Resultats de la cerca
Es mostren 17155 resultats
pla d’Iguala
Política
Programa polític proposat per Agustín de Itúrbide per a dur a terme la independència de Mèxic
.
La Ignorància
Publicacions periòdiques
Publicació setmanal en català de caràcter satíric i humorístic que aparegué a Palma (Mallorca) del 21 de juny de 1879 al 18 de juliol de 1883.
Dirigida de primer per Mateu Obrador i Bennsassar 1879-81 —que signà amb els pseudònims Miranius i Goriet — i després per Pere d’A Penya Pep d’Aubenya , hi collaboraren molts dels escriptors mallorquins del moment entre altres, Bartomeu Ferrà Aliatar, Mossèn Lluc i Un trobador d’aigos , Tomàs Forteza Madò Clara de Son Clar , Bartomeu Singala Un ferit d’ala , Antoni M Alcover Jordi des Racó i Gabriel Maura, que amb el pseudònim de Pau de la Pau hi publicà els famosos Aigoforts Malgrat el seu caràcter catòlic, no defensà cap tendència política concreta, i combinà els articles literaris…
A.G. I.G. Farbenindustrie
Càrtel constituït el 1925, format per les grans empreses químiques alemanyes per tal de fer front a la gravíssima crisi econòmica.
Es convertí en una potència internacional, gràcies a un treball d’investigació, que permeté avenços tècnics importants en la indústria química mundial Acabada la Segona Guerra Mundial, les forces d’ocupació alemanya acordaren de dividir-lo de nou per evitar els perills d’un gran conglomerat industrial que dominés el mercat La divisió del càrtel provocà la reaparició de les tres grans societats que l’havien constituït Basf, Bayer i Hoechst
Ifigènia
Mitologia
Heroïna grega.
Filla d’Agamèmnon i de Clitemnestra, alguna llegenda àtica la fa filla de Teseu i d’Helena Agamèmnon, obeint els vaticinis de l’endeví Calcant, la disposà com a víctima per a un sacrifici destinat a obtenir uns vents favorables a la flota aquea, encallada a Àulida Sembla que els déus la salvaren d’ésser immolada i que s’estigué molts anys a Tàurida, consagrada al culte d’Àrtemis La tragèdia grega immortalitzà la seva figura, que, en èpoques successives, ha inspirat altres escriptors Racine, Pindemonte, Goethe, etc, i també músics DScarlatti, Jommelli, Gluck, Piccinni i pintors i…
Idomeneu
Mitologia
Rei de Creta.
Fill de Deucalió i net de Minos Com a pretendent d’Helena, participà en la guerra de Troia i en fou heroi assenyalat Mozart compongué sobre aquest tema l’òpera Idomeneo, re di Creta 1781
L’Ideal
Periodisme
Periòdic republicà de Lleida.
Fundat com a setmanari el 1898 per Manuel Perenya, que el dirigí esdevingué diari el 1909, dirigit per Alfred Perenya Primerament bilingüe, a partir del 1919 fou redactat en català En fou director el periodista Antoni Puch i Ferrer 1912-23 Portaveu de la Joventut Republicana de Lleida, s’alineà primer amb la UFNR 1910 i després amb el Partit Republicà Català 1917 El 1930 fou substituït per La Jornada , fins al gener del 1936, que aparegué com a setmanari afiliat a l’Esquerra Republicana de Catalunya en foren llavors principals redactors Ramon Xuriguera i Humbert Torres
El Ideal
Setmanari
Setmanari republicà de Palma, Mallorca, (abril de 1910 — 1913), dirigit per Domènec Móra.
Presidí la reorganització del republicanisme mallorquí, inicialment favorable a la conjunció amb els socialistes Després de la crisi provocada per l’arribada a l’illa del radicalisme lerrouxista 1911-12, passà a ésser l’òrgan de Jeroni Pou i del reformisme adscrit a Melquíades Álvarez
Ideal
Automobilisme
Economia
Marca d’automòbils que existí entre els anys 1915 i 1922.
Fou creada als Talleres Hereter de Barcelona pel seu titular, Laureano Hereter, amb l’ajut dels germans Baradat, Joaquim Custals i, posteriorment, de Sebastià Nadal Custals i Nadal competiren amb els seus vehicles en diverses proves automobilístiques automobilisme , entre les quals destaca el triomf en el Gran Premi de Catalunya de Regularitat 1916, la Volta a Catalunya 1917 i les dues victòries a les Copes Penya Rhin 1917, 1918 A partir del 1922 la marca Ideal desaparegué per reconvertir-se en TH, marca de cotxes que no s’empraren en competició
,
‘īd al-ṣaġīr
Nom d’una de les dues festes més importants del calendari islàmic, corresponent a la fi del dejuni del mes de ramadà.
Ictíneo

Maqueta del segon Ictíneo de Narcís Monturiol
© Fototeca.cat
Nom que donà Narcís Monturiol a cadascun dels dos submarins que inventà, construí i patronejà.
El primer “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1859, fou una obra experimental i sobretot demostrativa que era possible de navegar submergit amb independència de l’exterior el buc fou bastit pel mestre d’aixa Josep Missé i Castells, i era propulsat per hèlixs accionades a mà El segon “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1864, fou el primer submarí que navegà submergit mogut per motor i el primer que anà dotat d’una atmosfera artificial que es regenerava indefinidament El buc, bastit pel mestre d’aixa Joan Monjo i Pons, era doble l’interior tenia forma d’ellipsoide de revolució allargat, i l’exterior…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina