Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
El Bon Pastor
Revista mensual fundada a Barcelona pel canonge Carles Cardó adreçada especialment al clericat dels Països Catalans.
Sortí del 1927 al juliol del 1936 Influí sobretot entre els sacerdots joves i contribuí a crear una nova concepció pastoral donant especialment una orientació per a les homilies aportava també estudis teològics L’editorial, escrit sempre per Cardó, donava el to de la publicació, alt exponent d’un temps d’expansió religiosa
Vida Deportiva
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona del 9 d’abril a l’11 de juny de 1903.
Tractava tots els esports De periodicitat setmanal, sortia cada dijous Se’n publicaren deu números El darrer número n’anuncià el canvi d’orientació Es pretenia editar una revista illustrada d’esports a l’estil de la revista francesa La Vie au Grand Air Absorbida per la revista El Cardo, de Madrid, esdevingué Arte y Sport
Club Natació Prat

Triatletes del Club Natació Prat
Arxiu Richard Calle
Esport general
Club poliesportiu del Prat de Llobregat.
Fundat el 1972, destacà en la pràctica de la natació, del waterpolo i del triatló Moisès Llopart i Antoni Subirana en foren els principals promotors amb l’impuls de la construcció de la primera piscina coberta als terrenys del Fondo d’en Peixo Subirana en fou primer entrenador i aportà la seva experiència com a nedador i waterpolista olímpic El 1978 el club es dissolgué però poc després, el 1979, fou refundat Alguns dels esportistes més destacats són Maria del Mar Sanromà, també seleccionadora espanyola de waterpolo femení Joan Carles Castañé, medallista i plusmarquista en uns Jocs…
Correu de les Lletres
Setmanari
Suplement del setmanari Sóller publicat a Sóller en 1920-22.
Defensor de la ciutat, de l’art i de les lletres, la seva curta durada fou plena de contingut Publicà articles d’ Alanís M Ferrà, J Carner, J Estelrich, JE Ràfols, J Pons, B Forteza, EM Ferrando, C Cardó i G Alomar, i versos i traduccions de MA Salvà, J Alcover, M Costa, Ll Riber, JR d’Ayreflor, G Colom, J Pons, M Forteza, B Ferrà i C Magraner
Manifest d’Intel·ligència Republicana
Declaració, feta pública pel maig del 1930 pel setmanari barceloní «L’Opinió», que afirmava la necessitat per al país d’una república federal moderna, amb un contingut reformista i social (reforma agrària, legislació obrerista, etc).
Aconseguí de reunir les signatures d’una extensa gamma de forces polítiques catalanes d’esquerra membres de la Unió Socialista de Catalunya Aiguader, Alomar, Serra i Moret, Campalans, republicans radicals Aragay, Cardó, republicans Companys, Samblancat, Rovira i Virgili, sindicalistes Barrera, Trilles, Peiró, obreristes Viadiu, Botella i membres d’Acció Catalana Soldevila, Nicolau d’Olwer Pretengué de donar a Catalunya una opció política diferent a la de la Lliga en uns moments de descomposició del sistema monàrquic de l’Estat espanyol
Edicions Ariel
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1941 per Alexandre Argullós i Josep M. Calsamiglia.
Especialitzada en ciències socials, amb colleccions en castellà i en català, publicà la versió castellana de la Historia de España 8 volums 1952-57 de Ferran Soldevila, tres volums de la Història dels catalans 1963-66, dirigida pel mateix historiador, i els primers volums de la Història de la literatura catalana a partir del 1964 de Martí de Riquer i Antoni Comas També edità obres de Carles Cardó a partir del 1951, Salvat-Papasseit 1962 i Màrius Torres 1964 El 1974 es fusionà amb l' Editorial Seix i Barral
Quaderns de l’Exili
Historiografia catalana
Revista mensual fundada a Coyoacán (Mèxic) per Joan Sales, Josep M. Ametlla, Ferran de Pol i Raimon Galí. N’aparegueren 26 números des del setembre del 1943 al març-abril del 1947, de distribució gratuïta.
Ja en el primer exemplar s’exposà el seu ideari centrat en la unitat nacional catalana «Catalunya, València i Balears són tres països i una sola nació», la idea confederal ja fos occitana, hispànica, romànica o europea, la creació d’un exèrcit propi que havia de lluitar, com a tal, en les files aliades, la igualtat social i econòmica dels ciutadans basada en una superació de les divisions de classe a partir d’una unitat nacional interior, l’antiintellectualisme veia l’intellectualisme com el principal defecte del moviment catalanista de preguerra i l’adveniment d’un esperit nou «nacional i…
La Paraula Cristiana
Portada del primer número de La Paraula Cristiana
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista mensual publicada a Barcelona des del 1925 fins al juny del 1936.
Dirigida per Josep Maria Capdevila, l’animador fou Carles Cardó, que en redactava els editorials i alguns dels assaigs més ressonants, com La moral de la derrota , sobre la victòria del Front Popular 1936 Fou la millor plataforma del pensament religiós, obert i intellectual, alhora que tractava des d’una òptica cristiana temes importants de la cultura i de la política Comunisme i collectivisme, dretes i esquerres, els límits de l’ortodòxia, la política estrangera, corrents ideològics i culturals, foren alguns dels seus leitmotive Entre d’altres, hi collaboraren Josep FRàfols, JMBatista i…
Fundació Bíblica Catalana
Institució, fundada el 1922, dedicada a la versió i la publicació en català dels llibres bíblics.
Té com a antecedents el moviment bíblic de la primeria del segle XX i la Fundació Sant Damas, impulsada per Miquel d’Esplugues , que el 1922, es convertí en Fundació Bíblica Catalana gràcies al mecenatge de Francesc Cambó Del 1928 al 1948, publicà en quinze volums i traduïda de l’hebreu i del grec, una versió catalana completa de la Bíblia Hi collaboraren els especialistes Carles Cardó, Josep M Llovera, Antoni M de Barcelona, Josep M Millàs i Vallicrosa, Nolasc del Molar, etc El 1968 fou refeta i editada en un sol volum, amb la intervenció dels nous biblistes de la postguerra L’any 1999 amb…
Editorial Nova Terra
Editorial
Editorial fundada a Barcelona (1957) pel servei de publicacions de la Joventut Obrera Cristiana (JOC): Josep Castaño, Josep Artigal, Joan Carrera, Lleonart Ramírez, etc..
Tenia com a finalitat servir la fe de les comunitats obreres collecció “L’Home Nou” i ajudar el moviment obrer en general colleccions “Síntesi” i “El Mundo y los Hombres” i la pedagogia popular colleccions “Nadal” i “Navidad” Del 1964 al 1969 en fou director literari Josep Verdura, amb la collaboració d’Alfons Carles Comín, que crearen sèries com “Trabajo y Sociedad” i “Temps de Concili”, amb èxits com El diari de l’ànima del papa Joan XXIII Certs llibres de to marxistitzant i l’aire conflictiu de l’empresa comportaren que el ministeri d’informació en suspengués les activitats 1969 durant mig…