Resultats de la cerca

Fou mensual fins al setembre del 1964 i quinzenal a partir d’aquesta data Publica historietes illustrades en color, contes, articles de divulgació de temes religiosos i científics, acudits, etc Algunes de les seves portades —n’hi ha de dibuixades per Cesc, Tàpies, Miró, Clavé— han estat premiades pel Graphic Annual de Zuric Des del 1967 patrocina cicles de teatre infantil Des del gener del 1998 la revista és dirigida per l’escriptora i traductora Mercè Canela , que rellevà Albert Jané 1979-88, successor, al seu torn, de Josep Tremoleda, el primer director i gran impulsor de la…

D’acció tràgica, realista i antiretòrica, contribuí, a Itàlia, a la superació del teatre romàntic i a la implantació del verisme El 1890 Pietro Mascagni en féu una òpera en un acte, amb llibret de GMenasci i GTargioni-Tozzeti, estrenada al teatre Costanzi de Roma el 1890, i que inicià el verisme operístic musicalment, Mascagni utilitzà fórmules de Carmen , de Bizet, i d’altres de wagnerianes

A partir del regnat de Jaume I assoliren una gran influència, no sols amb la concessió de préstecs oportuns, sinó també com a administradors, batlles, tresorers i consellers reials, o bé destacaren com a financers Jahudán de Cavallería i literats Vidal Yosef ben Labí , Vidal Benvenist de la Cavalleria Constituïda, antigament, en dues branques principals, una bona part de la nombrosa descendència de la família es convertí al cristianisme al principi del segle XV En aquesta nova etapa, s’hi distingiren especialment el jurista Pere de la Cavalleria i els consellers i oficials de Joan II i de…

Els troians, creient que era una ofrena religiosa, l’introduïren a la ciutat A la nit, els grecs amagats obriren les portes a llurs compatriotes i saquejaren la ciutat Aquest episodi posà fi a la guerra de Troia

El primer fou Josep Cavaillé nascut a Galhac vers el 1700, que collaborà en l’orgue de Sant Pere de Tolosa El seu nebot Joan Pere Cavaillé Galhac 1743 — Llançà, Alt Empordà 1809 construí els orgues dels dominicans de Vinçà Conflent i de Santa Maria de la Real de Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on inicià la construcció de l’orgue del convent de Santa Caterina Es casà el 1767 amb Maria Francesca Coll a Barcelona Completà l’orgue de la catedral de Carcassona Llur fill Domènec Cavaillé-Coll i el net Aristides Cavaillé-Coll foren uns altres membres destacats d’aquesta família

Antoni I de Caupena —fill d' Aliot de Caupena , coper del rei de Sicília Martí el Jove— esdevingué senyor d’Egina i de Piada ~1402-1418 probablement pel seu suposat matrimoni amb la filla i hereva de Joan Frederic d’Aragó El succeí en la senyoria d’Egina el seu fill Aliot de Caupena 1418-40, i a aquest, un fill illegítim, Antoni II de Caupena 1440-51, que es casà amb una filla adoptiva del duc d’Atenes, Antoni I Acciaiuoli En morir sense fills 1451, la senyoria d’Egina passà a Venècia La senyoria de Piada fou heretada per l’oncle d’Antoni II de Caupena, Arnau Guillem de Caupena mort el 1460,…

Anomenat, a la compilació vigent del dret civil català, Tribunal de Testaments i Causes Pies , coneix de les causes referents a la part espiritual dels testaments i designa els marmessors substituts per a afers de caràcter piadós La darrera modificació del dret civil català, feta pel Parlament de Catalunya 1984, ha suprimit tota referència a aquest Tribunal de Causes Pies

La seva collecció de ferros vells catalans i castellans dels segles XIII-XX, dipositada al taller barceloní d’ Enric Clarasó  vers el 1890, fou traslladada 1894 pel mateix Rusiñol a Sitges, a dues cases de pescadors, damunt unes roques arran de mar, ampliades i convertides en museu per l’arquitecte Francesc Rogent El mateix any hi aportà dues obres d’El Greco, Les llàgrimes de la Magdalena i Sant Pere penitent , adquirides a París i traslladades processionalment Al tombant dels segles XIX-XX Rusiñol hi incorporà l’obra pròpia i obres de la majoria dels seus companys de generació…