Resultats de la cerca
Es mostren 301 resultats
ducat de Terranova
Història
Títol senyorial concedit, al regne de Sicília, el 1561, a Carlo Tagliavia e d’Aragona, més conegut com a Carles d'Aragó i Tagliavia, segon marquès de Terranova.
Passà el 1692 als Pignatelli, ducs de Monteleone El marquesat de Terranova havia estat concedit el 1530 al pare del primer duc, Giovanni Tagliavia e d’Aragona, i a la seva muller Antònia Comtessa d’Aragó, barons de Terranova La baronia de Terranova pertangué als Aragó, barons d’Àvola
Amfíon
Mitologia
Fill d’Antíope i Zeus i germà bessó de Zet.
Aprengué de música amb les muses i Apollo Al so de la seva lira les pedres es traslladaren i formaren per elles mateixes les muralles de Tebes Es casà amb Níobe, filla de Tàntal Desesperat per la mort de la seva muller i dels seus fills, se suïcidà
Alciona
Història
Filla d’Èol, rei dels vents, muller de Cèix, fill de l’estrella de l’alba.
La seva felicitat conjugal suscità la gelosia de Zeus i d’Hera, que convertiren els esposos en alcions Imatge de la fidelitat conjugal, els altres déus els protegien, i calmaven els vents i les ones del mar durant el temps de llur niuada
Hera
Mitologia
Divinitat olímpica, filla de Cronos, germana i muller de Zeus i dea de la vida matrimonial.
Venerada antigament a Argos, fou associada al pare dels déus, i ocupà un lloc de preeminència per damunt de les altres divinitats, que passaren a ésser amants del seu marit Això originà la llegenda de la infidelitat de Zeus i de la gelosia d’Hera El seu culte s’estengué per tot Grècia i el sud d’Itàlia li foren dedicats santuaris l’Herèon d’Argos, els de Samos i d’Olímpia, etc Hom n'ha conservat nombroses estàtues, entre les quals se'n destaca una d’acèfala al Musée du Louvre, de París
principat de la Beira
Història
Títol de la casa reial portuguesa concedit per Joan V el 1734 a la seva neta Maria (després reina Maria I).
Fou privatiu dels primogènits dels prínceps del Brasil i dels primogènits del rei, des de la separació del Brasil D’entre els titulars cal destacar la princesa Maria Teresa de Portugal , muller de Carles V, pretendent carlí espanyol Actualment és portat per l’hereu del duc de Bragança, pretendent al tron portuguès
orde de la Corretja
Història
Orde, dit també empresa o divisa, fundat per Martí I de Catalunya-Aragó el 1397.
Era de titular únic, i era concedit pel rei a homes i per la reina a dones en foren titulars Ferrer d’Abella 1397, Jaume de Prades 1400 i Pere de Torrelles 1408, i també Violant de Montagut, muller de Ramon de Boïl 1397, i Maria Lladró de Vilanova, filla del vescomte de Vilanova 1399
Clitemnestra
Història
Personatge del cicle llegendari argiu, filla de Tíndar i Leda.
Muller d’Agamèmnon, s’uní a Egist, i ambdós assassinaren el marit d’ella quan tornà a Argos El seu fill, Orestes, induït per Electra, la filla, matà els adúlters Apareix en algunes tragèdies de grans autors grecs Agamèmnon i Les coèfores d’Èsquil, Electra de Sòfocles, Electra i Ifigènia a Àulida d’Eurípides
Arjuna
Tercer dels cinc prínceps Pāndava
i un dels personatges principals del Mahābhārata
.
Segons la llegenda, era fill del déu Indra i de Kuntī, muller de Pāṇḍu, i fou un hàbil guerrer Durant l’exili dels Pāndava a l’Himàlaia els déus li concediren armes divines per a lluitar contra els Kauravas A la batalla de Kuruleshetra rebé l’ajuda de Kṛishṇa, que li donà la doctrina continguda al Bhagavadgītā
baronia de San Petrillo
Història
Jurisdicció senyorial, vinculada, amb prèvia facultat reial, el 1677, per Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera
, baró de Campo Sobrarbe, cavaller de Sant Jaume.
El succeïren els seus fills Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell , cavaller de Montesa, i Maria Josepa de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, muller de Melcior de Ribera i Tallada Passà dels Ribera als Nunyes, als Berguedà, als Basile, als Salvador, als Gómez de Barreda i als Caruana En fou també titular Josep Caruana i Reig
Amurru
Mitologia
Divinitat dels amorites.
Fill del déu Anna, el seu culte fou introduït pels amorites a Mesopotàmia durant la dinastia III d’Ur, sumèria Considerat originalment com el déu de les muntanyes, fou identificat posteriorment amb Anu, Sin i Adad El seu culte decaigué després del període cassita, per bé que es mantingué fins a l’època neobabilònica Tenia per muller Ašratu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina