Resultats de la cerca

Fou una refundació de la casa Elizgaray d’Azpeitia Guipúscoa duta a terme per Ramón González de Amezúa que, poc després, absorbí el taller de tubs de la vídua d’Antoni Estadella i l’obrador d’orgueneria d’Antoni Alberdi, ambdós barcelonins Aviat copà tota l’activitat del ram dins l’Estat espanyol, intentant una certa reacció contra l’orgue romàntic i un apropament a la tradició hispànica, sense assolir-ho, ja que calia retornar a la transmissió mecànica, als salmers de corredores i a un tractament més emparentat amb la vella escola Tot l’esforç es reduí a la substitució del sistema pneumàtic…

Agrupà cineastes amateurs com Josep Estadella i Albiñana, Joaquim Bernat i Gombau, Joan Baró i Porqueras, Josep Maria Trepat i Padró, Luis Mejón Carrasco, Ramon Ricart i Rey, Josep Guiu i Abelló, Josep Sarrate i Forga, Francesc Tomás i Fort, Joan Llorens i Coma Joannes , Josep Solé i Sabaté, Josep Gómez i Vidal, Francesc Freixa, Claudi Gómez i Grau i Ton Sirera i Jené, entre d’altres Entre les moltes activitats promogudes destaquen les sessions de difusió de l’obra dels seus associats sobre Mejón el 1956, Sirera el 1957 i Bernat el 1958 i l’organització de diversos concursos i…

Creada el 1782, segregada de la diòcesi de Tarragona, depengué d’aquesta província eclesiàstica, fins que passà a la de València el 1851 Els primers bisbes, Manuel Abab y Lasierra, Eustaquio de Azara i Climent Llocer dugueren a terme la divisió de les dues illes en parròquies, la construcció de noves esglésies, reformes a la catedral, creació del seminari, etc, i exerciren una important activitat en els camps social i econòmic El concordat del 1851 suprimia el bisbat i l’agregava al de Mallorca L’agregació, tanmateix, no es feu efectiva, i la diòcesi fou regida per vicaris capitulars, com a…

Volgué ésser la cristallització organitzativa arreu de l’Estat espanyol del lerrouxisme, però de fet i durant molt de temps la seva força continuà basant-se en el pes electoral a la ciutat de Barcelona I tanmateix, en aquesta ciutat, després de tenir un paper ambigu durant els fets de la Setmana Tràgica , perdé part del suport obrer que inicialment havia assolit Políticament, aviat abandonà el revolucionarisme verbal anterior i institucionalitzà una xarxa d’interessos econòmics basada en el domini de l’ajuntament de Barcelona, especialment en 1909-11, quan disposà de majoria absoluta, i en…

L’origen es remunta al 1939, any en què fou creat el Lérida Balompié , fruit de la fusió entre el Lleida Sport Club i l’AE Lleida Calaveres, amb el suport de l’AEM Associació d’Exalumnes Maristes El seu terreny de joc era el camp de la carretera de Corbins La temporada 1939-40 es proclamà campió de grup de segona regional, però no ascendí a primera regional fins a la següent edició 1940-41 La temporada 1942-43 pujà a tercera divisió i el 8 de juliol de 1945 arribà a un acord de fusió amb el seu gran rival, el CD Leridano, fundat el 1941 i considerat l’equip dels militars jugava a primera…

Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020  / 2021- 2001 Persones Géza Alföldy Jaume Arnella Ramon Bagó i Agulló Maria Barbal i Farré Joan Bellmunt i Figueras Thomas N Bisson Artur Blasco i Giné Joan Borràs i Basora Marta Casals Istomin Carles Cavallé Pinós Manuel Cusachs i Xivillé Josep Maria Forn i Costa Valentí Fuster i de Carulla Francesc Gurri Serra Mirna Lacambra Domènech Tomàs Mallol i Deulofeu Enric Marco Batlle Lluís Marsà i Abad Valentí Miserachs Grau Jesús Moncada i Estruga Antoni Pérez i Simó Joaquim Ramis i Coris Manuel Ribas i Piera Joan…

Els orígens Tot i comptar amb l’adhesió del blasquisme valencià i d’importants fraccions republicanes de Madrid, Aragó i Andalusia occidental, el patrimoni bàsic i el precedent inexcusable del nou partit era el moviment republicà lerrouxista que s’havia anat desenvolupant a Catalunya des del 1901 Arran de la seva elecció com a diputat per Barcelona, al maig del 1901, dins una fràgil aliança de federals, progressistes i fusionistes, el periodista madrileny Alejandro Lerroux García intuí l’enorme potencial polític d’esquerres que la capital catalana, la més gran concentració obrera i popular de…