Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Rea
Mitologia
Una de les divinitats gregues de la fertilitat de la terra.
Filla d’Urà i de Gea, amb Cronos tingué sis fills, que foren devorats pel seu pare en néixer, llevat del darrer, Zeus, el qual aconseguí de salvar Rea, oferint una pedra embolicada en bolquers a Cronos en comptes del seu fill L’oracle havia advertit a Cronos que un fill seu el destronaria Rea fou assimilada en l’època romana a Cíbele
Rea Sílvia
Mitologia
Una tradició la fa filla de Rea, mentre d’altres la fan descendent seva més llunyana Tingué amors clandestins —hom admet generalment que fou amant de Mart—, i en evidenciar-se el seu embaràs fou empresonada Alliberada de la mort immediata gràcies a la intervenció de la seva cosina Anto, fou morta després del part o alliberada pels seus propis fills, segons les tradicions
Demèter
Mitologia
Divinitat major grega, filla de Cronos i de Rea, pertanyent a la generació dels déus olímpics.
Hom la identificà sovint, segons l’etimologia dòrica del seu nom Terra-Mare, amb Gea i Rea-Cíbele Fou la deessa de la terra conreada, especialment del blat i dels altres cereals En les llegendes i els cultes, de caràcter palesament agrari i que s’expandiren per tot el món grec, és estretament vinculada a la seva filla Persèfone, fruit de la seva unió amb Zeus El mite del rapte de Persèfone dóna compte de la repercussió agrària dels canvis estacionals i explica l’origen dels misteris d’Eleusis Unes altres llegendes parlen dels seus amors amb Posidó i amb Jasió, dels quals…
Amuli
Història
Rei llegendari d’Alba Longa.
Destronà el seu germà Numitor, matà el seu fill i obligà la seva filla Rea Sílvia a ingressar al collegi de les vestals perquè no tingués descendència Però Ròmul i Rem, fills d’aquesta i de Mart, el mataren i tornaren el tron a llur avi Numitor
Hades
Mitologia
Déu dels morts, fill de Cronos i de Rea.
Regnava en el món subterrani, la regió que portava el seu nom i que era habitada per tots els morts, bons i dolents
Cronos
Mitologia
Fill d’Urà i de Gea, una de les divinitats majors gregues.
Mutilà el seu pare perquè havia fet davallar els seus germans al Tàrtar Amb Rea tingué sis fills, els quals devorà en néixer només Zeus en fugí i, ajudat pels ciclops, el destronà L’assimilació tradicional del seu nom amb χρόνος el ‘temps’ és tardana, pròpia de l’orfisme A Atenes li era tributat un culte oficial de tipus agrari les Cronies , que hom celebrava en acabar la sega, i també a Olímpia, durant l’equinocci de primavera, i a Rodes, on li sacrificaven un home
Hestia
Mitologia
Divinitat grega de la llar, filla de Cronos i de Rea.
Obtingué de Zeus la gràcia de restar eternament verge a l’Olimp Entre els romans, fou venerada amb el nom de Vesta
Ròmul
Mitologia
Fundador mític de Roma i heroi epònim de la ciutat.
La seva llegenda —que es confon amb la dels orígens de l’urbs— presenta diverses formes D’acord amb la més divulgada, fou fill de Mart i de Rea Sílvia Llançat, en néixer, al Tíber, en unió del seu germà bessó Rem , ambdós foren trobats per una lloba Lloba capitolina , que els nodrí fins que foren recollits per un pastor reial Ambdós fundaren una ciutat, al peu del Palatí, que fou després Roma Més tard Ròmul occí el seu germà Així que s’hagué produït el rapte de les sabines, es veié obligat a lluitar amb el rei dels sabins fins que, units els dos pobles, els monarques respectius…
Zeus
Cap de Zeus (Museu d’Olímpia)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Religions de Grècia i Roma
Déu de la mitologia grega.
Portat pels indoeuropeus que s’establiren a l’Hèllade i documentat en els texts micènics, tant en els poemes homèrics com en Hesíode ja té una posició preeminent entre els déus al llarg de la cultura grega conserva aquesta posició, contrastable tant en la literatura com en l’abundància de llocs destinats al seu culte A l’època hellenística hom troba, vinculada a ell, una tendència intellectual vers el monoteisme, perceptible sobretot en ambient estoic per exemple Cleantes Fill de Cronos i de Rea, el seu pare solia empassar-se tots els fills que tenia, en néixer Rea…
Júpiter
Júpiter
© Fototeca.cat
Mitologia
Déu màxim del panteó romà i cap de la tríada del Capitoli (amb Juno i Minerva), fill de Saturn i de Cíbele (o Rea).
Assimilat a Zeus , la seva importància en la religió romana anà creixent a mesura que es consolidava l’estructura política de Roma Garant dels tractats, presidia les relacions internacionals Durant la república, els mandats polítics començaven sota la seva invocació Els emperadors es posaren sota la seva protecció i algun pretengué d’ésser-ne una encarnació