Resultats de la cerca

Al llarg de quatre generacions ompliren els dos segles de major esplendor de l’orgueneria catalana XV-XVI, en collaboració amb altres orgueners i sota el guiatge del canonge de Barcelona Pere Alberc i Ferrament 1517-1582 El primer de qui es té constància és Perris Bordons, que el 1538 treballava en l’orgue de la seu de Girona S’establí a Solsona i construí els orgues de la seu de Tortosa 1536, de Sant Pere de Terrassa 1540 i de Santa Maria de Daroca 1555 Juntament amb Perris Rabassa i Fermí Granollers, treballà en l’orgue de l’església del Pi de Barcelona 1567 Signà contracte amb…

Treballaren, al llarg d’un segle -de mitjan segle XVI a mitjan segle XVII-, en tot l’àmbit dels Països Catalans, i contribuïren al desenvolupament i la consolidació de l’orgue renaixentista català en el període més brillant de l’orgueneria catalana flautats de 16 i 24 peus en façana, cadiretes, musetes, etc El primer d’ells, Salvador mort a Barcelona el 1599, possiblement originari de València, treballà conjuntament amb altres mestres orgueners com Perris Bordons, Perris Rabassa i Josep Bordons en els grans instruments de les seus de Barcelona 1559, Tarragona 1565, Girona 1566, València 1575…

Els seus inicis daten del 1998 Des d’aleshores han enregistrat tres discs U 1999, Cançó de dona i home 2002, i Cor de porc 2005 Fan una música nodrida d’influències gregues, turques, balcàniques, àrabs, iranianes i afganeses mesclades amb una forta identitat valenciana, amb els instruments originals de cadascuna d’aquestes cultures Els bordons i les percussions són la base per als texts i les melodies La seva música reprodueix fidelment tota aquesta complexitat de sonoritats i riquesa tímbrica amb vuit músics i més de quaranta instruments, tots ells acústics

S'ajusta com cap altra a les tècniques prescrites en els tractats més antics D’origen cultual, era pròpia de les devadāsis noies dedicades al servei d’una divinitat en un temple, on practicaven una prostitució que, en llur cas, era considerada honorable

Desenvolupament enciclopèdic De gèneres, temàtiques, influències i extensió molt diferents, les peces brossianes comparteixen una unitat d’intenció de fons, una profunda elaboració del llenguatge i una contínua exploració de velles i noves formes teatrals Escrit entre el 1945 i el 1978, aplega en sis volums la creació escènica de Brossa com un tot articulat que obre i tanca la dedicació del poeta al teatre Dues són les línies de força de la seva dramatúrgia 1 l’experimentació, de signe avantguardista, al voltant de les possibilitats del llenguatge, l’espai i el temps escènics, acompanyada d’…