Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
marquesat d’Olivart
Història
Títol concedit per Alfons XIII, el 1929, a Ramon Jordi de Dalmau i Falces (mort el 1970), segon marquès pontifici d’Olivart.
Aquest títol pontifici havia estat concedit pel papa Lleó XIII, el 1882, al seu pare Ramon de Dalmau i d'Olivart
marquesat del Palacio
Història
Títol concedit el 1700 per Carles II a Francesc Dalmau i Casanate.
El 1783 passà, en successió transversal, als Gil La marquesa Rita Gil y Rojas es casà amb Domingo Mariano de Traggia y Urribarri
comtat de Santa Coloma
Història
Títol senyorial concedit el 1599 sobre la vila de Santa Coloma de Queralt a Pere de Queralt i d’Icard, quan n’era senyor.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1647 en el seu net —fill del segon titular, Dalmau de Queralt i de Codina — i tercer comte, Dalmau de Queralt i d’Alagó, a la mort del qual passà als Reard, que es cognomenaren Queralt La grandesa li fou renovada, el 1792, al setè, Joan de Queralt i de Pinós Continua en la mateixa família
Rocabertí
Armes dels Rocabertí
Llinatge de la noblesa catalana establert a l’Alt Empordà.
No es coneix amb prou certesa l’origen d’aquesta família Diego de Rocabertí, Josep Dromendari i Josep Torner, genealogistes dels Rocabertí, han transmès una versió llegendària segons la qual aquesta família tindria un origen merovingi, car procediria d’uns ducs dits Aubertins d’Austràsia, que, fugint de la persecució reial, s’haurien establert al Pirineu català i haurien collaborat en la conquesta de la Marca en temps de Carlemany Però fins a la segona meitat del segle X les notícies genealògiques dels Rocabertí són mancades de proves documentals fefaents De fet, les notícies de JTorner,…
Episodis de la Història
Historiografia catalana
Col·lecció editada per Rafael Dalmau a partir de l’any 1960 i publicada a Barcelona.
Nasqué amb l’objectiu de posar a l’abast del lector no especialitzat una sèrie de coneixements sobre la història de Catalunya, i, en un primer moment, es publicà amb periodicitat mensual Alguns volums s’editen amb una doble numeració Es tracta d’una collecció eminentment divulgativa sobre temes referents a la història de Catalunya, tot i que també s’hi ha inclòs algun volum d’investigació Presta especial atenció a la història local, les biografies i la geografia històrica Hi collaboren des dels historiadors més prestigiosos, tant catalans R d’Abadal, F Soldevila, J Vicens i Vives, M Batllori…
Confederació d’Esquerra Catalana
Partit polític
Confederació del Partit Social Demòcrata de Catalunya, Estat Català, Joventut Republicana de Lleida i Esquerra Catalana, inscrita al maig de 1992.
Impulsors Rafael Casanova i Rabassa, Miquel Bocardit, Jaume Dalmau i Josep Planchart
Esquerra Catalana
Partit polític
Partit constituït a Barcelona al novembre de 1921 amb la voluntat de “treballar per tots els mitjans legals per a conseguir la més àmplia autonomia de Catalunya dins l’Estat espanyol”.
Dirigents Gumersind Bondia i Teijeiro, Eusebi Isern i Dalmau i Joan Santiñá Tingué una secció juvenil Jovent d’Esquerra Catalana Es dissolgué al desembre de 1923
Memorial Jaume Rodrigo
Atletisme
Competició d’atletisme celebrada a Barcelona entre el 1967 i el 1973.
S’instaurà en memòria de l’exatleta Jaume Rodrigo Dalmau Fou organitzada pel CE Universitari a les pistes de la Ciutat Universitària i arribà a tenir categoria internacional, amb la presència d’alguns medallistes olímpics
Episodis de la Història
Portada d’un volum de la col·lecció Episodis de la Història
© Fototeca.cat
Col·lecció, editada des del 1960 per Rafael Dalmau, que publica mensualment un volum breu sobre història de Catalunya.
Bé que hi predominen els treballs de divulgació, també n'edita d’investigació Inclou estudis tant dels historiadors més importants Abadal, Soldevila, Vicens i Vives, Batllori, Tarradell, Fontana, Duran i Sampere com d’erudits locals, especialistes en història literària i les joves promocions d’investigadors
Societat Catalana de Pedagogia
Pedagogia
Entitat creada l’any 1984 com a filial de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la finalitat de propugnar, impulsar i aplegar l’altra investigació pedagògica a les terres de llengua i cultura catalanes.
La seva activitat se centra en sessions científiques, publicacions, seminaris, premis i altres activitats culturals N'ha estat president J Triadú 1984-87, Lluís Folch i Camarasa 1987-92, Jordi Galí i Herrera 1992-2000, Lluís Busquets i Dalmau 2001-07 i des del 2007 Martí Teixidó i Planas