Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
orde del Cister
Branca reformada de l’observança monàstica benedictina, que prengué origen a Cîteaux (cistercenc).
Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó i de Navarra
Congregació de l’orde cistercenc erigida el 19 d’abril de 1616 per breu pontifici de Pau V.
El motiu de la fundació fou el creixent allunyament entre les abadies dels diferents països, que dificultava l’obligada assistència anual al Capítol Principal, celebrat a Cîteaux que, a la distància, afegia l’inconvenient d’estar situat en territori sota sobirania del rei de França, en guerra permanent amb el d’Espanya Els monestirs de Poblet i Santes Creus s’oposaren a la fundació perquè s’hi instaurava l’abadiat temporal, se suprimia el sistema de filiació i es creaven nous càrrecs La regla fou establerta al Capítol provincial de Rueda del 1626 Per una butlla del 1634, Urbà VII…
Liber feudorum maior
Historiografia catalana
Cartulari conservat a l’ACA que conté els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i als altres comtats que s’hi integraren.
El feu recopilar Alfons I a la segona meitat del segle XII Segurament després de la reunió de la cúria a Poblet agost del 1194, en què es constatà la manca de control i autoritat del comte rei sobre nombrosos castells infeudats Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99, en fou l’autor i organitzador, però la confecció s’ha d’atribuir a l’escrivà Ramon de Sitges, al servei de la Cancelleria comtal 1179-92, i a d’altres escrivans posteriors, desconeguts, que hi afegiren la documentació de la darreria del regnat d’Alfons I fins el 1196 i la de Pere I i Jaume I La part documental s…