Resultats de la cerca
Es mostren 17155 resultats
Cavall Fort
Portada del primer número de la revista Cavall Fort
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista per a nois i noies publicada pels secretariats catequístics de Girona, Vic i Solsona des del desembre del 1961.
Fou mensual fins al setembre del 1964 i quinzenal a partir d’aquesta data Publica historietes illustrades en color, contes, articles de divulgació de temes religiosos i científics, acudits, etc Algunes de les seves portades —n’hi ha de dibuixades per Cesc, Tàpies, Miró, Clavé— han estat premiades pel Graphic Annual de Zuric Des del 1967 patrocina cicles de teatre infantil Des del gener del 1998 la revista és dirigida per l’escriptora i traductora Mercè Canela , que rellevà Albert Jané 1979-88, successor, al seu torn, de Josep Tremoleda, el primer director i gran impulsor de la…
Cavalleria rusticana
Teatre
Drama en un acte de Giovanni Verga (1884).
D’acció tràgica, realista i antiretòrica, contribuí, a Itàlia, a la superació del teatre romàntic i a la implantació del verisme El 1890 Pietro Mascagni en féu una òpera en un acte, amb llibret de GMenasci i GTargioni-Tozzeti, estrenada al teatre Costanzi de Roma el 1890, i que inicià el verisme operístic musicalment, Mascagni utilitzà fórmules de Carmen , de Bizet, i d’altres de wagnerianes
la Cavalleria
Nom que adoptaren diversos membres del llinatge hebreu dels ben Labí de Saragossa, a causa de les relacions i la dependència que tingueren amb els templers des del principi del segle XIII.
A partir del regnat de Jaume I assoliren una gran influència, no sols amb la concessió de préstecs oportuns, sinó també com a administradors, batlles, tresorers i consellers reials, o bé destacaren com a financers Jahudán de Cavallería i literats Vidal Yosef ben Labí , Vidal Benvenist de la Cavalleria Constituïda, antigament, en dues branques principals, una bona part de la nombrosa descendència de la família es convertí al cristianisme al principi del segle XV En aquesta nova etapa, s’hi distingiren especialment el jurista Pere de la Cavalleria i els consellers i oficials de Joan II i de…
la Cavalleria
Família d’impressors més coneguda per Pere Lacavalleria i Joan Lacavalleria i Dulac.
Cavall de Troia

El Cavall de Troia en un dibuix de Pieter Jalhea Furnius (1571)
Rijksmuseum
Història
Colossal estàtua de fusta en forma de cavall que construïren els grecs durant el setge de Troia i en la qual s’amagaren Ulisses i els seus homes mentre les tropes gregues simulaven retirar-se.
Els troians, creient que era una ofrena religiosa, l’introduïren a la ciutat A la nit, els grecs amagats obriren les portes a llurs compatriotes i saquejaren la ciutat Aquest episodi posà fi a la guerra de Troia
Cavaillé
Música
Família d’orgueners d’origen llenguadocià.
El primer fou Josep Cavaillé nascut a Galhac vers el 1700, que collaborà en l’orgue de Sant Pere de Tolosa El seu nebot Joan Pere Cavaillé Galhac 1743 — Llançà, Alt Empordà 1809 construí els orgues dels dominicans de Vinçà Conflent i de Santa Maria de la Real de Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on inicià la construcció de l’orgue del convent de Santa Caterina Es casà el 1767 amb Maria Francesca Coll a Barcelona Completà l’orgue de la catedral de Carcassona Llur fill Domènec Cavaillé-Coll i el net Aristides Cavaillé-Coll foren uns altres membres destacats d’aquesta família
Caupena
Llinatge d’origen català, que tingué la senyoria dels darrers reductes de la dominació catalana a Grècia: l’illa d’Egina i Piada, a l’Argòlida.
Antoni I de Caupena —fill d' Aliot de Caupena , coper del rei de Sicília Martí el Jove— esdevingué senyor d’Egina i de Piada ~1402-1418 probablement pel seu suposat matrimoni amb la filla i hereva de Joan Frederic d’Aragó El succeí en la senyoria d’Egina el seu fill Aliot de Caupena 1418-40, i a aquest, un fill illegítim, Antoni II de Caupena 1440-51, que es casà amb una filla adoptiva del duc d’Atenes, Antoni I Acciaiuoli En morir sense fills 1451, la senyoria d’Egina passà a Venècia La senyoria de Piada fou heretada per l’oncle d’Antoni II de Caupena, Arnau Guillem de Caupena mort el 1460,…
Tribunal de Causes Pies
Història del dret canònic
Organisme radicat a la diòcesi de Barcelona, creat amb motiu de la concòrdia entre Jaume II de Catalunya-Aragó i el bisbe Ponç de Barcelona el 1315.
Anomenat, a la compilació vigent del dret civil català, Tribunal de Testaments i Causes Pies , coneix de les causes referents a la part espiritual dels testaments i designa els marmessors substituts per a afers de caràcter piadós La darrera modificació del dret civil català, feta pel Parlament de Catalunya 1984, ha suprimit tota referència a aquest Tribunal de Causes Pies
El Cau Ferrat
Interior del Cau Ferrat
© Fototeca.cat
Museu
Museu obert el 1933 a partir de la casa taller instal·lada per Santiago Rusiñol, a Sitges, el 1894.
La seva collecció de ferros vells catalans i castellans dels segles XIII-XX, dipositada al taller barceloní d’ Enric Clarasó vers el 1890, fou traslladada 1894 pel mateix Rusiñol a Sitges, a dues cases de pescadors, damunt unes roques arran de mar, ampliades i convertides en museu per l’arquitecte Francesc Rogent El mateix any hi aportà dues obres d’El Greco, Les llàgrimes de la Magdalena i Sant Pere penitent , adquirides a París i traslladades processionalment Al tombant dels segles XIX-XX Rusiñol hi incorporà l’obra pròpia i obres de la majoria dels seus companys de generació…
ducat de Cattolica
Història
Títol concedit a Francesc Desfer i de Cruïlles el 1615, a Sicília.