Resultats de la cerca
Es mostren 17155 resultats
Les Illes d’Or
Col·lecció iniciada el 1934 per Francesc de B. Moll, nucli —juntament amb el Diccionari Català-Valencià-Balear i les Rondaies d’Antoni M. Alcover— de l’Editorial Moll.
En fou interrompuda la publicació el 1938, durant la guerra, i pogué reprendre —amb certes limitacions— el 1941 N'han aparegut més de cent volums, sempre d’autors baleàrics —des de Ramon Llull fins als escriptors més recents— o, almenys, sobre temes relacionats amb les Balears, en un pla de divulgació És la sèrie més important en el seu gènere, mai no intentat abans d’una manera seriosa
comtat de les Illes
Història
Títol concedit el 1643 per Lluís XIII de França i confirmat per Lluís XIV el 1661 al seu mariscal de camp Josep d’Ardena i de Sabastida
(mort el 1677), senyor de Darnius i de la baronia de Mont-roig.
Passà als Taverner
marquesat de l’Illa Rosa
Història
Títol concedit a Sardenya per Felip V de Castella a Josep Massons, natural de Càller, tercer comte de Montalbo de Aragón, senyor de Posada i Siníscola i del Castello Faba, abans del 1719, pel fet d’haver intentat el 1710 de recobrar l’illa de Sardenya per al rei.
vescomtat d’Illa
Història
Títol i jurisdicció senyorial concedits per Sanç I de Mallorca, el 1314, a Pere de Fenollet i d’Urtx
.
Era centrat en la vila d’Illa, i comprenia, a més, Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d’Amunt i Estoer A la mort, sense fills 1423, de Pere de Fenollet i de Narbona , quart vescomte, el vescomtat fou segrestat pel rei fins que es decidís a qui pertanyia, puix que era disputat pels Pinós i Fenollet i els Castre-Pinós Al s XV fou adjudicat als Pinós Posteriorment les distintes línies d’aquest llinatge se'l disputaren en plets, així com amb els Cervelló Per una sentència del s XVI fou adjudicat a Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i de Boixadors mort després del 1574 A la mort 1588,…
la Ilíada
Literatura
Títol amb què és conegut un dels dos poemes èpics atribuïts a Homer.
Consta de més de quinze mil hexàmetres, dividits en vint-i-quatre cants o llibres, i té per tema la ira μῆνις d’Aquilles i les seves conseqüències Desposseït d’una captiva per Agamèmnon, cap de l’exèrcit aliat grec que bloca Troia per rescatar Helena, Aquilles es retira a la tenda La seva absència ocasiona desastres terribles als grecs, però ell no consent a reprendre les armes fins que, occit el seu amic Pàtrocle per Hèctor, cap dels troians, sent deler de revenja Dona mort a Hèctor, i l’obra fineix amb els funerals d’aquest i els de Pàtrocle Poema basat en un fet històric comprovat pels…
Ilerdià
Geologia
Primer estatge (i edat) de l’Eocè inferior marí, situat entre el Tanetià i el Cuisià.
L’estratotip és a la conca de Tremp
Ilerda
Publicacions periòdiques
Revista de temes històrics, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, adscrita al Consell Superior d’Investigacions Científiques, fundada a Lleida el 1943.
En són collaboradors, entre altres, Pere Sanahuja, RGaya i Massot, JATarragó i Pleyan, que n'és el director, LlSolé i Sabarís, JMaluquer de Motes, PFont i Quer, Pané i Mercé i FMateu i Llopis
IHS
Transcripció llatina de l’abreviatura del nom grec de Jesús (ΙΗΣΟΥΣ), erròniament interpretada com a sigla de Iesus Hominum Salvator
.
La Igualdad
Història
Sindicat que reuní els obrers del calçat de Palma, Mallorca, (1892-1936).
En 1869-74 una primera societat de resistència dels sabaters ja adoptà aquesta denominació afiliada a la Federació Regional Espanyola de l’AIT, fou dirigida per Miquel Pol, Guillem Arbós i Sebastià Alorda A partir del 1892 exercí una gran influència en el moviment obrer illenc En general, romangué adscrita a la UGT, i a partir del 1925 a la UGT de les Balears Fou el gran bastió del socialisme mallorquí, al qual donà dirigents importants, com Francesc Roca, Llorenç Bisbal, Bartomeu Bestard, Jaume Bauzà, Julià Ferratjans, Tomàs Rosselló, etc Les principals vagues que sostingué foren les de març…
L’Igualadí
Setmanari
Setmanari republicà autonomista d’Igualada.
Fou fundat per Joan Serra i Constansó sota el títol d’"El Igualadino”, redactat en castellà 1893 juny del 1904 - maig del 1909 A partir de la tercera època desembre del 1911 - desembre del 1914 fou escrit totalment en català fou publicat un quant temps a Vilanova del Camí Amb interrupcions, aparegué fins el 1923 Finalment, fou el portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya abril del 1933 - octubre del 1934