Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
De mica en mica s’omple la pica
Literatura catalana
Novel·la de Jaume Fuster, publicada l’any 1972.
Desenvolupament enciclopèdic Narra les aventures d’Enric Vidal, un home jove sense ofici ni benefici però molt afeccionat a viure amb l’esquena dreta, que rep un encàrrec que en aparença és molt senzill passejar-se per mitja Europa amb un cotxe i repartir documents a uns determinats contactes Els problemes, però, li arribaran quan torni a Barcelona i intenti cobrar els seus serveis La vida és dura per a Enric Vidal no li agrada treballar, però res l’angoixa tant com tenir la butxaca buida Per això, quan la seva germana Júlia li diu que Andreu Rodergues, el seu amant, li pot oferir una feina…
Book of Common Prayer
Llibre oficial de l’Església d’Anglaterra, que conté l’ofici, les fórmules d’administració dels sagraments, d’altres ritus públics i privats, el saltiri i, des del 1552, l’ordinal.
Thomas Cranmer compongué el primer Prayer Book el 1549, i el segon el 1552, que és el text oficial El llenguatge és bell, bé que actualment una mica antiquat
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
Medicina
Centre hospitalari de Badalona.
El 1971 la Seguretat Social aprovava la construcció d’una residència sanitària a Badalona en uns terrenys de deu hectàrees cedits per l’Ajuntament, a l’antiga finca de Can Ruti Aquest havia de ser el seu tercer gran hospital a Barcelona, que es plantejava amb una capacitat total de 1275 llits El projecte era colossal per les seves dimensions en una única actuació L’estructura bàsica és feu entre el 1973 i el 1977, però l’obra no s’acaba fins el 1980 per problemes amb les dotacions dels serveis urbans i amb els accessos Al final del 1981 les competències sanitàries passaren a la Generalitat,…
el Dorífor
Escultura
Estàtua grega clàssica, obra de Policlet, coneguda com el cànon, car l’escultor es proposà de donar-hi un esquema de les proporcions perfectes del cos humà, modulat pel cap, que havia d’ésser set vegades menor que l’alçària total.
L’esquema constructiu és una mica arcaic, tot i que sembla que Policlet fou contemporani de Miró i de Fídies, la qual cosa dóna una data de mitjan s V aC L’obra és coneguda a través de còpies romanes i petits bronzes coetanis
batalla de Tannenberg
Història
Militar
Combat que tingué lloc al poble de Tannenberg, prop d’Osterode, a la Prússia oriental, els dies 26-29 d’agost de 1914, a l’inici de la Primera Guerra Mundial, entre l’exèrcit alemany, dirigit pel general Hindenburg, i les tropes russes del general Samsonov.
Dos exèrcits russos havien envaït la Prússia Oriental per l’agost del 1914, i el primer d’aquests, comandat pel general PKRennenkampf, havia obtingut un èxit parcial a Gumbinnen, però no havia pogut mantenir-se en contacte amb el segon exèrcit comandat per Samsonov Hindenburg atacà i derrotà completament l’aïllat Samsonov prop d’Uzdowo, una mica al S de l’històric lloc de Tannenberg A mitjan setembre els russos ja havien estat expulsats de la Prússia Oriental
Amics Cicloturistes del Cor de Catalunya

Cartell de la 25a edició de la Volta Cicloturista del Cor de Catalunya, organitzada pels Amics Cicloturistes del Cor de Catalunya
Amics Cicloturistes del Cor de Catalunya / Ferran Quesada
Ciclisme
Club de ciclisme amb seu a Manresa.
Fou fundat el 1985 i presidit per Josep Mata i Llorente En aquell moment reuní 40 socis Des del seu inici se centrà en l’organització de la Volta Cicloturista al Cor de Catalunya Una mica més tard, el 1986, s’organitzà la primera edició de la Marxa Cicloturista Josep Pesarrodona, en honor al guanyador de la Volta a Espanya del 1976 En el seu 25è aniversari 2009 organitzà una prova pels principals ports de muntanya dels Alps per on passa el Tour de França
Curiositat catalana o Recreo i jardí del Parnàs
Manuscrit anònim del sXVIII que recull poesies d’autors catalans, principalment de Vicenç Garcia, Rector de Vallfogona, com també de Maçaners, de Fontanella (sXVII) i una d’Agustí Eura (sXVIII).
Sembla ésser una selecció de les composicions que integren dos altres manuscrits Recreo i jardí del Parnàs i Muses catalanes , recopilat per Baptista Mirambell cap al primer terç del s XVII, i Curiositat catalana , una mica posterior, recopilat per un tal Carselio Una altra versió, molt més tardana Recreo i jardí del Parnàs , inclou, a més, poetes de la segona meitat del s XVIII, de temàtica religiosa o satírica, i obres en prosa de Quevedo De desigual qualitat literària, permeten de fixar l’obra autèntica de Vicent Garcia
Un cos al bosc
Cinematografia
Pel·lícula del 1996; ficció de 92 min., dirigida per Joaquim Jordà i Català.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Quatre Gats Audiovisuals Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona, Films d’Orient Josep Maria Forn, Barcelona, Sogedasa Julio Fernández, Barcelona GUIÓ JJordà FOTOGRAFIA Carles Gusi color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Belart MUNTATGE Iván Aledo MÚSICA Sergi Jordà INTERPRETACIÓ Rossy de Palma la tinenta Cifuentes, Ricard Borràs Jaume, Núria Prims Montse, Pep Molina Safont, Joan Masdeu Rocky Roc, Mingo Ràfols Lluís, Lamin Cham Mabwa, Jaume Valls Pep, Julieta Serrano Marieta ESTRENA Barcelona, 08111996, Madrid, 27121996 PREMIS Ciutat de Barcelona d’…
campanya lingüística de L’Avenç
Campanya iniciada al juliol del 1890 amb una sèrie d’articles d’Eudald Canibell ( La rutina del català escrit
) i de Joaquim Casas i Carbó ( Estudis de llengua catalana
), publicats en la revista L’Avenç
.
La campanya fou encarrilada “a modificar l’ortografia i a posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat” En el número del gener del 1891, amb el canvi de grafia del títol de la revista L’Avens per L’Avenç , hom reintroduïa l’ús de la ç i el mateix any l’establiment i llibreria de L’Avenç , que dirigia Jaume Massó, publicà l' Ensayo de gramática del catalán moderno , el primer llibre de Pompeu Fabra, on era exposada la “teoria general” de les reformes iniciades Tant la campanya de la revista com l’aparició de l' Ensayo foren rebudes més aviat amb fredor gairebé no hi hagué…
cova del Gegant
Jaciment paleontològic
Jaciment del Paleolític mitjà situat en una cova marina al terme municipal de Sitges (Garraf).
La cavitat, situada a primera línia de mar, fa uns 200 m de longitud i té diverses galeries secundàries Des de la seva descoberta, l’any 1954, per Santiago Casanova i Giner, l’indret ha estat objecte de campanyes arqueològiques dirigides per diferents organismes La troballa més interessant fou una mandíbula de neandertal que s’exposa al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona L’aplicació del mètode de datació d’urani-tori de la Universitat de Bristol Regne Unit ha concedit una antiguitat de 53200 anys a aquesta resta humana Amb aquesta nova datació, la mandíbula passa a ser una …