Resultats de la cerca

Els aliats, havent trencat la línia Sigfrid i mentre prosseguien els combats a les Ardenes, conqueriren la riba esquerra del Rin febrer del 1945, creuaren el riu a Remagen 7 de març, Wesel 24 de març, Worms 26 de març, etc, ocuparen el Ruhr defensat per 22 divisions alemanyes, que capitularen el 14 d’abril i, avançant vers l’E, arribaren més enllà de l’Elba, després de prendre contacte amb els soviètics a Torgau el 25 d’abril

Envaït el territori pels francesos 1796, restà establerta la monarquia 1801 amb Lluís I de Borbó, duc de Parma, nebot de la reina d’Espanya, Maria Lluïsa A més, fou atorgada a França la part de l’illa d’Elba que pertanyia a l’antic ducat i fou annexat al nou regne el principat de Piombino, que poc després fou canviat pels Presidis de Toscana Lluís I, en morir 1803, fou succeït per la seva muller, Maria Lluïsa, regent de l’hereu Lluís II, i el seu govern permeté l’asil als enemics de França, la qual cosa irrità Napoleó, que abolí la monarquia tractat de Fontainebleau, octubre del…

Més tard aparegué la figura del podestà 1191, que amb els cònsols regí el comú fins a mitjan s XIII L’expansió pisana començà amb la lluita contra els corsaris sarraïns que infestaven les seves mars i les illes d’Elba, Còrsega i Sardenya Juntament amb Gènova aconseguí d’expulsar de Sardenya el reietó de Dénia Muǧahid 1015-16 Sola portà a terme profitoses expedicions contra Bona 1034 i Palerm 1063 i, aliada amb Gènova, contra Mahdia, a la costa tunisenca 1087, i contra València 1092, en ajut d’Alfons VI de Castella La participació de la seva flota en la primera croada 1096-99 li proporcionà…

La primera dinastia que regnà sobre el ducat de Saxònia fou la dinastia dels liudolfins ~850-961, que comprèn el duc Liudolf I de Saxònia mort el 866, descendent del duc saxó Widukind, el seu fill el duc Ot I de Saxònia , dit l’Illustre mort el 912 —que obtingué el ducat de Turíngia el 908—, el fill d’aquest, el duc Enric I de Saxònia , dit l’Ocellaire o el Saxó mort el 936, que esdevingué rei Enric I de Germània o dels francs orientals i fou pare del duc Otó II de Saxònia , dit el Gran mort el 973, que esdevingué emperador Otó I i cedí el ducat 961 al seu vassall saxó Hermann Billung, que…

Llavors l’imperi s’estenia, en línies generals, per França, pels comtats catalans fins al Montseny, Cardona i la línia Gerri-Senterada-Alaó, pel comtat d’Aragó fins on ara hi ha Sant Joan de la Penya, per Alemanya fins a l’Elba i més enllà fins a l’Eider, pels Països Baixos, per Suïssa i per la major part d’Itàlia, i tenia subjectes a una mena de protectorat els àvars del Danubi mitjà Del nom del primer titular l’imperi és anomenat carolingi , i aquesta denominació li escau mentre fou regit per descendents de Carlemany, o sigui fins el primer quart del segle X L’estructura dels…

Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…