat fou Cebrià Montoliu En exiliar-se voluntàriament el 1920, passà la direcció a Nicolau M Rubió i Tudurí La primera junta directiva fou presidida per Joan A Güell i en formaren part Josep Puig i Cadafalch i Frederic Rahola, entre d’altres Els seus objectius eren la descentralització de l’aglomeració urbana de Barcelona, la reintegració del treball humà dins la natura i la protecció del paisatge Creà un arxiu sobre urbanització, habitació i cultura cívica, i una oficina…
La Ciutat i la Casa
Revista
Arquitectura
Revista trimestral d’arquitectura editada a Barcelona (1925-28), dirigida per Rafael Benet.
Representava una línia noucentista, parallela a la de Les Arts i els Artistes , amb nombroses illustracions i una representació tipogràfica molt acurada El 1928 es fusionà amb La Gaseta de les Arts
la Ciutat de Repòs i de Vacances
Projecte del GATCPAC (1931-34) per tal de bastir una ciutat d’esbargiment a la zona costanera de Viladecans, Gavà i Castelldefels (Baix Llobregat).
Tingué ressò internacional, i el congrés d’Atenes del CIRPAC 1933 incorporà els seus principis Preveia cinc zones de banys, esports i cinema a l’aire lliure d’habitatges mínims per a cap de setmana, amb espais per a càmping i pavellons escolars de residència hotels, cases de vacances, colònies escolars de cures de repòs hotels, sanatoris i de conreu, comuna a les anteriors Hom començà les obres, però la guerra civil de 1936-39 truncà el projecte
premis Ciutat de Palma
Certamen anual instituït el 1955 per l’Ajuntament de Palma per a obres de creació cultural.
Els principals premis són proclamats el dia de Sant Sebastià 20 de gener, patró de la ciutat Les modalitats més destacades són les de novella i poesia S’atorguen o s’han atorgat també premis en reconeixement d’altres gèneres, com ara teatre, periodisme, història, ciències, pintura, fotografia, música, etc Les dues primeres modalitats reben, respectivament, el nom de Llorenç Villalonga de novella des del 1993 i Joan Alcover de poesia Des de l’inici fins al 1979 es convocaren indistintament en castellà i en català, però aquest any passaren a ser exclusivament en català fins al període de 2004-…
La Ciutat
Periodisme
Diari catòlic i catalanista conservador, editat a Sabadell del març de 1932 al gener del 1934.
Dirigit per Manuel de Montoliu, seguí en política les orientacions de Lliga Catalana Desaparegué per fusió amb Diari de Sabadell