Resultats de la cerca

Fundat el 1943, ascendí a segona categoria catalana A la temporada 1947-48, i a primera catalana la 1950-51 Jugà habitualment a primera catalana, tot i que al final dels anys cinquanta jugà alguna temporada a tercera divisió estatal La temporada 1965-66 s’incorporà de nou a tercera divisió A mitjan anys setanta nasqué el Centre d’Esports Femení Olesa, que arribà a jugar a segona divisió estatal El 1982 creà l’escola de bàsquet Collaborà amb el CB Olesa i s’hi acabà fusionant l’any 1984 L’equip masculí ascendí a primera catalana l’any 1989 i al final dels anys noranta jugà a…

Fundada l’any 1928 per la família Giró, es dedicà inicialment a la fabricació d’aparells sonors per a la indústria cinematogràfica En aquest vessant, arribà a cobrir més de la meitat de la demanda del mercat espanyol Manuel Giró fill, de la segona generació de l’empresa i afeccionat a la nàutica, contractà als anys trenta Ricardo Soriano, dissenyador de forabords, que l’empresa començà a construir L’any 1943, aprofitant la tecnologia d’aquests motors, inicià la producció de motocicletes, en les quals obtingué un gran èxit Juntament amb Montesa  i Bultaco  dominà el mercat espanyol de…

Fundat l’any 1951 per Joaquim Rodríguez Rosselló, fou un dels clubs catalans més destacats durant la dècada dels anys seixanta i principi dels setanta, especialment gràcies a les seccions de basquetbol, handbol, beisbol i voleibol També tingué seccions de rugbi, hoquei sobre patins, patinatge de velocitat, ciclisme i futbol femení Inicialment se situà al Picadero Andaluz de l’avinguda Diagonal, el 1954 es traslladà a una pista de la carretera de Sarrià i el 1965 a uns terrenys propers al Camp Nou a la travessera de les Corts Fou patrocinat per Damm i per Filomatic, i popularment fou conegut…

Fou fundat l’any 1973, fruit de la fusió del Bonavista i el Bonavista Atlètic El primer equip juga habitualment a primera territorial, tot i que l’any 1992 arribà a jugar a territorial preferent Des del 2010 disposa d’equips de base en totes les categories i també d’un equip femení de futbol 7 Juguen al camp municipal de Bonavista El 2011 tenia uns 300 socis

Fundat el 1933, tenia un caràcter eminentment popular Arribà a un acord amb l’Escola d’Aviació Progreso per oferir vols gratuïts als socis i també beques de pilotatge, amb la qual cosa aconseguí molts socis en poc temps El primer president fou Manuel Valdés El 10 d’octubre del mateix any es fusionà amb l’Aeroclub de Barcelona i en sorgí l’Aero Club Popular de Barcelona

Fundat el 1920, els primers anys jugà de forma intermitent Entre el 1955 i el 1967 alternà el primer equip amb el juvenil Els anys vuitanta creà les seccions de futbol base i el 1991 absorbí el club de la SEIR l’Hotel Arribà a tenir fins a disset equips federats Juga en divisions territorials Un dels jugadors que sortí del planter fou Lluís Carreras, exjugador del FC Barcelona

Seguint el model d’altres societats d’intercanvi de plantes es proposà la formació d’un herbari per a l’estudi de la flora ibèrica mitjançant les aportacions de tots els seus membres Malgrat les circumstàncies adverses a causa de la tercera guerra Carlina arribà a distribuir dues sèries prou importants de plantes seques 208 espècies el 1873 i 207 el 1875 Cessà les seves activitats a l’estiu del 1875

En foren avantprojecte les “Bases per a l’Estatut de Galícia”, elaborades per la Federació Republicana Gallega maig del 1931, i el projecte definitiu sortí d’una assemblea regional dels ajuntaments reunida a Santiago de Compostella pel juliol del 1932 i fou ratificat per plebiscit pel juny del 1936, després que els principals grups galleguistes s’uniren amb la Izquierda Republicana L’estatut, però, no arribà a tenir vigència

Després d’unes negociacions preliminars a Breda, hom arribà a la firma del tractat de pau les clàusules principals del qual foren restitució mútua de les conquestes colonials efectuades durant la guerra confirmació de la Pragmàtica Sanció i reconeixement de la sobirania prussiana sobre Silèsia En línies generals, el tractat d’Aquisgrà mantingué el statu quo anterior al 1740, i deixà ajornada la solució de les rivalitats marítimes i continentals

Tingué com a president Sebastià J Carner, redactor un temps d’ “El Correo Catalán”, director de la revista “La Hormiga de Oro” Bé que hi pertanyien les figures més prestigioses del periodisme català de l’època, la seva vida corporativa resultà molt precària El 1928 arribà a un acord amb l’Associació de Periodistes de Barcelona, de la qual ja molts dels seus membres eren socis, i es dissolgué