Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Centre d’Arts Escèniques de Reus
Teatre
Centre públic de Reus dedicat a la producció i la programació d’activitats relacionades amb les arts escèniques.
Creat l’any 2005, fruit d’un conveni de collaboració entre la Generalitat de Catalunya, la diputació de Tarragona i l’ajuntament de Reus, no tan sols recollí els més de cent anys de tradició escènica a la ciutat, sinó que esdevingué pioner en la descentralització de l’activitat escènica del país L’activitat del CAER es desenvolupa als dos teatres principals de la ciutat, el Teatre Fortuny i el Teatre Bartrina, i en altres espais com el Centre d’Art de Cal Massó Aglutinà totes les activitats que fins aquell moment es realitzaven des de Reus, com ara el Festival Trapezi, el…
Calendari Català

El Calendari Català del 1865
Biblioteca de Catalunya
Publicacions periòdiques
Publicació anual (1864-81), fundada i dirigida per Francesc Pelagi Briz, una de les més reeixides i representatives de les inquietuds del moviment de la Renaixença.
Les seccions principals de què constava eren el santoral i la crònica Bons records , sobre la vida literària de l’any transcorregut La resta eren collaboracions literàries en vers i en prosa Hi collaboraren, entre altres, Jacint Verdaguer, Tomàs Aguiló, Teodor Llorente, Francesc Bartrina, Milà i Fontanals i Rubió i Ors
Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya
Història
Organisme polític executiu format pel president de la Mancomunitat i vuit consellers, elegits per l’assemblea.
La forma d’elecció permetia que cada una de les quatre províncies del Principat hi fos representada, i que la majoria hi tingués cinc representants, i les minories, tres Els càrrecs, retribuïts, eren elegits per dos anys, coincidint amb la renovació de les diputacions provincials El funcionament era assessorat per diferents comissions tècniques Integraren el primer consell, elegit el 6 d’abril de 1914, Enric Prat de la Riba com a president, i Lluís Argemí, Francesc Bartrina, Josep Maria Espanya, Anselm Guasch, Martí Inglès, Josep Mestres, Alfred Pereña i Agustí Riera com a…
Aeroclub de l’Empordà
Esports aeris
Club d’aviació de Castelló d’Empúries.
Fundat el 1977 per Tomàs Oriol Bartrina, nou propietari de l’Aeròdrom d’Empuriabrava, desplaçà l’Aeroclub de Girona com a entitat organitzadora de més vols esportius i formadora de més pilots de la província Tenia les seccions de vol amb motor, vol a vela, paracaigudisme i una gran vida social Fou present al Campionat de Catalunya de Paracaigudisme 1978 A causa de la crisi del sector de principi dels anys vuitanta i la manca de suport institucional, fou venut a David Bowen el 1984, recordat per la seva gestió polèmica i que morí el 1987 en accident d’avioneta L’aviació civil,…
La Tramontana
Setmanari
Setmanari satíric popular, republicà i anticlerical, hereu directe de La Teula i La Teula Barcelonina, publicat per primera vegada a Barcelona el 16 de febrer de 1881 per Josep Llunas i Pujals; portava el subtítol Periòdic vermell
.
Salut pública Interessos populars Arts i lletres El seu contingut ideològic barrejava el republicanisme anarquitzant, un violent anticlericalisme i la defensa dels interessos obrers, i això el convertí en un dels setmanaris catalans de més tradició revolucionària i, a la vegada, en un difusor constant de l’anarcocollectivisme, però fou també causa de nombroses suspensions la més llarga, del desembre de l’any 1893 al gener del 1895, i empresonaments del director o redactors, gairebé tots obrers Malgrat les persecucions, sobrevisqué setze anys, fins el número 717, del 12 de juny de 1896 Durant…
La Gralla. Periòdich senmanal y literari
Periodisme
Diari creat pels catalans de l’Uruguai.
Posteriorment s’anomenà La Gralla Setmanari català y literari Aparegué imprès en català entre el 1885 i el 1888, i sortiren 168 números Foren directors, successivament, Josep Baitx i Balil, Enric Ràfols i Parés i un altre cop Josep Baitx Dins de la seva línia ideològica, cal subratllar lemes com Tot per Catalunya i per Espanya , més tard Per la pàtria y per la pàtria , i també Pro Pàtria , a través dels quals hom pot observar una certa evolució cap a un nacionalisme més radical preindependentista Pel que fa al contingut, s’hi publicaven treballs literaris, polítics i socials, i notícies…
Centre de Lectura
Societat cultural fundada a Reus el 1859 per Josep Güell i Mercader.
Es defineix com a entitat de caràcter privat amb vocació de servei públic i sense ànim de lucre que té com a finalitat el foment de la cultura en totes les seves manifestacions Els ingressos provenen bàsicament de les quotes dels socis, les donacions i les subvencions i de la gestió del seu patrimoni A partir del 1875 s’hi començaren a vincular intellectuals, que l’anaren convertint en ateneu, i al tombant de segle conegué una etapa d’esplendor en obrir-se a la influència de la Renaixença, cosa que en provocà la catalanització És format per les seccions d’art, música, lletres, ciències,…
Club Natació Olot

El nedador Pere Balcells, del Club Natació Olot
Club Natació Olot
Esport general
Club poliesportiu d’Olot.
Fundat al març del 1955, la seva principal secció és la de natació El seu precedent fou l’Agrupació Deportiva Olotina Record ADOR, creada el 1951 Inicialment els seus membres nedaven al Fluvià, entre la presa de Can Basil i el Molí del Collell Juntament amb altres penyes de natació de la població, ADOR organitzà la primera Travessia Tussols-Basil l’any 1953, prova que segueix organitzant el CN Olot El 1955 s’afilià a la Federació Catalana de Natació i establí la seva seu a la Societat Indústria i Comerç Tot i que conservà un gimnàs a l’antiga seu, posteriorment es traslladà al cafè Esport del…
Mireia
Poema de Frederic Mistral, publicat el 1859, que constitueix l’aportació màxima de les lletres provençals al Romanticisme.
Compost de dotze cants, descriu les desventures d’una jove heroïna, Mireia, filla d’uns propietaris rurals benestants, que, enamorada del jove paneraire Vicenç, en no poder aconseguir el consentiment patern per a casar-s’hi —puix que l’estament social dels pares és molt superior al del jove pretendent—, va en pelegrinatge des del seu mas de la Crau fins a les Santes Maries de la Mar, travessa tota la Provença i mor en arribar a la vila marinera de la Camarga L’argument, que es destaca per la seva simplicitat, serveix en realitat per a fer la descripció de la Provença, de totes les seves…
Partit Possibilista
Partit polític
Partit fundat al gener de 1875 per Emilio Castelar, tot just proclamada la Restauració borbònica, conegut també com a partit republicà històric o partit republicà governamental.
La seva creació s’encaminà a facilitar la cohesió dels corrents democràtics i republicans de caràcter conservador i unitari El 1894, el partit entrà en procés de dissolució arran de l’entrada del diputat Buenaventura Abarzuza en els rengles de la política dinàstica i la retirada política de Castelar el seu líder Els fidels al republicanisme conservador donaren lloc al Partido Republicano Nacional El programa polític mínim i operatiu de la formació quedà fixat, en els seus eixos fonamentals, en la reunió fundacional del partit al domicili particular de Castelar Castelar, Abarzuza, Eleuterio…