Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
La Fe
Revista religiosa, política i literària, en castellà, apareguda a Palma (Mallorca), del gener del 1844 a la fi del mateix any, sota la direcció de Josep M.Quadrado, que en fou el principal col·laborador.
Seguí, en general, el tradicionalisme filosòfic del vescomte de Bonald Hi collaboraren Josep Vidal i Pont, Tomàs Aguiló, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Roca i Cornet i Pau Piferrer
Papeles de Son Armadans
Publicacions periòdiques
Revista literària mensual en llengua castellana fundada per l’abril del 1956 a Palma (Mallorca) per Camilo José Cela, que la dirigí.
Els primers anys hi collaboraren Josep MLlompart i José Manuel Caballero Bonald A part algunes poesies en gallec i en català, ha tractat de la literatura castellana des del punt de vista de l’assaig i la creació Ha publicat números monogràfics un d’ells sobre Mallorca i un altre sobre les converses poètiques de Formentor, 1960 dedicats a artistes i escriptors Joan Miró, Gaudí, Picasso, Tàpies, Llorens Artigas, Carles Riba, entre d’altres
El amor brujo
Cinematografia
Pel·lícula del 1967; ficció de 103 min., dirigida per Francesc Rovira i Beleta.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films RB Barcelona per a Exclusivas Floralva ARGUMENT I REFERENT LITERARI L’obra homònima de Manuel de Falla i Gregorio Martínez Sierra GUIÓ José Antonio Medrano, José Caballero Bonald, FRovira Beleta FOTOGRAFIA Gabor Pogani Eastmancolor, Techniscope MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Versió lliure de l’obra de M de Falla i GMartínez Sierra, adaptada per Ernesto Halffter SO ACárdenas INTERPRETACIÓ Antonio Gades Antonio, La Polaca Candela, Rafael de Córdova Diego, Morucha Lucía, Nuria Torray Soledad, José Manuel Martín Lorenzo, Fernando Sánchez…
Escola Apologètica Catalana
Nom amb què és conegut el grup de pensadors que a la primera meitat del segle XIX intentaren de posar al dia i defensaren la filosofia catòlica tradicional seguint les directrius dels apologistes francesos del moment (Bonald, Ozanam, Lacordaire o Dupanloup), amb alguns dels quals mantingueren relacions personals.
El seu capdavanter fou Joaquim Roca i Cornet, que publicà la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, La Religión 1837-41, continuada per La Civilización 1841-43, on collaboraren Josep Ferrer i Subirana i Jaume Balmes, el qual, no obstant els seus punts de contacte amb l’escola, mantingué sempre una clara independència respecte a aquesta Altres representants foren Manuel de Cabanyes, Josep M Quadrado, que, juntament amb Tomàs Aguiló, publicà a Palma Mallorca La Fe 1844, i Joaquim Rubió i Ors El tradicionalisme filosòfic inicial del moviment fou superat gràcies a la influència de Balmes