Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Anglesola

Arbre genealògic dels Anglesola
©
Llinatge noble del Principat de Catalunya l’estirp del qual fou Gombau d’Anglesola (Berenguer I), primer senyor del castell i baronia d’baronia d’Anglesola des del 1079.
El succeí el seu fill Arnau I d’Anglesola , al qual el comte Ramon Berenguer III de Barcelona cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge Segrià i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer 1105 Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp, la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i d’Utxafava, i la línia dels senyors de Vallbona La línia d’Anglesola fou originada per Arnau II d’…
marquesat d’Anglesola
Història
Títol concedit el 1645 a Ramon Dalmau de Rocabertí i de Safortesa, tercer comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, darrer baró d’Anglesola.
El títol passà successivament als Rocafull, als Boixadors, als Dameto i, darrerament, als Cotoner
Club de Bitlles Anglesola

Membres del Club de Bitlles Anglesola
Club de Bitlles Anglesola
Bitlles
Club de bitlles catalanes d’Anglesola.
Fundat el 1993, el primer president fou Josep Pujol Participa en competicions d’àmbit català Guanyà la marató d’Ivars d’Urgell en tres ocasions i el 2006 foren quarts en el Campionat de Catalunya per equips Des del 1993 participa en les tirades populars de la festa major d’Anglesola, la tirada amb més participació de Catalunya el 2007 hi assistiren fins a 542 jugadors de bitlles Practica a les installacions esportives municipals, que disposen de quatre pistes de bitlles inaugurades durant l’organització del II Gran Premi Catalunya – Supercopa 2010 Alguns dels seus jugadors més…
Associació Esportiva Natació Palau d’Anglesola
Natació
Club de natació de Palau d’Anglesola.
Fundat el 1986, tingué nedadors de totes les edats amb llicències federatives fins el 2005
Erill

Armes dels Erill
Llinatge feudal establert al castell d’Erill (Erillcastell, Alta Ribagorça), d’on prengué el nom.
El primer personatge documentat 1077 és Ramon I d’Erill El seu fill Pere I d’Erill , súbdit dels comtes de Pallars, rebé 1092 del rei Pere I d’Aragó el castell de Saidí El fill d’aquest Ramon II d’Erill , senyor de Monesma, fou un dels cavallers més importants de la cort de Ramir II i s’esforçà amb el seu fill Pere II d’Erill per la unió de Catalunya i Aragó mitjançant el casament de Ramon Berenguer IV i Peronella ambdós en signaren les actes el 1137 Foren fills seus, a més, Bernat d’Erill , senyor de Saidí, que testà 1157 abans d’emprendre un viatge a Jerusalem, i Ponç d’Erill , senyor de…
Cardona
Escut dels Cardona en un capitell del monestir de Santa Maria de l’Estany
© Fototeca.cat
Un dels llinatges més importants i antics de la noblesa dels Països Catalans.
Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…
comtat de Trivento
Història
Títol concedit al regne de Nàpols, el 1456, a Galceran Bernat de Requesens i Joan.
Passà als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig, que més tard es cognomenaren Fernández de Córdoba
comtat de Palamós
Història
Títol senyorial concedit el 1484 a Galceran de Requesens i Joan
.
Passà als Cardona-Anglesola, ducs de Somma, i als Osorio de Moscoso, ducs de Medina de las Torres
batalla de Lucocisterna
Història
Militar
Batalla campal que tingué lloc prop de Càller (Sardenya) el 29 de febrer de 1324 entre les tropes de l’infant Alfons III de Catalunya
—500 cavallers i 2 000 infants— i les de Pisa —1 200 cavallers i 2 000 ballesters—.
L’avantguarda catalana era comandada per Guillem d’Anglesola La victòria catalana fou decisiva per al domini català de Sardenya
comtat de Faura
Història
Títol senyorial concedit el 1647 a Carles de Vila-rasa i Mercader.
La senyoria de Faura havia estat vinculada pel seu avi Joan Llorenç de Vila-rasa i d’Anglesola El títol passà als Vives de Canyamars i als Orbe