Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Sarriera
Família de cirurgians notables al servei de la corona catalanoaragonesa durant els segles XIII i XIV.
Iniciada amb el cirurgià Jaume Sarriera i continuada pels seus fills, també cirurgians, Guillem Sarriera qui tingué un fill o net homònim, també cirurgià, que es casà amb Sibilla de Santsadurní, propietària del castell de Vulpellac i Berenguer Sarriera , qui el 1297 tractà unes hemorroides al rei Jaume II i fou encarregat per la reina Blanca de traduir del llatí al català el Regimen sanitatis que Arnau de Vilanova havia dedicat al mateix rei, tasca que complí amb gran cura i fidelitat Berenguer fou batlle de Girona, i el 1302 assistí amb el seu pare l’exèrcit reial en el setge de Montfalcó…
Las Cosas de la Náutica
Esports nàutics
Publicacions periòdiques
Revista de nàutica publicada a Barcelona des del 1978 fins al final del 1982.
Alternava la crònica de les competicions esportives amb articles tècnics de les diferents modalitats de la navegació esportiva, disseny i construcció d’embarcacions A Ballester en fou l’editor director Tingué corresponsalies a França, Itàlia, Anglaterra i els Estats Units D’aparició mensual, oscillava entre 40 i 98 pàgines Publicà alguns números extraordinaris dedicats als salons nàutics realitzats a la ciutat
Test Act
Història del dret
Llei aprovada pel parlament anglès (1673).
Establia que tot funcionari públic havia de jurar fidelitat al rei com a cap de l’Església d’Anglaterra segons l’Acta de Supremacia del 1534 i combregar segons el ritu anglicà Significà la reacció anglicana contra la política procatòlica de Carles II i anava dirigida sobretot contra el duc de York, el futur Jaume II Fou abrogada el 1829
Catalunya Cricket Club
Criquet
Club de criquet de Barcelona.
Registrat des de l’any 2008, utilitza les installacions de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya L’any 2010 guanyà la Lliga espanyola i la Independent Cup, disputada a Montjuïc Participa en el Campionat de Catalunya, i també ha pres part en competicions internacionals al Marroc, a Anglaterra i a Múrcia, on es proclamà campió 2009 Fou l’organitzador del I Trofeu Català de Cricket
O’Connor
Família irlandesa, emparentada amb els O’Neill, que donà diversos reis a Connacht.
Entre ells cal esmentar Turloch O'Connor 1088-1156, rei de Connacht 1106-56, que fou aird-righ cap suprem dels diversos reis irlandesos el 1120 El seu fill, Rory O'Connor 1116-98, rei de Connacht 1156-86, fou l’últim aird-righ d’Irlanda hagué d’acceptar la sobirania del rei d’Anglaterra Enric II, amb el qual signà el tractat de Windsor 1175
Arlequí
(CC0 1.0)
Personatge de la Commedia dell’Arte, els precedents del qual poden ésser rastrejats a les farses llatines, i que tipifica un criat vingut de Bèrgam, gandul, murri i sempre afamat.
La seva mímica i la seva gesticulació, que poden arribar fins a l’acrobàcia, el seu vestit fet de peces de tots colors, sovint triangulars, el barret, la mitja màscara negra i l’espasa de fusta anaren fixant una fisonomia que al segle XVIII prengué una forma definitiva Fent-se més subtil i refinat, passà a França —principalment amb Marivaux— i a Anglaterra, on protagonitzà les anomenades arlequinades
congrés de Verona
Història
Darrer congrés de les potències de la Santa Aliança, celebrat a Verona de l’octubre al desembre del 1822.
Hi fou tractada la retirada de les tropes austríaques del Piemont i llur reducció a Nàpols, la retirada de les tropes turques de Moldàvia i Valàquia i la protecció a l’església grecoortodoxa, i, sobretot, hi fou decidida la intervenció francesa a Espanya per tal de restaurar Ferran VII els Cent Mil Fills de Sant Lluís Anglaterra s’oposà, però, a la intervenció francesa a les colònies espanyoles
Keyser
Família d’artistes holandesos.
Hendrick Utrecht 1565 — Amsterdam 1621, arquitecte de la ciutat d’Amsterdam, com a escultor feu la tomba de Guillem el Taciturn Nieuwe Kerk, Delft Pieter , fill seu Amsterdam 1595 — 1676, arquitecte i escultor, feu nombrosos monuments funeraris El seu germà Thomas Amsterdam ~1596 — 1667, arquitecte i pintor, feu retrats collectius, com la Lliçó d’anatomia Rijksmuseum, Amsterdam Willem , germà dels anteriors Amsterdam 1603 — Londres ~1674, arquitecte i escultor, treballà a Anglaterra
Bill of Rights
Dret
Nom amb què és coneguda la llei jurada el 1689 per Guillem III d’Orange.
Contenia la Declaration of Rights ‘Declaració dels drets’ acceptada per Guillem d’Orange i la seva muller Maria 1688, com a condició del parlament per a ésser elegits reis d’Anglaterra Aquesta llei reconeixia diversos drets exigits pel parlament, com la facultat exclusiva de dictar lleis, el vot dels subsidis econòmics, el control de l’exèrcit, eleccions lliures, etc Fou una de les bases jurídiques de la constitució britànica
Bentinck
Família feudal gueldresa coneguda des del 1304.
El 1688 Willem Bentinck acompanyà Guillem d’Orange a Anglaterra, on fou creat comte de Portland, i el seu fill, duc de Portland ducat de Portland Un germà petit d’aquest darrer, Willem Bentinck , fou creat comte del Sacre Imperi el 1732 i obtingué les senyories immediates de Knyphausen i Vare 1733, incorporades a Oldenburg el 1854 El 1886 adquiriren per successió la senyoria de Waldeck-Limpurg Württemberg
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina