Resultats de la cerca

Impresa en català, durant la seva primera etapa fou editada a entre 1908 i 1932, i en aquest període aparegueren més de 350 números Claudi Mimó i Caba , que en fou el primer director, l’orientà vers una línia típicament independentista D’una presentació més aviat luxosa, s’hi publicaven articles i comentaris d’actualitat, escrits literarris, noves de la colònia catalana i un extens noticiari de tot Catalunya L’octubre de 1923 publicà un suplement en castellà per fer propaganda de la seva línia i durant tota la Dictadura de Primo de Rivera es pronuncià favorable a Macià Entre els seus…

Es subtitulava “Defensora de los intereses de la colonia catalana de las Antillas Semanario regional literario y de intereses generales” Fou editada a l’Havana durant els anys 1898 i 1899, i en sortiren 79 números, amb textos en català i en castellà Respecte al seu contingut, tenia un apartat de notícies sobre la vida catalana en aquest país i també sobre diferents aspectes de Catalunya Entre els collaboradors, cal subratllar els articles de Ferran Puig, J Conangla i Fontanilles i Sebastià Pla

El 1911 es revifà, es reestructurà, s’aprovaren els nous estatuts i es féu una declaració de principis impulsada per Josep Conangla i Fontanilles , que en fou tres cops president Es constituí en força d’avantguarda del nacionalisme català a l’illa, tot propugnant fermament l’autonomia de Catalunya Segons els seus estatuts, el Centre es considerava una extensió social i espiritual de Catalunya en terra cubana i aspirava a que fos reconegut en tots els ordres També consideraven que l’Estat espanyol estava en el deure immediat de satisfer a Catalunya l’aspiració d’assolir un règim d…

En inspirar-se en la Convención de Guaimaro, d’on sortí la primera constitució cubana, Josep Conangla i Fontanilles proposà, el setembre del 1927, a Francesc Macià i Llussà el projecte d’una assemblea semblant El Club Separatista Català Número 1 de l’Havana fou l’organitzador, mitjançant una comissió formada per Claudi Mimó i Caba , Josep Murillo i Mombrú , Josep Conangla i Josep Carner i Ribalta S'hi debateren dues ponències, els temes de les quals foren, respectivament, la reorganització de l’independentisme català i un text constitucional per Catalunya S'hi aprovà l’articulat…

En fou president Josep Riera i Puntí, diputat d’Esquerra Republicana i antic president del Casal Català de Buenos Aires Des del 1936, l’agrupació fou presidida per Ricard Carreras i Valls , i Josep Conangla i Fontanilles fou nomenat representant del departament de cultura a Cuba i l’Amèrica Central Pretenia ajudar els catalans retornats d’Amèrica i també mantenir una vinculació institucional entre la Generalitat i els emigrats L’entitat obtingué de la Generalitat de Catalunya ajut per a les víctimes del terratrèmol de Cuba del 1931 Publicà el “Butlletí per als Catalans Absents de…

Mort Companys 1940, catalans exiliats a Londres continuaren amb el mateix nom la tasca, atès que l’ocupació nazi a França n'havia dispersat els consellers El nou president fou Carles Pi i Sunyer, el secretari, JMBatista i Roca, i els vocals, Josep Trueta, Ramon Perera i Fermí Vergés Quatre anys més tard el Consell s’amplià amb representants dels catalans d’Amèrica, on es constituí una delegació, presidida per Josep Carner, president Manuel Serra i Moret, vicepresident i Salvador Armendares, Baltasar Samper, Ferran Zulueta, Hipòlit Nadal i Mallol, Joan de Garganta, Antoni Trias i Pujol,…

Continuadora de La Nostra Revista  1946, aparegué a la ciutat de Mèxic el 1955, amb una periodicitat bimensual El darrer número es publicà el 1958, i en sortiren 33 números Mort Avellí Artís i Balaguer , que publicà La Nostra Revista  1946-54, el seu fill Avellí Artís-Gener feu editar La Nova Revista i Joan Rossinyol exercí com a secretari de redacció Pel que fa al seu contingut, s’inspirava, en els ideals de la Catalunya nacionalista, tenia articles i comentaris de caràcter polític i cultural, textos literaris i una bona secció d’informació ‘Noticiari General de l’interior’, ‘El Pla de la…

El text fou aprovat a l’Havana, l’octubre de 1928, per l’Assemblea Constituent del Separatisme Català, presidida per Francesc Macià Tanmateix, la constitució fou obra personal de Josep Conangla i Fontanilles , i estava formada per 36 títols dividits en 302 articles Definia la República Catalana independent com a tècnica, democràtica, representativa i basada en els principis de la democràcia liberal Establia el vot universal i secret, l’elecció indirecta del cap d’estat, un parlament d’una sola cambra, l’abolició de les províncies i la instauració de consells comarcals Separava…

Aspectes generals Creat pel Govern de la Generalitat de Catalunya  Decret de 28 de novembre de 1980, l’ANC és l’arxiu general de l’administració catalana i l’arxiu històric nacional Tot i que aquest decret preveia en el seu article 5è la constitució d’una xarxa d’arxius regionals i comarcals, la dinàmica del desplegament de la política arxivística al territori adscriví la Xarxa d’Arxius Comarcals al Servei d’Arxius, incorporació reconeguda legalment per la Llei d’arxius del 1985 i els decrets posteriors que l’han desenvolupat Alliberat de la responsabilitat sobre els centres arxivístics de la…