Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Biblioteca d’Alexandria
Complex cultural amb seu a Alexandria (Egipte), centrat per la biblioteca que li dóna nom.
Finançat i patrocinat principalment pel govern egipci, té una important participació de la UNESCO i d’altres països Fou inaugurat a l’octubre del 2002 Les installacions ocupen 85,4 km 2 , i la capacitat de la biblioteca és de fins a 8 milions de volums Hi ha, a més, tres museus, cinc instituts de recerca, galeries d’art, un planetari i una sala de conferències de 3 000 places L’emplaçament i el nom evoquen la biblioteca més important de l’antiguitat, fundada vers el 295 aC per Ptolemeu I i destruïda en un incendi al s IV biblioteca d’Alexandria El projecte fou encomanat al grup…
escola d’Alexandria
Moviment de científics i tècnics que, des de la implantació a Egipte de la dinastia ptolemaica (s. IV aC), es formà al voltant del Museu d’Alexandria.
No formaven una escola compacta, sinó un grup heterogeni d’especialistes que es trobaven al Museu Tingué la màxima esplendor del s IV aC al II aC, però es mantingué més de sis segles Donaven a llurs estudis un caràcter relativament pràctic, motivat per la necessitat de manufactures per als mercats oberts per Alexandre i de màquines de guerra De fet, a Alexandria es reuní el nombre més gran de científics de la història anterior al s XX, i els seus resultats no foren superats fins ben entrat el Renaixement En medicina, Heròfil i Erasístrat foren els millors anatomistes d’una època…
biblioteca d’Alexandria
Biblioteca fundada a Alexandria en temps de Ptolemeu Soter (segles IV-III aC) per Demetri de Falèron; mestres importants, com Euclides, Erasístrat i Heròfil, hi redactaren llurs obres.
Posteriorment hom hi afegí el Museu , mena d’acadèmia que reuní els savis més importants de l’època Hom hi traduí la Bíblia al grec versió dita dels Setanta Fou dirigida per Aristòfanes de Bizanci Eratòstenes hi ensenyava geografia i matemàtiques En sortiren poetes com Callímac, Teòcrit, Apolloni de Rodes i Licòfron El 48 aC fou incendiada en el setge de la ciutat per Cèsar Més tard, Marc Antoni la reedificà i li donà 200000 volums que feu portar de Pèrgam Fou arruïnada el 389 per Teodosi I i no, com havia estat dit tradicionalment, pel califa ‘Omar El 2002 fou inaugurat a la ciutat d’…
escola jueva d’Alexandria
Comunitat jueva que s’instal·là a Egipte després de la destrucció del temple de Jerusalem (~586 aC).
En temps de Filó, els jueus d’Egipte arribaren a un milió Foren hellenitzats, com es manifesta en llur producció literària en llengua grega, integrada per drames i epopeies inspirats en l’Antic Testament, però de factura grega Aquesta hellenització féu necessària la versió de la Bíblia al grec, anomenada dels Setanta , bé que Aristòbul, el més antic representant conegut de l’escola d’Alexandria, en un llibre grec que dedicà al rei Ptolemeu VI Filomètor 184-141 aC, parlà ja de traduccions parcials de la Bíblia, anteriors a la dels Setanta, alguns fragments de les quals foren…
escola cristiana d’Alexandria
Moviment iniciat el s II dC en el si de la comunitat cristiana d’Alexandria.
De primer antuvi era una escola catequètica que, per la seva vàlua, cridà l’atenció de molts pagans cultes La seva etapa important començà amb Pantè, estoic convertit, i culminà amb Climent ~150 — ~215 i Orígenes ~185 — ~255, seguits d’altres teòlegs com Dionís ~190 — ~265, Teognost s III i Pere Amb ocasió de la controvèrsia ariana sobresortí Atanasi ~295 — ~373, seguit de Dídim el Cec 313-398 i, amb ocasió de l’heretgia nestoriana, Ciril 373-444 Per influència del platonisme, aquesta escola es caracteritzà per la seva insistència en la transcendència de Déu Alhora, defensà la distinció real…
Naucratis
Història
Antiga vila d’Egipte, situada a la vora esquerra de la branca canòpia del Nil, uns 80 km al SE d’Alexandria i prop de Sais.
Correspon a l’actual Kawm al-Ǧu'ayf El seu nom egipci era Pi-emroye Fundada vers el 650 aC pels milesis, no es desenvolupà plenament fins al regnat d’Amasis 570-526 aC, de la dinastia XXVI, el qual hi concentrà el comerç grec d’Egipte i li concedí l’autonomia municipal Vila grega per excellència, exercí un monopoli sobre els productes egipcis exportats a Grècia, blat, fonamentalment i sobre els d’aquest país vers Egipte argent, sobretot Nectaneb I imposà una taxa sobre les mercaderies que entraven a Naucratis per afavorir el temple de Neith a Sais Estela de Naucratis Decaigué arran de l’…
Església copta
Església autòctona d’Egipte, hereva de la tradició que tingué com a centre Alexandria (patriarcat d'Alexandria) i constituïda formalment després del concili de Calcedònia (451).
Història Aquest, que deposà el patriarca Diòscor i condemnà el monofisisme , provocà l’oposició i la ruptura amb Constantinoble, però hi romangué fidel una fracció, anomenada, per això, melquita o “reialista” Durant molts anys s’alternaren en la seu alexandrina, d’una manera sovint violenta, patriarques calcedonians i no calcedonians, fins a arribar en una doble jerarquia ben distinta, copta i melquita A mitjan segle VII els àrabs invasors foren saludats com a alliberadors del jou bizantí Seguiren, però, alternativament, èpoques de fortes pressions i de persecucions, i no fou fins al segle…
Església etiòpica
Església autòctona d’Etiòpia, desenvolupada a partir de l’evangelització, al segle IV, pels germans Frumenci i Edesi, originaris de Síria.
Consagrat bisbe Frumenci per sant Atanasi d’Alexandria, l’Església etiòpica depengué, des de l’inici, de la seu alexandrina Per aquesta vinculació, i per les influències doctrinals i litúrgiques rebudes de Síria, restà dins el camp de les esglésies monofisites El segle XIV fou el més florent de l’Església etiòpica, amb un moviment d’evangelització, producció d’obres teològiques i aparició de controvèrsies cristològiques que reaparegueren durant els segles XVII i XVIII Del 1614 al 1632 restà unida amb Roma, però se'n separà a causa de la forçada llatinització per obra dels…
concili d’Efes
Tercer concili ecumènic, celebrat a Efes l’any 431.
Fou convocat per l’emperador Teodosi II per superar les tensions doctrinals i polítiques entre les seus d’Antioquia i Alexandria i les controvèrsies suscitades per Nestori sobre la persona de Crist i la dignitat de Maria El concili, presidit per Ciril d’Alexandria, condemnà i deposà Nestori, definí que en Crist hi ha una sola persona i dues natures i que Maria és veritable mare de Déu
Bucèfal
Història
Nom que la tradició dóna al cavall d’Alexandre el Gran, que ell mateix havia domat.
Morí durant la guerra amb Poros, rei de l’Indus Alexandre fundà, en honor seu, la ciutat d’Alexandria Bucèfala, a l’Índia