Resultats de la cerca

Miquel Fiter el 1690 construïa l’església de Caldes de Montbui, continuada després des del 1705 per Joan Fiter —el qual havia acabat l’església de Sant Sever a Barcelona— i per Francesc i Josep Fiter Cap no és l’autor, però, com s’havia dit, de la part ornamental de la portalada, que fou executada per Pere Ruppin i Pau Sorell També degué ésser membre d’aquesta família Antoni Fiter , que treballà del 1703 al 1718 a les obres de l’església de Santpedor

Arribà fins al número 40 5 d’abril de 1879 — març del 1880 Es proposava d’enaltir figures i esdeveniments importants de Catalunya amb una intenció d’exemplaritat

L’autor es limita a copiar, afegint-hi algunes modificacions, el Manual Digest d' Antoni Fiter i Rossell És una obra privada, testimoni de la tradició, que ha adquirit amb el temps un caràcter semioficial per l’autoritat que li reconeixen els mateixos andorrans

També conegut amb el nom d’Aeronàutic Club de la Seu d’Urgell, s’inaugurà el 1932 amb motiu de la installació d’un camp d’aterratge a la localitat i del moviment que promogué Jaume Nadal i Maimó Es realitzaren diversos vols de prova però finalment la línia aèria Barcelona-Andorra no s’establí El primer president fou Manuel Fiter

Obra d’Antoni Fiter i Rossell, és una compilació de la història, la forma del govern i dels usos i costums de les Valls d’Andorra Escrit l’any 1748, és, segons el mateix autor, «la pedra fundamental sobre que està fundat o edificat, lo principal govern de las Valls» Nascut l’any 1706 a Ordino, doctor en dret i Sagrades Escriptures, sacerdot illustre i veguer episcopal, Fiter pertanyia a la generació dels catalans de l’època de la Illustració Jurista per vocació, coneixia a la perfecció els usos i costums del seu país, i en sabia valorar la importància, tant en dret públic com en dret privat…

Fundada el 1872, fou la precursora de les futures associacions excursionistes catalanes Estava composta per una dotzena de joves catalanistes que tenien dos objectius estudiar la geografia de Catalunya amb finalitats estratègiques i practicar una activitat esportiva i d’esplai En formaren part, entre d’altres, Cèsar August Torras, Ramon Arabia, Antoni Massó, Carles Garcia Vilamala i Josep Fiter L’any 1876, la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques en diluí l’activitat i feu que els seus membres s’hi acabessin adherint

Fou escrita l’any 1763 pel prevere andorrà Antoni Puig, rector de les Caldes –actualment les Escaldes–, parròquia d’Andorra la Vella El títol complet de l’obra és Politar andorrà, que conté ab fácil méthodo la antiquitat, govern, religió, usos, preheminéncias, prerogatives, y privilegis de les Valls Neutres de Andorra Escrit per lo Rnt An Pg Preb de les Caldes per lo millor gobern de sos Patricis Tret de les sublimes Obres del Mlt Iltre Dr Anton Fiter i Rossell, Veguer de ditas Valls El Politar es compon de sis capítols el primer fa referència a la història d’Andorra el segon es…

Fundat el 1992, els principals impulsors foren Josep Elies i Antoni Fiter, i el primer president, Rafael Rueda Practica les modalitats de recorreguts de caça i de Compak Sporting Tant individualment com en competicions per clubs aconseguí nombrosos èxits, entre els quals cal destacar una vintena de podis del Campionat d’Espanya Guanyà, com a selecció catalana, el Campionat del Món 2005 amb els tiradors Fermí Gual, Alejandro Sánchez, Xavier Lozano i Àngel Ballester En destaquen Joan Badia, campió d’Espanya individual en dues ocasions, i Marcelo Clavero, que aconseguí el títol…

Coneguda també pels noms d’Acadèmia Catalanista, Acadèmia Regionalista o Acadèmia Catalana, en l’etapa fundacional destacaren personalitats com E Prat de la Riba, J Torras i Bages, A Rubió i Lluch i J Puig i Cadafalch En una segona etapa, entorn del pare Ignasi Casanovas, s’aplegaren figures com J Carner, JM Lopez-Picó, J Bofill i Mates i E Vallès i Vidal En la tercera etapa, a partir del 1953 i sota el nom d’Acadèmia de Llengua Catalana, tingué un paper destacat en el redreçament de Catalunya Hi collaboraren l’abat Escarré, J Vicens i Vives, R Galí, J Pujol, J Benet, A Manent etc Molts dels…

Es tracta d’un armari que es troba a la sala del Consell General a la Casa de la Vall, seu del Parlament andorrà, i, per a obrir-lo, cadascuna de les parròquies té una clau Segons l’historiador Jean Auguste Brutails La coutume d’Andorre , 1904, que fou un dels primers investigadors que consultaren l’arxiu al final del s XIX, aquest incloïa essencialment un registre dels privilegis i els decrets del Consell General La idea de fer-ne un arxiu sorgí d’Antoni Fiter i Rossell, que li atorgà el capítol V del seu Manual Digest 1748, comprès en el Llibre III dedicat al Consell General…