Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Setantí
Família de mercaders, originaris de la ciutat italiana de Lucca, establerts a Barcelona, on catalanitzaren llur cognom primitiu, possiblement Accettanti.
El primer que s’hi establí sembla que fou Jaume Setantí , nadiu de Lucca, fill de Michele Accettanti mort abans del 1399, i ell cridaria els seus germans Pere Setantí i Joan Setantí , aquest últim bastard Foren banquers i deixaren diners a Pere el Cerimoniós, puix que el rei els concedí el castell de Calonge Pere, casat amb una noia de Perpinyà, es dedicà al comerç marítim, com altres posteriors membres de la família Jaume Setantí esdevingué un dels mercaders barcelonins més rics i més influents i fou, amb la seva muller Joana Ferrer, procedent d’una família de donzells, el cap d’una llarga…
comtat de Torrefiel
Història
Títol concedit el 1816 al tinent coronel de cavalleria Rafael Maria Barberà, òlim Puigmoltó i de la Tonda, primer vescomte de Miranda, ajudant de camp del general Bessières.
Continua en la mateixa família
empresa de Sant Joan Baptista
Història
Orde de cavalleria fundat per Pere III el 1353, per als fills de cavallers i per a homes de paratge de la ciutat i el Regne de València.
Era governada per dos priors elegits anualment
Taula Rodona
Història
Orde de cavalleria creat pel llegendari rei Artús, el qual reunia els seus cavallers al voltant d’una taula rodona per tal d’evitar tot sentiment de superioritat entre ells.
Pertanyent a la matèria de Bretanya i al cicle del Greal , els seus personatges més famosos, en mans del seu creador Chrétien de Troyes , com Perceval, Lancelot, Ivain, etc, es distingiren individualment per les seves aventures a la recerca d’uns ideals tant profans com espirituals
comtat de Sagunt
Història
Títol concedit el 1888 al comandant de cavalleria i coronel de milícies Josep Maria Romeu i Crespo en record del seu avantpassat, heroi de la guerra del Francès, Josep Romeu i Parras.
Continua en la mateixa família
Dusai
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_escanner567.jpg)
Armes dels Dusai
Llinatge de ciutadans honrats de Barcelona, conegut també sota les formes de Durai, Durall, d’Usai
o d’Esall
.
Probablement originari de Sant Cristòfol d’Usall Besalú, s’establí al barri de Santa Maria del Mar, i formà part, des de la fi del s XIII, de l’oligarquia dominant de la ciutat lligada als negocis, fins a la darreria del s XV, que ascendí a l’estament militar La seva filiació ininterrompuda s’inicià amb Guillem Pere Dusai , establert al carrer de Montcada i casat amb una germana Maria de l’almirall Marquet Els Dusai aparegueren per primera vegada en la conselleria el 1283 amb Guillem Pere Dusai i Marquet mort vers el 1307, fill gran de l’anterior, propietari d’una important societat comercial…
Col·legi Militar de Mallorca
Militar
Centre d’instrucció per a oficials d’infanteria i de cavalleria, anomenat també Col·legi Militar Nacional
, establert a Palma, Mallorca, el 1812 pel mariscal de camp Sandford Whittingham i dirigit pel coronel Ramos Sensevé.
Ocupà l’edifici del Collegi de la Sapiència, alhora que eren installats també a Mallorca el Collegi d’Artilleria, continuador de l’Acadèmia d’Artilleria de Menorca acadèmia militar , i una foneria de canons Acabada la guerra del Francès 1814, tots aquests serveis militars foren traslladats novament a la península Ibèrica
matèria de Bretanya
Nom pel qual és conegut un conjunt d’obres narratives aparegudes en francès a partir de la segona meitat del segle XII, de primer en vers i després en prosa.
Jean Bodel d’Arràs difongué aquesta denominació entenent per Bretanya tant la continental com la insular per tal de distingir aquest conjunt d’obres de les adaptacions vulgars de temes clàssics i de les cançons de gesta Amb precedents en la literatura i el folklore dels pobles cèltics i seguint una línia de desfiguració i exaltació de la història dels bretons, fou constituïda per llibres destinats a la lectura d’un públic refinat i cortès que hi trobà una idealització del seu viure i dels seus afanys aventures heroiques, fidelitat a l’honor i a l’amor i, ben aviat, uns ideals espirituals de…
marquesat de Valcarlos
Història
Títol concedit amb grandesa d’Espanya, el 1866, a Raimund Güell i de Borbó, tinent de cavalleria i agregat militar a l’ambaixada d’Espanya a França, nebot del rei consort Francesc d’Assís, únic titular.
De batalla
Història
Militar
Tractat de cavalleria titulat també Libellus de batallia facienda, escrit, en català, entre el 1251 i el 1255 i atribuït tradicionalment a Pere Albert o a un autor anònim de la cort del veguer de Barcelona.
És una exposició del procediment a seguir en el duel judicial, destinada probablement als jutges Fonamentat en els Usatges , amb incorporació de les pràctiques judicials admeses pel costum, tingué consideració de llei i sol anar com a apèndix dels Usatges