Resultats de la cerca

El seu pare li concedí la baronia d’Híxar 1268, i aquest fou des de llavors el cognom familiar El seu únic fill, Pere II Ferrandis d’Híxar i de Navarra , renuncià a la baronia per entrar en religió i l’heretà el seu fill Alfons I Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola Aquest tingué un sol fill, Pere III Ferrandis d’Híxar i d’Alagó , el qual, en restar vidu per tercera vegada, entrà a l’orde de Sant Bernat El succeí el seu fill Alfons II Ferrandis d’Híxar i de Mesía o Mejía , els altres dos fills, Pere i Gonçal, foren comanadors de Montalbà i caps…

Fou iniciada per Joan Gonçal d’Íxer i Mesía —fill de Pere III Ferrandis d’Híxar, senyor de la baronia d’Híxar—, el qual s’establí al Regne de València Fou fill seu Gonçal d'Íxer i de Castro , senyor de la vall de Xaló, de Gata i de Llíber Llur rebesnet Gonçal d’Íxer i Escrivà mort després del 1587, baró de Xaló i de Gata i comanador de Montalbà a l’orde de Sant Jaume, es casà amb Maria de Montagut òlim de Castellví i de Montagut, que li aportà les senyories de l’Alcúdia i de Ressalany La família s’extingí amb llur filla Jerònima d’Íxer i de Montagut , que aportà les senyories…

La grandesa d’Espanya fou reconeguda, el 1599, al quart titular, Joan Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia, duc d’Híxar Passà als Silva, marquesos d’Alenquer i d’Orani

Al seu besnet Lluís Ferrandis d’Híxar i Ramírez de Arellano, comte de Belchite, Carles I li negà la investidura dels ducats d’Híxar i de Lécera, no fou reconegut com a gran ni a Aquisgrà 1520 ni a les corts de Montsó i només li permeté que fos inclosa la seva casa comtal de Belchite entre les vuit cases grans del regne d’Aragó El fill d’aquest aconseguí de Felip II de Castella la investidura dels dits ducats 1594, que fou confirmada per Felip III el 1599, que també li reconegué la grandesa Passà als Silva, marquesos d’Alenquer, que es cognominaren Fernández de Híxar, als…

Passà als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas

Passà als Ferrandis d’Herèdia, als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, als Manuel de Villena, comtes de Via-Manuel, i als Pardo

Ha passat als Ferrandis d’Híxar, els Silva i els Caro La baronia de Guimerà fou un feu dels Alemany, possiblement sortits dels Cervelló fou confirmada el 1359 a Francesc Alemany i passà als Castre-Pinós a la primera meitat del segle XIV

Escenificà, entre d’altres, dos drames litúrgics procedents de Vic, a més de la Farsa de la visita 1967, de Joan Ferrandis d’Herèdia, de l' Ordo prophetarum 1968, anònim del s XII, etc La part musical fou encomanada a Miquel Querol

Fou fundat per Manuel Maria de Santana, propietari de “La Correspondencia de España” de Madrid, amb la participació del periodista Francesc Peris i Mencheta i de l’impressor Joan Guix Poc temps més tard, esdevindria empresa exclusiva de la família Peris-Mencheta i Guix Tot i mantenir una orientació política de caire conservador, el diari tendia a accentuar la quantitat i la varietat del material informatiu, servit per l’Agència Mencheta de notícies, i prefigurà la línia tècnica que després perfeccionà Peris i Mencheta a “El Noticiero Universal” de Barcelona i “El Noticiero Sevillano” Durant…

Constituït per les senyories d’Évol i els Horts al Conflent, Santó, Estavar i Bajande a la Cerdanya i Font-rabiosa i Creu al Capcir, a totes les quals s’afegiren més tard Oleta, la bastida d’Oleta, Jújols i Fetges, al Conflent Per raó de matrimoni, el 1428 passà als Castre-Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet a mitjan s XVII, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas Confiscat amb el de Canet per Lluís XII, foren retornats al seu propietari, el duc d’Híxar, el 1730, per decisió del consell d’Estat francès El nucli més important fou Oleta, però els…