Resultats de la cerca
Es mostren 17155 resultats
Académie des Inscriptions et Belles-Lettres
Institució fundada a París el 1663 pel ministre Jean-Baptiste Colbert amb el nom de Petite Académie de la qual formaven part quatre membres de la gran Académie Française.
S'encarregava de redactar les inscripcions dels edificis construïts per Lluís XIV Aquest li donà el 1701 el títol d' Académie des Inscriptions et Médailles, canviat el 1716 en l’actual Integrada el 1795 a l' Institut de France , en formà una de les seccions fins el 1816, en què les antigues acadèmies reprengueren llur nom Té 45 membres ordinaris, 10 membres lliures, 20 associats estrangers i 70 corresponents Entre altres obres, publica les Mémoires des del 1717
Académie des Beaux-Arts
Institució resident a París, derivada d’una de les antigues seccions de l’Institut de France creades a la seva fundació el 1795.
Aquesta secció agrupava els artistes i els escriptors, però quan el 1816 les seccions reprengueren el nom d’acadèmies, la de belles arts fou separada de la renovada Académie Française Té 50 membres i en depenen l’Académie de France, de Roma, i la Casa de Velázquez, de Madrid
Acadèmia Valenciana
Institució fundada el 1742 per un grup d’intel·lectuals, científics i metges valencians sota la iniciativa de Gregori Maians.
La seva finalitat, d’acord amb la Idea de la Academia Valenciana que aparegué el mateix any, fou de recollir i editar treballs antics i moderns pertanyents a diversos gèneres d’arts i de ciències, i d’estimular l’estudi i el progrés de les darreres Responia, per tant, al tipus d’acadèmia característic de la Illustració Maians pensà associar-hi el nucli de professors de la Universitat de Cervera, i amb aquest objecte escriví a Josep Finestres, que intentà, sense èxit, però, d’obtenir la collaboració d’alguns catedràtics L’acadèmia, que solament funcionà fins el 1751, edità algunes obres…
Acadèmia Xinesa de Ciències
Institució fundada l’any 1949 pel govern de la República Popular de la Xina.
Substituí l’Acadèmia Sinica traslladada a Taipei al final de la guerra civil pel govern nacionalista Consta actualment de cinc departaments física i matemàtiques química ciències biològiques ciències de la Terra ciències tecnològiques Per a les humanitats va constituir-se el 1977 l’Acadèmia Xinesa de Ciències Socials Resideix a Pequín i té delegacions a les principals ciutats xineses
Acadèmia Sínica
Institució fundada l’any 1928 a Nanquín (Xina), amb la finalitat de dirigir i de promoure les investigacions científiques.
Al final de la guerra civil seguí la sort del govern nacionalista i es traslladà a Taipei
Academia Romana
Institució fundada al voltant del 1460 a Roma per l’humanista Pomponio Leto.
Fou coneguda també amb el nom d’Academia Pomponiana Tingué com a finalitat el culte del món clàssic Els seus membres es reunien a discutir sobre art, filologia, filosofia i arqueologia Llatinitzaren llurs noms i dataren llurs escrits ab urbe condita El to paganitzant de l’acadèmia féu que el 1468 els seus membres fossin acusats de conjurar contra el papa i de voler alliberar Roma de la subjecció de la clerecia Per ordre de Pau II, foren empresonats Pomponio Leto i Bartolomeo Saschi, dit il Platina , i l’acadèmia fou dissolta però fou renovada sota Sixt IV i les seves reunions continuaren…
Academia Republicii Socialiste România
Acadèmia romanesa, fundada el 1866 a Bucarest amb el nom de Societatea Literarǎ Românǎ.
Té filials a Iaşi i a Cluj, dues bases científiques, a Timişoara i Tirgu Mureş, i altres centres de recerca El règim comunista reorganitzà l’Academia Românǎ, conjuntament amb les de ciències i de medicina, i canvià en 1948 el nom de la institució pel d’Academia Republicii Socialiste România, nom que conservà fins el 1990, que recuperà l’anterior
Academia Pontaniana
Institució fundada cap al 1440 a Nàpols sota la protecció d’Alfons IV de Catalunya-Aragó.
Els seus membres es reunien al voltant d’Antonio Becadelli dit il Panormita Anomenada primer Academia Alfonsina i aviat també Panormitana , en morir Beccadelli passà a ésser presidida i animada per Giovanni Pontano, de qui prengué el nom definitiu Dedicà principal atenció a treballs filològics i reuní les principals figures literàries de la ciutat Sannazzaro, etc Dissolta a mitjan segle XVI, ressorgí al començament del XIX, però amb objectius diferents
Academia Platonica
Institució acadèmica florentina promoguda per Cosimo de Mèdici.
Aquest concebé la idea de fer reviure a Florència l’ Acadèmia de Plató, influït pel platonisme del filòsof grec Geòrgios Gemistós Plēthōn, el qual impartí cursos a la ciutat des de la seva arribada vers el 1348 L’any 1462 encarregà a Marsilio Ficino la traducció de tota l’obra de Plató i li cedí per a aquest fi la villa de Montevecchio, a Careggi, que fou anomenada Academia per Ficino A partir del 1474 hi tingué lloc anualment una commemoració platònica amb la participació de nou platònics tants com les muses de l’antiguitat, entre els quals Agnolo Ambrogini, dit il Poliziano , Llorenç el…
Academia Naturae Curiosorum
Institució fundada el 1652 a Schweinfurt (Francònia, Alemanya) per G.L. Bausch.
L’any 1867, Leopold I de Baviera li donà l’oficialitat i el títol de reial Carles VII, el 1742, ratificà aquell decret i per això fou coneguda amb el nom d' Academia Sacri Romani Imperii Caesarea-Leopoldina-Carolina Naturae Curiosorum Tingué la particularitat de no tenir domicili fix, per tal com seguia el del seu president Durant el segle XIX tingué el centre a Bonn, Jena i Dresden des del 1878 radica a Halle i és anomenada Deutsche Akademie der Naturforscher Leopoldina Es consagrà a la recopilació de curiositats mèdiques i biològiques Les publicacions d’aquesta acadèmia han tingut…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina