Resultats de la cerca

En fou director el periodista Joan Bru i Santcliment En forma de fulletó publicà una collecció de texts que s’adiuen amb l’esperit del setmanari

El nom prové de dog ‘gos’, que designa unes concrecions gresoses arrodonides que presenta la sèrie anglesa en el comtat de York El Dogger correspon al Jura bru de Suàbia És dividit en quatre estatges d’antic a modern Aalenià, Bajocià, Bathonià i Callovià

Publicà cinquanta-un títols fins el 1965, en llur majoria breus, de temes literaris i històrics Fou important en el redreç de la postguerra perquè significà la continuïtat amb els escriptors joves del País Valencià, alguns dels quals Andrés i Estellés, Bru, Fuster, Cucó hi publicaren els primers llibres

Fundada per Ramon Pinyol, que en fou el director, Maria Mercè Marçal i Xavier Bru de Sala, volgué ésser una plataforma de llançament de la nova poesia jove i, alhora, difongué l’obra d’alguns autors de generacions anteriors, com ara Miquel Martí i Pol Fou iniciada amb la Sèrie Poesia , que ha donat a conèixer l’obra de més de quaranta poetes El 1975 es convertí en editorial, i el 1986 publicà el darrer títol

Entre els fundadors, cal esmentar Josep Ametller i Bassets, Enriqueta Bru i Pujades, Amèlia Antolí, Joaquim Torres, Adela Pérez i Albert Pujolà Josep Puigvert fou el primer president, i posteriorment ho foren Amèlia Antolí i Jaume Cases Al cap de pocs mesos l’entitat ja aplegava un centenar de socis, i, més tard, arribà a tenir-ne 150 El 1990 la presidència era exercida per Mercè Junyent i el nombre de socis era d’una quarantena Des del 1982 publica la revista “Flama”

Fundat a l’inici de l’any 1912, nasqué gràcies a l’impuls d’alguns exjugadors del FC Barcelona com Josep Quirante, Carles i Arseni Comamala, Charles i Percibal Wallace, Paco Bru, Joan Solà i Miquel Mensa Formà part de la secció de futbol del Salut Sport Club Debutà oficialment a les eliminatòries prèvies del Campionat d’Espanya del 1912 Participà en la IV edició de la Copa dels Pirineus i en el Campionat de Catalunya de 1912, en el qual només guanyà dos partits En acabar la temporada es dissolgué Tot i la curta trajectòria es convertí en el primer equip professional de l’Estat…

Desaparegué el 1966 Publicà la collecció L’Espiga iniciada el 1949 51 volums petits, diversos volums fora collecció i el butlletí Esclat 1948 3 números, amb obres de Casp, Adlert, Sanchis i Guarner, Enric Valor, Vicent Casp, Rilke en versió de Guillem Nadal, JEMartínez i Ferrando, JSanç i Moia, Joan Fuster, Jaume Bru, Francesc Codonyer, EBeüt, JGarcia i Rigal, VAndrés i Estellés, MBeneyto, Valls i Jordà, Josep Iborra, AVerdeguer, ESoleriestruch, Fde PBurguera, ACucó i d’altres autors, sovint inèdits anteriorment Formà part, amb editorials del Principat i les Illes, d’una Acció…

Els afiliats, en llur majoria joveníssims, eren obrers o dependents de comerç Entre els primers presidents es destaquen Pere Muntané, Josep Isern i Lluís Bru i Jardí En foren socis Josep Tarradellas, Enric Fontbernat, Jaume Casanovas, etc Hi predominava l’esquerranisme democràtic, amb independència dels partits, i l’adhesió a Francesc Macià, nomenat president honorari Durant la Dictadura es camuflà sota el nom d’Humorístic Club i s’infiltrà en els camps de la dansa, l’esport i el teatre La Falç s’adherí a l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932, però se'n separà el 1933 i restà…

Bru Parera i Matas , compositor, mestre de capella i organista, fou pare de Joan Parera i Santacana Sitges, Garraf 1838 — Barcelona 1910, un dels decoradors més destacats a la Península en el seu temps imposà en residències i diversos establiments públics un estil entre renaixentista i neogrec Fills seus foren l’escultor Antoni Parera i Saurina i Miquel Parera i Saurina Barcelona 1863 — 1919, editor format al taller del seu pare i a París en la seva joventut publicà poemes catalans a periòdics amb el pseudònim de Miquel Dotzanys entrat al ram del llibre, edità, aconsellat sovint…

Els membres d’aquest llinatge hi posseïren una antiga casa forta i ostentaren drets jurisdiccionals sobre una extensa zona del Maresme i el Vallès Oriental Està documentat que ostentaren la castellania de la fortalesa de Montpalau, sota el domini dels vescomtes de Cabrera, i que posseïren els senyorius de Sacreu i de la quadra de Goscons La branca troncal d’aquesta estirp s’extingí al segle XIII amb Brunissenda de Goscons, filla de Tomàs i Ferrara de Goscons, en emmanillar l’any 1266 Pere d’Arquer Els seus descendents passaren a anomenar-se Arquer de Goscons , assumint els privilegis i les…