Resultats de la cerca
Es mostren 1079 resultats
Consell de Castella
Història
Òrgan suprem de govern al regne de Castella.
La primitiva cúria règia es transformà, durant la baixa edat mitjana, en el Consell Reial de Castella, assessor del rei en el govern Ferran IV, Alfons XI i Enric II l’ampliaren i l’obriren a la burgesia i als municipis Joan I el reorganitzà el 1385 i hi admeté quatre representants del poble, quatre de la noblesa i quatre més de la clerecia Les corts de Briviesca 1387, Enric III 1406 i Enric IV 1459 el reformaren, n'augmentaren el nombre de funcionaris, afavoriren la inclusió de juristes i lletrats i afebliren la influència de la noblesa i del clericat El progressiu afebliment de…
Castella la Vella
Història
Nom que adoptà el primitiu regne de Castella
per diferenciar-se del conjunt territorial de l’antic regne de Toledo, conquerit als s. XI-XIII i que prengué el nom de Castella la Nova.
La divisió administrativa de l’Estat espanyol del s XIX donà el nom de Castella la Vella a la regió que comprenia les províncies de Santander, Burgos, Logronyo, Sòria, Segòvia, Àvila, Valladolid i Palència Amb la divisió politicoadministrativa establerta després de la Constitució del 1978 hom suprimí aquesta regió i creà les comunitats autònomes de la Rioja uniprovincial, abans Logronyo, Cantàbria uniprovincial, abans Santander i Castella i Lleó la qual a més, incorporà les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca
Castella la Nova
Història
Nom donat a l’antic regne de Toledo en ésser incorporat a Castella
arran de la Reconquesta (s. XI-XIII).
La divisió administrativa de l’Estat espanyol del segle XIX donà el nom de Castella la Nova a la regió que comprenia les províncies de Madrid, Toledo, Ciudad Real, Conca i Guadalajara Amb la divisió politicoadministrativa establerta després de la Constitució del 1978, hom suprimí aquesta regió i creà les comunitats autònomes de Madrid uniprovincial i de Castella-la Manxa , la qual a més, incorporà la província d’Albacete
Cambra de Castella
Història
Òrgan de l’administració central de la corona de Castella, derivat del Consell de Castella, que actuava com a consell privat dels reis.
Format per Carles I, el 1518, Felip II el reorganitzà i li fixà les atribucions afers de gràcia o mercè, de patronat reial i de nomenaments per a l’administració de justícia Felip III hi afegí la institució d’heretatges i l’habilitació de bastards Fou suprimit al començament del s XIX
guerres amb Castella
Història
Conflictes armats entre Castella i Catalunya-Aragó que tingueren lloc del segle XIII al segle XV: la guerra dels Infants de la Cerda (1289-1304), la guerra dels Dos Peres (1356-75) i la guerra dels Infants d'Aragó (1429-45).
les Comunitats de Castella
Història
Alçament que esclatà a Castella en 1520-21, després de la partença de Carles I cap a Alemanya.
Fou conseqüència d’unes causes de fons la crisi que experimentava el regne de Castella des de la mort d’Isabel la Catòlica el 1504 i d’unes causes immediates la decepció provocada pels primers mesos del regnat personal de Carles I Des del 1504, l’equilibri aconseguit a Castella pels Reis Catòlics es veié amenaçat des de diverses posicions En l’aspecte econòmic, cal tenir presents les diverses males collites i les epidèmies seguides de grans mortaldats que s’havien produït des de començament de segle, i les fortes fluctuacions dels preus en 1510-21 Els petits…
Comptadoria Major de Castella
Història
Òrgan de govern destinat a administrar les finances del regne de Castella i a intervenir els comptes dels funcionaris públics.
Ja al s XV aparegueren dos comptadors majors d’hisenda i dos de comptes La comptadoria fou organitzada el 1476 i reformada el 1523, el 1544 i el 1568 També hi havia la Comptadoria Major d’Hisenda i la Comptadoria general de Comptes, la primera de les quals administrava les rendes reials La creació del Consell d’Hisenda, el 1523, en limità les funcions, però la confusió entre ambdós organismes es mantingué fins el 1602, que la Comptadoria fou assimilada al Consell Al començament del s XVIII fou substituïda per uns altres organismes
Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià
Literatura catalana
Diccionari conegut habitualment com a Diccionari quintilingüe, publicat en dos volums, datats el 1839, per una Societat de catalans formada per Salvador Estrada, Antoni Matamala, Joan Cortada i Lluís Bordas.
Fou publicat en plecs, el primer dels quals fou anunciat al Diario de Barcelonal a l’abril del 1839 Cada entrada porta una indicació gramatical, la definició en llengua catalana i la correspondència en les altres quatre llengües Utilitzà el Diccionario de la lengua castellana de la Real Academia Española per a les definicions i el de Magí Ferrer, del 1836, per a l’ortografia Al pròleg, s’hi assenyala que s’hi incorpora la llengua francesa per les relacions industrials catalanofranceses i la italiana per la passió existent per l’òpera Per altra banda, se’n justifica la publicació…
Angoixa
Cinematografia
Pel·lícula del 1986; ficció de 90 min., dirigida per Josep Joan Bigas Luna.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Samba PC Pepón Coromina, Luna Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JJBigas Luna FOTOGRAFIA Josep Maria Civit Agfacolor i Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Felipe de Paco MUNTATGE Tom Sabin, Ernest Blasi MÚSICA José Manuel Pagán SO Barbara Becker so directe, Paul Zydel INTERPRETACIÓ Zelda Rubinstein Alice, Michael Lerner John, Talia Paul Patrícia, Àngel Jové l’assassí, Clara Pastor Linda, Isabel García Lorca Caroline, Xavier Duran Moe, Elisa Crehuet Ann, Vicent Gil l’inspector, Mingo Ràfols un chicano , Craig Hill el doctor de l’hospital ESTRENA…
Mansilla+Tuñón
© MUSAC Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó
Arquitectura
Estudi d’arquitectura espanyol.
Fou creat el 1991 pels arquitectes Emilio Tuñón Álvarez Madrid 1959, premi Nacional de Arquitectura 2022 i Luis Moreno García-Mansilla Madrid 1959 – Barcelona 2012, després d’una llarga etapa de collaboració a l’estudi de Rafael Moneo, on començaren a treballar un cop titulats arquitectes per l’Escola Tècnica Superior de Madrid ETSAM el 1981 i el 1982, respectivament La seva primera gran obra, el Museu de Zamora 1992-96, mostra alguna de les principals característiques de l’arquitectura immediatament posterior la potència urbana dels volums, la continuïtat de la tradició racionalista en les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina