Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Zveno
Història
Organització política de caire absolutista creada a Bulgària el 1930.
El seu líder, Kimon Georgiev, juntament amb el militar Damian Velkhev, organitzà un cop d’estat, el 1934, i esdevingué primer ministre Foren suprimits els partits polítics i establertes relacions diplomàtiques amb l’URSS El govern de Georgiev fou deposat pel rei Borís III de Bulgària , que temia la formació d’una república El grup, amb Georgiev al davant, formà encara un breu govern el 1944
Consell d’Assistència Econòmica Mútua
Economia
Organisme, més conegut pel nom de COMECON, format a Moscou el gener de 1949 per Bulgària, Hongria, Polònia, Romania, Txecoslovàquia i l’URSS.
Albània s’hi adherí poc temps després, i la RD Alemanya a la fi del 1950 Mongòlia hi fou admesa com a membre el 1962, i Cuba i Vietnam ho foren el 1972 Iugoslàvia posseí l’estatut de membre associat des del 1964 Albània es retirà de l’organització l’any 1961 La finalitat del COMECON era d’intercanviar experiències econòmiques, fornir ajuda tècnica i proporcionar assistència mútua matèries primeres, aliments, maquinària, etc entre els seus membres En una primera etapa fins el 1955, l’èmfasi se centrà en un increment dels intercanvis comercials després, els acords anuals foren substituïts per…
Pacte Tripartit
Història
Tractat militar signat a Berlín, el 27 de setembre de 1940, per Alemanya, Itàlia i el Japó, en el qual es comprometien a ajudar-se mútuament per tal d’aconseguir els espais vitals mínims necessaris i crear un ‘‘ordre nou’’, repartint-se les respectives zones d’influència.
Pel novembre d’aquell mateix any s’hi adherien Hongria, Romania i Eslovàquia, i pel març del 1941 Bulgària i Iugoslàvia
tractat de Santo Stefano
Història
Tractat signat a la localitat de Santo Stefano (o San Stefano), actualment Yeşilköy, prop d’Istanbul, el 3 de març de 1878, entre Rússia i Turquia i que posà fi a la guerra dels Balcans (1877-78).
Pel mateix tractat, Romania, Sèrbia i Montenegro accedien a la sobirania pròpia i Bòsnia i Hercegovina a l’autonomia Parallelament, Rússia organitzà la Gran Bulgària, sobre la qual tingué ascendència Aquesta hegemonia russa als Balcans motivà la convocatòria del congrés de Berlín 1878 per part de les potències occidentals
conferència de pau de París
Història
Conjunt de sessions celebrades (gener del 1919 - gener del 1920) entre els representants de les potències victorioses —i llurs associades— i les vençudes a la Primera Guerra Mundial.
Precedida per unes converses entre els caps dels governs de França, la Gran Bretanya, els Estats Units i Itàlia, aquells formaren un Consell Suprem dels Quatre març del 1919, en el qual participà el delegat japonès, quan hom hi tractava afers que l’afectaven Principalment, hom hi acordà el tractat de Versalles amb Alemanya i la creació de la Societat de Nacions, el tractat de Saint-Germain amb Àustria i el de Neuilly amb Bulgària
Sokol
Esport general
Associació gimnàstica txeca fundada per M.Tyrš i J.Fügner a Praga (1862) amb finalitats patriòtiques, cíviques i educatives.
D’altres de semblants foren creades a Bohèmia i Moràvia El model s’estengué a totes les regions eslaves de l’imperi Austrohongarès n'hi hagué sobretot a Montenegro i Sèrbia i, fora d’aquest, a Bulgària i Rússia L’any 1907 es confederaren Durant la Primera Guerra Mundial foren un focus de resistència nacional a Bohèmia-Moràvia Foren dissoltes després de la presa del poder pels comunistes a Txecoslovàquia 1948 A Catalunya, el Sokol txec influí clarament en l’organització Palestra
congrés de Berlín
Història
Conferència política reunida a Berlín del 13 de juny al 13 de juliol de 1878, presidida per Bismarck i convocada, sota la pressió d’Anglaterra i Àustria-Hongria, per a revisar la pau de San Stefano, per la qual Rússia eliminava Turquia dels Balcans.
Rússia acceptà la reducció de la Gran Bulgària en dos sectors la regió nord com a principat autònom, i la regió sud com a província otomana Rumèlia Oriental amb un governador cristià reconegué la independència de Romania, la qual li cedí la Bessaràbia, i la de Sèrbia i Montenegro, on fou creat un sector turc el sancak de Novi Bazar, ocupat per forces austrohongareses Anglaterra recuperà Xipre, Àustria-Hongria es féu amb l’administració de Bòsnia i Hercegovina, i Rússia conservava Kars, Ardahan i Batumi
Agència Europea de Medi Ambient
Organització internacional de medi ambient que promociona la sostenibilitat en el desenvolupament industrial.
Proporciona als estats informació per a integrar la perspectiva mediambiental en les qüestions econòmiques, construeix campanyes de protecció del medi ambient i facilita la sostenibilitat També s’encarrega de la coordinació dels estudis i campanyes referents al canvi climàtic i al Protocol de Kyoto Malgrat que és un organisme de la Unió Europea, hi poden participar altres països Té 31 socis els 25 estats membres de la UE i Bulgària, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Romania i Turquia Edita anualment un resum d’avaluacions d’indicadors i valoracions en llenguatge accessible,…
Unió Monetària Llatina
Dret internacional
Acord firmat l’any 1865 per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia (i posteriorment Grècia) amb la finalitat d’uniformitzar la moneda europea.
Aquests estats adquiriren el compromís d’emetre monedes de dos francs d’argent de 835 millèsimes, que podien circular lliurement per llur territori per fer pagaments a l’estat Pel que fa a la moneda d’or, l’acord n'uniformitzava el patró assimilat als valors 5, 10, 20, 25 i 100 francs d’or de 900 millèsimes Altres estats alinearen llurs sistemes monetaris al de la Unió Grècia, Finlàndia, Rússia, Romania, Àustria, Bulgària, Espanya, etc A la dècada del 1870 el descobriment de noves mines d’argent abaratí el preu d’aquest metall i provocà pressions damunt els països lligats al…
Unió d’Europa Occidental
Dret internacional
Organisme politicomilitar, creat a París el 21 d’octubre de 1954 per la República Federal d’Alemanya, Bèlgica, França, la Gran Bretanya, els Països Baixos, Itàlia i Luxemburg.
Coordina la defensa dels estats membres en estreta collaboració amb l’OTAN Els seus òrgans principals són el consell de ministres d’afers estrangers i de defensa i l’assemblea, formada per delegats dels parlaments dels estats membres Inicialment duia a terme activitats socials i culturals, que el 1960 transferí al Consell d’Europa Espanya i Portugal s’hi adheriren el 1988 i Grècia el 1992 En són membres associats Islàndia, Noruega i Turquia 1992, Bulgària, Estònia, Lituània, Romania, Eslovàquia 1994, Eslovènia 1996, la República Txeca, Hongria i Polònia 1999 Tenen l’estatut d’…