Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Habichuela
Música
Nom popular amb què és coneguda la nissaga de guitarristes flamencs de la família Carmona, originària de Granada.
Quatre generacions que en l’actualitat tenen el seu màxim exponent en els guitarristes Juan Carmona 1934 i Pepe Carmona 1944, que interpreten amb la seva trajectòria com a acompanyants i com a solistes el jondo i l’avantguarda del nou flamenc
La Troba Kung-Fú

La Troba Kung-Fú
© Àlex Carmona
Música
Grup de música popular fundat el 2005.
Fou creat per Joan Garriga després de la dissolució de Dusminguet Integren el grup, a més de Garriga cantant i acordió, Miguel Serviole guitarra, Pep Terricabras bateria, Elidys Vega piano elèctric, Antoni Carbonell guitarra, Marià Roch baix elèctric i Flor Inza percussió Destaquen per les seves originals versions de la rumba, que combinen amb altres estils, entre els quals el dub variant electrònica del reggae , la cúmbia i altres músiques caribenyes, el blues i el rock El 2006 publicaren el primer disc, Clavell morenet , i posteriorment iniciaren una gira per Catalunya i diversos països d…
Andalusià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Miocè superior marí (Neogen, Cenozoic), situat damunt el Tortonià i sota el Pliocè inferior (Tabanià o Zanclià).
L’estratotip és als voltants de Carmona i al N de Villanueva del Río Sevilla
Ditirambo
Cinematografia
Pel·lícula del 1967; ficció de 92 min., dirigida per Gonzalo Suárez Morilla.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hersua Interfilms Francisco Ruiz Camps, Barcelona ARGUMENT Rocabruno bate a Ditirambo 1964 de GSuárez GUIÓ GSuárez FOTOGRAFIA Joan Amorós blanc i negre, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Lou Bennett, Marco Rossi, sobre un tema dels germans Doggio SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ GSuárez José Ditirambo, Yelena Samarina Ángela, la vídua de Julio Urdiales, Charo López Ana Carmona, José María Prada Jaime Normando Ángel Carmona Dalmás, Bill Dickes Bill, Luis Ciges, Jaume Picas Julio Urdiales,…
Banū Birzal
Família berber un membre de la qual, Muḥammad ibn ‘Abd Allāh, fou el creador de la taifa de Carmona (1013).
L’abbadita al-Mu'tadid la incorporà als dominis sevillans 1067
Nous Horitzons
Historiografia catalana
Revista en català, de contingut cultural i polític, que es començà a publicar el 1960 a Mèxic, com a resultat d’una decisió del comitè executiu del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Desenvolupament enciclopèdic Amb una periodicitat aproximadament trimestral, publicà 32 números fins el 1976, i el 2001 n’aparegué el número 161, una edició monogràfica dedicada al País Basc Segons deia la presentació del seu primer número, la revista «es proposa obrir les seves pàgines a tots els problemes de la filosofia, de la història, de l’economia, de les ciències, de les arts, i, en general, a tots els aspectes de la vida social i intellectual catalana» El primer consell de redacció estava repartit entre París, Barcelona i Mèxic A París es constituí, al maig del 1960, un nucli de…
arquebisbat de Barcelona

Aquebisbat de Barcelona
© fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Barcelona.
Bisbat fins el 1964, fou erigida per la butlla Laeta animo en arquebisbat sense sufragànies, subjecte directament a la Seu Apostòlica L’arquebisbe continua assistint, però, a les reunions episcopals de la província eclesiàstica Tarraconense El 1118 els termes del bisbat, reflex d’un estat molt anterior, seguien al nord la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal de Montseny —sensiblement la mateixa que separava els comtats de Barcelona i de Girona— a l’interior, la de Sant Marçal a la Brufaganya…
Futbol Club Barcelona
El Camp Nou, estadi del Futbol Club Barcelona
© B. Llebaria
Futbol
Basquetbol
Handbol
Hoquei sobre patins
Futbol sala
Entitat esportiva barcelonina fundada el 29 de novembre de 1899 per Joan Gamper amb el nom de Football Club Barcelona, que ha esdevingut el club poliesportiu més important i representatiu dels Països Catalans.
Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…
,