Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Haro
Llinatge sobirà de Biscaia.
Sembla que el primer personatge històricament comprovat és Ennec I de Biscaia mort vers el 1077, fill de Lope Velázquez i anomenat Ezquerra , que fou comte i senyor de Biscaia, Durango i Nájera El seu net Dídac I de Biscaia , dit el Blanc mort el 1124, poblà Haro i és el primer que adoptà aquest nom com a cognom Diego López de Haro El seu net Dídac II de Biscaia el Bo fou germà de Llop , que es casà amb Miracle d’Urgell, senyora d’Almenara, filla del comte Ermengol VII El senyor Dídac III de Biscaia , net de Dídac II, es casà…
Zamacolada
Història
Insurrecció popular que tingué lloc a Biscaia els mesos d’agost i setembre de 1804.
Per tal d’aconseguir del govern la construcció d’un port prop de Bilbao, dependent de la senyoria de Biscaia i exempt de la jurisdicció del consolat de Bilbao, segons un projecte de Simón Bernardo de Zamácola, la senyoria oferí la implantació del servei militar Aquesta actitud provocà un motí, que s’inicià a Begoña i s’estengué per Barakaldo, Sestao, Portugalete, Deusto i Bilbao Reprimit amb duresa per les tropes enviades per Godoy, que ocuparen Bilbao fins el 1807, el govern central augmentà les seves atribucions a Biscaia i hi imposà un governador militar
conveni d’Amorebieta
Història
Acord signat a Amorebieta el març del 1872, que posà terme a les hostilitats inicials de la tercera guerra Carlina a Biscaia.
Després del fracàs del pretendent Carles VII a Orokieta, els carlins de Biscaia decidiren de signar un acord amb el govern d’Amadeu I, representat pel general Serrano, cap de l’exèrcit del nord, a canvi d’un indult per als insurrectes La lluita, però, fou represa al final del mateix any
Manuel
Llinatge de la baixa edat mitjana castellana, que tingué origen en l’infant Manuel, fill petit de Ferran III de Castella-Lleó i de Beatriu de Suàbia.
El patrimoni familiar dels Manuel tenia el centre a les comarques orientals de Castella la Nova, frontereres amb la corona d’Aragó Alarcón i Villena Tingué la màxima vitalitat a la segona meitat del s XIV, amb Joana Manuel Joana II de Biscaia , en la qual, a més del ric patrimoni de la seva família paterna, revertiren, per part de la seva mare, els antics i poderosos llinatges de Lara i de Biscaia Una branca collateral del llinatge, que descendia de Sanç Manuel, fill de l’infant Manuel, ostentà el títol de comte de Carrión i d' adelantado…
Lara
Llinatge de l’alta noblesa que fou important en la vida política de Castella des del segle X fins al XV.
Sembla que a la línia principal dels Lara pertangué Gonzalo Fernández , comte de Burgos, i el comte de Castella Ferran González Aquesta línia s’extingí amb la mort del comte Garcia II de Castella 1029 a mans dels seus rivals, els Vela Una línia secundària d’aquest llinatge, que des de la darreria del segle X posseí la vila i l' alfoz de Lara, assolí importància política amb Pedro González de Lara mort vers el 1130, amant i privat de la reina Urraca Els seus fills, Manrique Pérez de Lara, Álvaro Pérez de Lara i Nuño Pérez de Lara , durant la minoritat d’Alfons VIII, lluitaren contra els…
Saralegui

Escut d'armes de la família Saralegui
© Família Rovira de Saralegui
Llinatge noble basc originari del solar de Zirartegui, a Amezketa (Guipúscoa).
Entre els seus membres es destacà Antonio de Saralegui y Zarandona Muskiz, Biscaia, 1847 – Buenos Aires, 1907, terratinent, empresari i financer establert a l’Argentina Gran propietari rural a la província de Santa Fe, posseí, d’entre un total de 155000 ha, l’Estancia Rincón de San Antonio, model d’explotació ramadera, on fundà la localitat de Villa Saralegui Fou també cofundador del Banco Español del Río de la Plata 1887, de la Cámara Española de Comercio de la República de Argentina 1887-88, del Banco Constructor de La Plata 1888, de la indústria siderúrgica La Cantábrica 1902…
Confederació General del Treball Unitària
Central sindical espanyola d’influència comunista (1932-35).
Sorgí d’una conferència convocada per la federació de sindicats de Sant Sebastià 1931 i celebrada els mesos de juny-juliol del 1932 a Madrid amb representacions de 153 sindicats i 133 402 afiliats El primer congrés constitutiu no es reuní fins per l’abril del 1934, a Madrid hi foren representats prop de 180 000 obrers i Antonio Mije en fou elegit secretari general Amb una certa força a Sevilla, Astúries i Biscaia, als Països Catalans la seva presència fou molt dèbil al Principat comptà notablement amb la Federació de la Indústria Gastronòmica FOSIG, i a les Balears, amb el…
Étude Continentale et Océanique par Réflexion et réfraction Sismique
Geologia
Programa d’investigació de l’escorça terrestre profunda de França per mitjà de sísmica de reflexió i de refracció.
El programa començà el 1983, sota l’organització de l’Institut National des Universités INSU, l’Institut Français du Pétrole i diverses companyies petrolieres S'han fet perfils sísmics a terra i en mar obert, entre d’atres llocs a la conca del Rin, al golf de Biscaia, als Alps i als Pirineus perfils ECORS-Pyrénées i ECORS-Arzacq en aquest cas, que han aportat informació valuosa per a la comprensió de l’estructura profunda de l’escorça fins a fondàries de 30-50 km El perfil sísmic de reflexió ECORS-Pyrénées es féu en collaboració amb organismes de l’Estat espanyol ITGE, CICYT,…
Estatut d’Autonomia del País Basc del 1936
Dret
Llei d’autonomia atorgada al País Basc per la República Espanyola per l’octubre del 1936.
El primer projecte d’estatut juny del 1931 i el segon abril del 1932 havien trobat l’oposició del govern Azaña i dels municipis de Navarra, respectivament Així mateix, el projecte definitiu aprovat per Àlaba, Guipúscoa i Biscaia i ratificat per plebiscit novembre del 1933, havia estat impedit per tradicionalistes, monàrquics i cedistes d’ésser aprovat a les corts Això provocà, a l’estiu del 1934, que els diputats bascs se'n retiressin i que l’assemblea de parlamentaris a Zumárraga fos seguida de la dimissió collectiva dels ajuntaments i facilités un apropament a l’Esquerra…
Federació Nacional de Joventuts Socialistes d’Espanya
Història
Organització juvenil del PSOE creada el 1906 sota l’impuls de Tomás Meabe de Bilbao, amb 20 seccions i 1116 afiliats.
Fou especialment forta a Biscaia, a Astúries i a Madrid Pel desembre del 1919 s’afilià a la Tercera Internacional, i per l’abril del 1920 el comitè nacional Merino Gracia, J Andrade, V Arroyo, etc decidí la seva transformació en Partido Comunista Español Reorganitzada sota la República, assolí una importància creixent com a suport dels caballeristes, a l’esquerra del PSOE Arribà a tenir uns 200 000 afiliats 1936 i el seu òrgan de premsa fou “Renovación” Dirigida per Hernández Zancajo, Santiago Carrillo, Cazorla, Serrano Poncela, etc, s’uní a les joventuts comunistes i formaren…