Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Passo Honroso
Història
Competició esportivocavalleresca organitzada pel cavaller lleonès Suero de Quiñones que tingué lloc al pont del riu Órbigo, entre Lleó i Astorga, del 10 de juliol al 9 d’agost de 1434.
Un any abans Suero de Quiñones envià a molts països d’Europa un cartell on feia constar que, per servei a la seva dama, impediria el pas a tot cavaller que en les dates susdites volgués passar per aquell pont i que l’obligaria a lluitar amb ell o amb algun dels seus nous companys fins a trencar un total de tres-centes llances Hi lluitaren seixanta-vuit cavallers, vint d’ells vassalls d’Alfons el Magnànim deu d’Aragó, sis del Principat i quatre del regne de València, en els quals es palesa un cert interès a deslluir la competició, sens dubte per evidents raons polítiques De fet només s’hi…
comtat d’Oliveto
Història
Títol concedit el 1507 en el regne de Nàpols a Pedro Navarro
, a qui fou confiscat, i el 1515 a Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens
, baró de Bellpuig.
El 1568 passà als Osorio de Moscoso, marquesos d’Astorga, als Ruiz de Arana, comtes de Sevilla la Nueva, i als Bustos, marquesos de Corvera
Gil de Hontañón
Arquitectura
Família d’arquitectes castellans del s XVI.
Juan Gil de Hontañón ~1480 — Salamanca ~1531 intervingué en la construcció de les catedrals de Segòvia, Salamanca i Sevilla El seu fill Juan Gil de Hontañón , el Jove , treballà amb ell a Salamanca, a la catedral, i feu la portada de l’església del Sancti-Spiritus Rodrigo Gil de Hontañón Rascafría, Castella 1500 — Segòvia 1577, també fill del primer, collaborà en les obres de les catedrals de Segòvia, Salamanca, Plasència i Astorga A Salamanca feu el projecte del collegi dels irlandesos 1521, al palau Monterrey 1539 i la casa de la Salina, i a Lleó el palau dels Guzmanes 1559-66…
Dafne
Mitologia
Nimfa de Tessàlia, filla de Peneu.
Defugint l’amor d’Apollo, que la perseguia incessantment, fou convertida pel seu pare en llorer, del qual esdevingué símbol des d’aleshores Hom la considera també filla de Gea, la Terra La història de Dafne ha inspirat diverses òperes, entre les quals es destaquen la de Jacopo Peri Dafne , considerada per alguns com la primera òpera 1597, la de Caccini ~1600, perduda, la de Heinrich Schütz, primera òpera alemanya 1627, també perduda, la d’Emmanuele Rincon d’Astorga Dafni , drama pastoral representat a Barcelona el 1709 davant el rei arxiduc Carles III i la seva muller, i la de…
comtat de Trastàmara
Història
Títol concedit l’any 1325 a Álvar Núñez Osorio, senyor de Cabrera i Ribera, cambrer i majordom major d’Alfons XI de Castella.
Li fou confiscat per traïdor Fou concedit de nou en data incerta, per aquell monarca, al seu fill bastard Enric després rei Enric II, però el seu germà, el rei Pere I, l’hi confiscà el 1366 per concedir-lo a Fernando de Castro y Ponce de León, majordom major seu Enric II l’hi confiscà el 1369, encara que, sense dret, l’havia concedit, el 1366, al conestable Bertran Du Guesclin El 1371 fou atorgat de nou per Enric II al seu nebot Pedro de Castilla, conestable de Castella mort el 1400, fill natural del mestre de Sant Jaume Fadrique de Castilla El succeí el seu fill Fadrique de Castilla y de…
Cròniques de tots los reys d’Aragó
Historiografia catalana
Crònica en català continguda al ms. d. III. 2 del monestir de San Lorenzo del Escorial de Madrid (f. 138r-144v).
Desenvolupament enciclopèdic La narració comença amb el regnat d’Ènnec Aritza de Pamplona 852, i continua fins al regnat de Sanç IV de Pamplona 1054-76 Prossegueix amb la relació dels reis d’Aragó des de Ramir I, primer sobirà aragonès amb aquest títol, i la unió d’Aragó i Navarra 1076-1134, i recull tots els reis d’Aragó fins a Alfons V IV de Catalunya el Magnànim † 1458 En el mateix còdex f 131r-138r, també en català, hi ha uns Annals d’Aragó , que situen la creació del món el 5198 aC i que arriben fins el 1437 Totes dues obres historiogràfiques, que es poden suposar redactades a mitjan s…
camí de Sant Jaume
Història
Denominació donada durant l’edat mitjana a l’itinerari seguit pels pelegrins que anaven a Santiago de Compostel·la.
Documentat des de la fi del segle X, la sistematització de l’ iter, via o caminus sancti Jacobi coincideix amb els regnats de Sanç el Major 1000-32 i Sanç Ramírez 1063-94, a Navarra i Aragó, i amb el d’Alfons VI 1065-1109 a Castella Fomentada pel monaquisme cluniacenc, gran impulsor dels romiatges compostellans, la iniciativa reial fou també eficaçment ajudada per la jerarquia local Diego Gelmírez , clergues, nobles i sants Domingo de la Calzada, Juan de Ortega, i donà lloc a la creació de nombroses institucions, hospitals i albergs dedicats a l’acolliment i a l’assistència dels pelegrins La…
Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña
Literatura catalana
Repertori biobibliogràfic dels escriptors nascuts al Principat de Catalunya fins al primer terç del s. XIX, publicat a Barcelona el 1836.
Desenvolupament enciclopèdic Les Memorias són la culminació d’un llarg procés en què conflueixen materials que provenen de catàlegs diversos Bosc, Nicolás Antonio, Marcillo, Serra i Postius i altres, notes de PI de Dalmases i Ros, ampliades per Josep Finestres i recollides per Josep de Vega i Sentmenat, encara que l’aportació antiga més substanciosa fou la del repertori biobibliogràfic manuscrit de Jaume Caresmar i Josep Martí La formació concreta de les Memorias —primerament titulada Biblioteca de escritores catalanes — havia estat encetada per Ignasi, germà de Fèlix Torres i Amat, el 1798,…
Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Catalunya
Repertori biobibliogràfic dels escriptors nascuts al Principat de Catalunya fins al primer terç del segle XIX, publicat a Barcelona el 1836.
Les Memorias són la culminació d’un llarg procés en què conflueixen materials que provenen de catàlegs diversos Bosc, Nicolás Antonio, Marcillo, Serra i Postius i altres, notes de PI de Dalmases i Ros, ampliades per Josep Finestres i recollides per Josep de Vega i Sentmenat, encara que l’aportació antiga més substanciosa fou la del repertori biobibliogràfic manuscrit de Jaume Caresmar i Josep Martí La formació concreta de les Memorias —primerament titulada Biblioteca de escritores catalanes — havia estat encetada per Ignasi, germà de Fèlix Torres i Amat, el 1798, partint de fons de la…
Cardona
Escut dels Cardona en un capitell del monestir de Santa Maria de l’Estany
© Fototeca.cat
Un dels llinatges més importants i antics de la noblesa dels Països Catalans.
Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…