Resultats de la cerca

Fou fundada l’any 1929 per un grup d’aficionats, entre els quals hi havia José Camacho, el primer president Organitzà curses com el Gran Premi Cicles Catalunya i el Campionat de Catalunya Entre els seus corredors hi havia figures com Joan Campillo

Organitzat per l’Agrupació Ciclista Montjuïc en record de Santiago Jaumandreu La primera edició la guanyà Miquel Poblet, que posteriorment repetí triomf El 1963 s’integrà a la Setmana Catalana, amb victòria de Fernando Manzaneque Altres guanyadors foren Francesc Masip, amb dues victòries, l’italià Dino Zandegu, Joan Campillo i José Pérez Francés

Fou fundat el 1930 per un grup de socis del Club Ciclista Sant Martí, entre els quals hi havia Francesc Simó, que presidí la nova entitat Organitzà el Trofeu Mossèn Borràs 1965-94, en el palmarès del qual figuren Josep Lluís Laguia, Jordi Mariné i Josep Pessarrodona, i el Trofeu Joan Campillo, en record del ciclista professional que competí amb Federico Martín Bahamontes Des del 2006 organitza el Premi Inauguració per a veterans

Fou fundat el 1948 per antics membres de la desapareguda Penya Ciclista Ripollet, creada el 1934 En el primer any d’activitat organitzà la 33a edició de la Festa del Pedal i homenatges a Olmos, Poblet i Massip Amb el Club Ciclista Provençalenc participà en l’organització dels trofeus Joan Campillo i Mossèn Borràs Creà les curses Puigcerdà-Ripollet i l’escalada al Farell Té la placa d’or al Mèrit Ciclista de la Federació Catalana de Ciclisme

Desenvolupament enciclopèdic Punt culminant de l’obra de l’autor, inicia la utilització del mite —transformat en l’espai de cada narració— com a component indestriable de la realitat i de la condició humana Malgrat els elements autobiogràfics i l’interès testimonial, la voluntat de realisme en el conjunt de l’obra cerca descobrir la veritat velada rere les aparences convencionals La mort, l’autodestrucció i la frustració són els elements a l’entorn dels quals giren els relats, protagonitzats per éssers humans presoners entre dos mons antitètics la cultura i la natura, la raó i l’instint, la…

Fundat al març del 1967, fou impulsat per un grup de navegants que es reunien a la platja de la Fragata, entre els quals hi havia Josep Anton Campillo, José Antonio Corella i Genís Muntané El primer president fou Josep Maria Matas La seva flota era composta principalment per patins de vela i catamarans Fou cofundador de la Fundació Sitges Blau Marí per a la promoció de l’esport nàutic de Sitges Organitzà campionats d’alt nivell entre els quals destacà el Campionat d’Espanya de catamarà 2002, el de patí 2004, i el Campionat d’Europa de hobie cat 1996 També organitzà una Setmana Catalana de…

Desenvolupament enciclopèdic Sovint la veritat és extraordinària en aquests contes, on els apàtics protagonistes renuncien a conviure amb la part oculta de l’existència Un excés de zel per la causalitat els nega la possibilitat de canviar una vida grisa i amb poques alegries Trenta-un contes ordenats sobre diverses perspectives del xoc entre l’impossible i el versemblant la certesa inesperada a causa d’un excés d’ingenuïtat, la veritat improbable amb què un viatger es troba anant pel món, o el lloc en el qual allò presumible és subvertit per un fet insòlit Tres supòsits en què la vida humana…

El primer intent de donar-li caràcter oficial fou rebutjat el 1764, a causa de l’oposició del Protomedicato de Castilla La insistència dels reunits féu que el 1770 els fos permesa la constitució de la que aleshores fou anomenada Acadèmia Medicopràctica de Barcelona coneguda també com a Acadèmia de Medicina Pràctica , el primer president efectiu de la qual fou Pere Güell Li fou concedit el títol de reial el 1786 Des d’aleshores ha tingut diferents denominacions, les més conegudes són Acadèmia Nacional de Medicina i Cirurgia, que emprà de manera no continuada en el període 1821-68, i Reial…

Desenvolupament enciclopèdic Autèntic allegat a favor de la imaginació, presenta un ventall de personatges molt diversos que viuen situacions excepcionals acceptades com una fatalitat L’Arlequí obre i tanca la successió de casos insòlits de la comèdia humana com ara la troballa que fa Abel de la paraula màgica Antaviana que dona nom al títol i relliga les històries en un mateix univers imaginari caldersià que combina humor, sàtira, absurd i lirisme Les peripècies dels personatges —manllevats del real, però del tot singulars— posen de manifest els imponderables de la condició humana De manera…