Resultats de la cerca
Es mostren 17154 resultats
ducat de Girona
Història
Títol nobiliari i senyoria jurisdiccional creats pel rei Pere el Cerimoniós al gener del 1351 i concedits al seu primogènit, l’infant Joan.
Com a senyoria, comprenia les ciutats de Girona, Vic i Manresa, les viles de Besalú, Berga, Camprodon i Sampedor, el vescomtat de Bas, Figueres i alguns altres llocs Al febrer del 1353 el rei Pere en segregà el vescomtat de Bas i el permutà amb la vila i vegueria de Cervera, prèviament erigides en comtat El decret fundacional vinculà el ducat de Girona a la persona del primogènit reial, i fou posseït per l’infant Joan fins al gener del 1387 En accedir a la dignitat reial, Joan I elevà el ducat de Girona en delfinat per concedir-lo al seu primogènit, l’infant Jaume Mort aquest per l’agost del…
Girona
Economia
Família de banquers barcelonins originària de Tàrrega, el primer membre destacat de la qual fou Ignasi Girona i Targa (mort el 1867), que creà una petita casa de banca a Barcelona i comprà l’extensa propietat actualment coneguda com a castell del Remei.
Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel , Jaume Girona i Agrafel Barcelona 1827 — Madrid 1907, Ignasi Girona i Agrafel mort el 1889 i Casimir Girona i Agrafel casat amb Emília Clavé i Flaquer, els quals, plegats, però sota l’impuls del germà gran, Manuel, tingueren un paper destacat en la vida econòmica espanyola del segle XIX per la creació de nombroses empreses —la banca Girona Germans, La Tenería Barcelonesa 1851, La Porcellana 1853, Manufactura de Cardes i Objectes de Cuir 1854, La Ferreria Barcelonesa— i la construcció del canal d’Urgell Jaume fou també un dels fundadors del Banco de…
Girón
Llinatge castellà de rics homes, un dels més importants d’aquell regne, que fa remuntar la seva filiació a Pelayo Fruela el Diaca, ric home d’Alfons V de Lleó.
El seu quadrinet fou anomenat també Rodrigo I González Giron , mort a la batalla d’Alarcón 1195 El quadrinet d’aquest, Gonzalo IV Girón el Dolent , es casà amb María Téllez de Meneses, que vinculà el seu cognom als descendents Llur besneta Teresa Téllez-Girón , hereva del llinatge, es casà amb Martín Vázquez de Acuña, primer comte de Valencia de Don Juan Llur fill gran fou l’hereu de la mare, i es digué Alfonso III Téllez-Girón és casà amb María Pacheco, hereva d’aquest llinatge, i tingueren dos fills Pedro Girón y Pacheco, que formà la línia dels ducs d’Osuna, i el gran, que es digué Juan…
Girard de Rosselló
Història
Personatge llegendari basat en les persones de Girard, comte de Viena (?-877), i Girard I, comte de Rosselló (1102-13).
Comparsa de la Cançó de Rotllan , protagonitzà una cançó de gesta no conservada, composta vers el 1115 N'hi ha una versió coneguda, redactada en francoprovençal a mitjan s XII Els autors d’ambdues versions, amb la intenció de donar-los un clima català, hi multipliquen els topònims i antropònims catalans i esmenten el gentilici catalans i potser el corònim Catalunya , llavors poc difosos fronteres enllà Guerau de Cabrera, el rei Martí, la crònica Flos mundi i Jeroni Pujades conegueren els poemes o texts derivats d’ells
La Gioconda
La Gioconda, de Leonardo da Vinci (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom donat al retrat suposat de la dama napolitana Monna Lisa, muller de Francesco di Bartolomeo di Zanobi del Giocondo, pintat per
.Leonardo da Vinci
És un oli sobre taula de 77 x 53 cm fou comprat per Francesc I de França potser al mateix Leonardo La pintura ha estat sempre voltada per una llegenda i ha inspirat nombrosos literats i diferents interpretacions d’estudiosos de l’art, llegendes a les quals contribuí també un famós robatori que tingué lloc el 1911, després del qual l'obra tardà més de dos anys a ser restituïda al Musée du Louvre, a París, on és exposada des del 1797 n'hi ha còpies en altres museus La datació de la pintura és oficialment fixada entre els anys 1503-1506, però anàlisis realitzades els primers anys del segle XXI a…
convencions de Ginebra
Història
Acords internacionals, signats a Ginebra, per tal d’establir uns criteris de protecció per a les víctimes de guerra.
La primera convenció 1864 acordà la protecció en temps de guerra als soldats malalts i ferits La segona 1906 amplià els acords anteriors als combats navals La tercera 1929, signada per uns 50 estats, elaborà un estatut relatiu al tracte dels presoners de guerra I la darrera 1949 actualitzà els acords anteriors i acordà, a més, protecció jurídica a les poblacions civils A l’impuls i a la preparació de totes aquestes convencions ha estat sempre molt vinculada la Creu Roja Internacional
conferència de Ginebra
Història
Reunió internacional que tingué lloc a Ginebra (26 d’abril — 21 de juliol de 1954) per tractar dels problemes de l’Extrem Orient.
Quant a la unificació de Corea, no fou possible de prendre cap resolució Pel que fa a la Indoxina, davant la desfeta francesa a Dien Bien Phu maig del 1954, els representants del Vietminh, la República del Vietnam, Laos, Cambodja, França, la Xina Popular, l’URSS, els EUA i la Gran Bretanya acordaren la fi de les hostilitats, la divisió provisional del Vietnam en dues zones, separades pel parallel 17, atribuïdes al Vietminh nord i al règim de l’exemperador Bao-Dai sud, i la celebració d’eleccions en ambdues zones en el termini de dos anys, amb l’objecte de reunificar el país…
Ginebra
Mitologia
Muller del rei Artús.
La llegenda dels seus amors adulterins amb Lancelot, que hom troba en la novella Lancelot o Le chevalier à la charrette , de Chrétien de Troyes, fou cèlebre durant tota l’edat mitjana
Club Gimnàstic de Tarragona

Equip del Club Gimnàstic de Tarragona que l’11 de gener de 1948 guanyà el Real Madrid en un partit de primera divisió
© CLUB GIMNÀSTIC DE TARRAGONA
Esport general
Entitat esportiva fundada el 1886 a Tarragona, popularment coneguda amb el nom de Nàstic.
És considerat el club poliesportiu més antic de l’Estat espanyol Tot i ser conegut per la pràctica del futbol, començà practicant gimnàstica, impulsat per dotze antics membres del Gimnàs de Tomàs Martí La seva primera denominació fou Club Gimnasio i el primer president, Joan Estilles Portal Inicialment fou un club privat i elitista, el 1893 adoptà el nom de Club Gimnástico i el 1898 s’obrí a la lliure inscripció de socis Al final del segle XIX les primeres activitats que es practicaren, a part de la gimnàstica, foren l’esgrima 1890 --amb secció oficial entre el 1902 i el 1911--, el frontó…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina