Aspectes generals
Creat pel Govern de la Generalitat de Catalunya (Decret de 28 de novembre de 1980), l’ANC és l’arxiu general de l’administració catalana i l’arxiu històric nacional. Tot i que aquest decret preveia en el seu article 5è la constitució d’una xarxa d’arxius regionals i comarcals, la dinàmica del desplegament de la política arxivística al territori adscriví la Xarxa d’Arxius Comarcals al Servei d’Arxius, incorporació reconeguda legalment per la Llei d’arxius del 1985 i els decrets posteriors que l’han desenvolupat. Alliberat de la responsabilitat sobre els centres arxivístics de la xarxa, l’ANC es concretà com una institució específica amb el doble caràcter d’arxiu general de l’administració autonòmica catalana i d’arxiu històric nacional, funcions que foren fixades pel decret 2/1995, de reestructuració de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Com a arxiu general de l’Administració, l’ANC recupera, ingressa i gestiona la documentació generada per l’actuació política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat, d’acord amb el que defineix el decret 76/1996, que regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l’organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya, essent en aquest sentit una institució al servei de la mateixa Administració i dels ciutadans en les seves relacions amb aquesta. D’altra banda, en la seva condició d’arxiu històric, l’ANC recupera, ingressa i tracta tota aquella altra documentació que, d’acord amb la legislació i provinent de fons documentals privats, té una rellevància especial per al coneixement de la nostra història nacional. Aquesta doble naturalesa fa que l’ANC ingressi i custodiï fons —que ultrapassen els 500— de procedència molt diversa, de titularitat i règim jurídic diferents i també de suports i formats distints i que ocupen actualment uns 40.000 metres lineals de dipòsit.
El primer director de l’arxiu fou Casimir Martí i Martí (1980-91), a qui segurien Josep Maria Sans i Travé (1992-2015), Francesc Balada i Bosch (2015-24) i, des del 2024, Pilar Cuerva.
Història
Els precedents més antics de l’arxiu actual cal cercar-los en el segle XV, quan la Diputació del General o Generalitat (nascuda a les Corts de Cervera de 1359) s’anà configurant com a institució més representativa i genuïna del país. Com totes les institucions medievals, públiques o privades, la Diputació del General de Catalunya en el desenvolupament de les funcions que li eren pròpies va crear el seu arxiu (1412). Dels tres oficials superiors de la institució —l’escrivà major dels diputats, el regent dels comptes i l’escrivà dels oïdors o racional—, aquest darrer tenia al seu càrrec l’organització i la custòdia de l’arxiu oficial de la Generalitat. Després de la supressió de la Diputació del General el 1716, una reial ordre del 1821 autoritzà el dipòsit del seu fons documental a l’Arxiu Reial de Barcelona.
La ingent tasca de protecció del patrimoni cultural català endegada per la Mancomunitat de Catalunya va tenir continuïtat, a partir del 1931, pel Departament de Cultura de la Generalitat. La Ponència d’Arxius, Biblioteques i Belles Arts proposà aquell mateix any la creació de l’Arxiu General de Catalunya, que per diverses raons no fou una realitat fins l’any 1936. El Decret de 29 de setembre d’aquell any, signat per Josep Tarradellas, assignà la primera seu de l’arxiu al palau episcopal de Barcelona.
Posteriorment, l’any 1938 i amb motiu de la Guerra Civil, l’Arxiu General de Catalunya es traslladà al monestir de Pedralbes, on van romandre els fons fins que van ser dispersats per diferents indrets del territori català a fi de minimitzar-ne el perill de destrucció a causa dels bombardeigs. Si bé la funció inicial d’aquest arxiu era el tractament dels documents produïts per les administracions públiques de Catalunya, la seva tasca més urgent fou la de concentrar en els seus dipòsits la documentació d’arxius públics i privats de Catalunya que la Generalitat havia posat sota la seva vigilància i custòdia per protegir-los dels perills del desordre existent i de la guerra.
L’entrada de les tropes franquistes estroncà definitivament aquella tasca i gran part dels documents catalans, tant els que havien format part de l’arxiu com d’altres foren sistemàticament espoliats. La documentació requisada i traslladada fora de Catalunya és coneguda amb el nom de Papers de Salamanca, i la reivindicació del seu retorn (bona part del qual no s’ha fet efectiu fins al final de la primera dècada del segle XXI) ha comportat un complicat i tens procés de clares connotacions polítiques.
Després de la dictadura, el Govern de la Generalitat de Catalunya, fent ús de les competències contingudes en l’Estatut d’Autonomia del 1979, l’any 1980 creà l’Arxiu Nacional de Catalunya, atorgant-li una doble comesa: la de ser arxiu general de l’administració de la Generalitat, i la de ser, també, arxiu històric de Catalunya. En una primera etapa, fins l’any 1995, tingué la seva seu en un vell edifici de l’Eixample de Barcelona, construït en la dècada de 1920, que successivament havia estat estatge d’una escola i seu dels diaris Solidaridad Obrera i Solidaridad Nacional. Des del 1995 l’Arxiu Nacional de Catalunya té el seu estatge a Sant Cugat del Vallès, on disposa d’instal·lacions pròpies en un edifici de nova planta.
A banda de les successives aportacions que l’ANC ha rebut de manera regular,cal esmentar, per la seva importància històrica, el trasllat en dipòsit dels fons digitalitzats de la família Borja per part de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians davant de la inhibició de de les institucions valencianes a acollir-los (juny del 2014). El maig del 2017 la Generalitat de Catalunya i el monestir de Poblet signaren un conveni pel qual els arxius d’aquesta comunitat passaven a estar vinculats a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Amb l’acord, es creava la primera secció territorial i autònoma de l’ANC.
Infraestructura i equipament
L’actual seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès fou inaugurada el 23 d’abril de 1995. És un edifici molt funcional, projectat per l’arquitecte Josep Benedito Rovira, que disposa d’una superfície construïda útil de 12.625 m2 dins un solar de 17.700 m2 que permetran futures ampliacions.
Els dipòsits de l’arxiu, la capacitat total dels quals s’estima en 66 quilòmetres de prestatgeries, reuneixen totes les característiques específiques dirigides a garantir l’adequada conservació dels documents en regular constantment, d’acord amb cada tipologia documental, l’entrada de llum i els nivells de temperatura i humitat ambientals. Així mateix, els dipòsits i, en general, tot l’edifici, disposen dels mitjans de seguretat activa i passiva adients en aquest tipus d’institució.
Organització, serveis i estructura
L’arxiu treballa seguint paràmetres de qualitat i excel·lència en els seus objectius d’acord amb els requisits que estableix la Norma de qualitat ISO-9001, de la qual en té la certificació des de l’any 2004. Per fer-ho possible l’ANC s’esforça en la millora contínua dels processos de treball i dels serveis als usuaris. L’obtenció i la successiva renovació del Certificat de qualitat l’acredita com a centre arxivístic pioner en l’acompliment d’un Sistema de gestió de la qualitat.
L’ANC exerceix les seves funcions a través de diverses àrees:
- Àrea dels fons de l’Administració, a través de la qual es realitzen els treballs relacionats amb la conservació dels testimonis documentals de l’administració pública a Catalunya
- Àrea dels fons històrics, que recupera i tracta, entre d’altres, aquella documentació històrica, en bona part de titularitat privada, d’especial rellevància per al coneixement de la nostra història nacional
- Àrea dels fons d’imatges, gràfics i audiovisuals, que dona un tractament específic en funció del seu suport als documents i arxius d’imatge i so, així com als plànols, gravats i cartells. Uns tres milions d’imatges —en diferents tipus de suport (vidre, nitrat, acetat, polièster i paper) i diferents procediments fotogràfics antics i moderns— constitueixen una part d’aquest fons
- Àrea de reprografia i noves tecnologies que dona suport a les tres àrees primeres, i s’encarrega de realitzar els programes de reproducció de fons documentals, tant els propis del centre com externs. Aquesta àrea ha incorporat, amb la seva adscripció l’any 1998, la major part de les funcions del Banc d’Imatge i de So, creat el 1995 amb la finalitat de recollir i classificar els documents audiovisuals generats pels diversos departaments i organismes de la Generalitat. Així mateix, competeix a aquesta àrea el seguiment de les innovacions tecnològiques en el camp de la informació i el tractament documental i l’elaboració de programes per tal d’implementar-los a l’ANC
- Àrea de restauració, encarregada de vetllar per les millors condicions de conservació de la documentació, disposant els programes de prevenció més adients, i de consolidació dels documents del centre, d’altres institucions i particulars que ho necessitin
- Biblioteca, destinada al servei dels usuaris, que integra la biblioteca auxiliar i els fons de reserva, amb bibliografia específica sobre arxivística, els fons conservats a l’ANC i les seves possibilitats de recerca
- Servei de difusió i comunicació, encarregat de transmetre a la societat i divulgar els continguts culturals de documentació de l’ANC, per mitjà d’exposicions, cicles de conferències i publicacions i d’un servei didàctic adreçat específicament als escolars de secundària.
L’ANC ofereix als usuaris els serveis següents:
- Informació general i assessorament especialitzat tant als usuaris presencials com als no presencials
- Consulta dels instruments de descripció i dels fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics de l’arxiu
- Reserva de documents prèvia a la consulta presencial a l’arxiu
- Servei a l’Administració (SAD), pel qual s’atenen les sol·licituds de consulta i préstec de documents procedents de la mateixa administració de la Generalitat
- Biblioteca i hemeroteca auxiliars i de reserva
- Reprografia
- Servei didàctic que ofereix recursos i activitats adreçades al món docent
- Fons de l’Administració
- Fons Històrics
- Fons d’Imatges, Gràfics i Audiovisuals
- Reprografia i Noves Tecnologies
- Conservació i Restauració
- Biblioteca
- Acció Cultural
Els fons documentals
Per la seva naturalesa l’ANC ingressa i custodia fons d’orígens molts diversos, tant pel que fa a la seva procedència, titularitat i règim jurídic, com pel suport i format. En conjunt, l’arxiu conserva més de nou-cents fons i col·leccions que ocupen en total més detrenta quilòmetres de prestatgeria. Els fons d’imatge i so apleguen gairebé dos milions d’imatges. Destaquen els quasi dos-cents mil negatius de vidre, els quatre-cents mil positius, el milió i mig de plànols i mapes i els més de vint-i-cinc mil cartells (setembre del 2011). En la descripció dels fons l’ANC segueix les normes ISAD(G) i NODAC.
L’Arxiu continua augmentant el volum dels seus fons per les transferències periòdiques de documentació pública —procedent principalment dels diferents departaments i organismes de la Generalitat de Catalunya— i per les donacions i els dipòsits de fons privats d’institucions i de persones o famílies.
Segons la tipologia de la procedència, se’n pot fer la classificació següent. A banda dels esmentats (dels quals s’enumeren els fons més destacables), inclou també els fons de la Generalitat de Catalunya, de l’administració local, de l’administració perifèrica de l’Estat, de l’Administració Reial i senyorial, judicials, registrals i religiosos.
Fons d’institucions
- Generalitat de Catalunya:
- II República (1931-39): la documentació adscrita ha estat ingressada com a restitució de particulars o institucions públiques (Diputació i Ajuntament de Barcelona) o transferida pels arxius centrals dels departaments arran dels traspassos de competències i serveis. Conserva, entre la documentació més singular, els protocols i actes del Consell de Govern, la corresponent als Serveis Tècnics d’Agricultura, a la Secció d’Arxius del servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic, i mapes i plànols del Pla d’Obres Públiques de la Generalitat de l’any 1935. En aquest fons s’integren les còpies microfilmades dels 507 lligalls de documentació corresponent als diversos departaments i serveis, requisada arran de l’ocupació de Barcelona per les forces franquistes el 1939, els originals de la qual estan dipositats a Salamanca
- Exili (1939-77): els documents es conserven en els fons de titularitat privada, particularment en els personals, de partits, associacions i empreses, hi destaca la documentació pròpia del primer exili, retornada pel govern basc el 2001, i que recull les activitats polítiques, socials i culturals del govern de la Generalitat entre el 1939 i el 1940 a França, principalment
- Autonomia (des del 1977): inclou la documentació generada per aquesta institució a partir de la seva restauració el 1977, transferida pels arxius centrals dels diversos departaments, empreses i entitats autònomes dependents de la Generalitat, d’acord amb la normativa del decret 76/1996, que exigeix, entre altres aspectes, una antiguitat superior als quinze anys i la seva conservació permanent. (Es considera documentació semiactiva fins als trenta anys, i a partir d’aquesta data, històrica.) Aplega, entre les matèries, protocols de disposicions, Comissió Catalunya i Amèrica (procedent de Presidència), expedients d’enginyers forestals (d’Agricultura), dipòsit legal i joventut (de Presidència), tresoreria i deute públic (d’Economia i Finances), material audiovisual de programes didàctics (d’Ensenyament), joc, pla d’obres i serveis, administració local (de Governació), registre d’establiments industrials, instal·lació de línies elèctriques d’alta tensió, control de seguretat de vehicles matriculats (d’Indústria i Energia), disciplina turística i de mercat (de Consum i Turisme), transports públics (de Política Territorial i Obres Públiques), expedients de conciliacions individuals i col·lectives (de Treball) i institucions penitenciàries (de Justícia)
- lnstitut Escola
- Laboratori General d’Assaigs i Investigacions
- Cos de Mossos d’Esquadra
- Junta de Museus de Catalunya
- Escola d’Alts Estudis Mercantils
- Cambra Oficial del Llibre de Barcelona
- Administració Local, entre els quals els de la Mancomunitat de Catalunya (1914-25)
- Administració perifèrica de l’Estat, amb documentació majoritàriament procedent de les delegacions ministerials de Barcelona, generada durant els anys del franquisme i transferida a la Generalitat amb els traspassos de competències. Inclou documentació sobre dipòsit legal, producció i difusió del llibre, censura d’obres teatrals, instal·lacions esportives, expedients de personal docent, disciplina turística, disciplina de mercat, activitats classificades, joc, comerç interior i conservació de la natura, etc.
- Administració Reial i Senyorial, en què destaquen els 16.000 plets de la sèrie de processos civils procedents de la Reial Audiència de Catalunya
- Fons judicials, integrats per documentació de diferents òrgans judicials establerts a Catalunya al llarg del segle XX, com ara els jutjats municipals, de districte, de primera instància, d’instrucció i de primera instrucció de Barcelona, i les magistratures del treball
- Fons registrals, constituïts pels 2.507 llibres registre dels Corredors Reials de Canvi de Barcelona (1780-1956) i per una col·lecció de les cotitzacions de la borsa de Barcelona i de llibres de reclamacions de valors
- Fons d’institucions, que apleguen la documentació d’organismes creats generalment en funció de l’interès públic i més o menys vinculats a diferents administracions, com ara de la Junta de Protecció de Menors de Barcelona, Junta Provincial d’Assistència Social, Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, Institució de les Lletres Catalanes, Escola d’Alts Estudis Mercantils, Escola d’Administració Pública, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Laboratori General d’Assaigs i d’Investigacions, etc.
Fons d’associacions i fundacions
Fons d’associacions i fundacions, que inclouen la documentació relativa a associacions, entitats, organitzacions sindicals, partits polítics, alguns dels quals representen els arxius generals de les pròpies entitats mentre que d’altres són el resultat de la recuperació parcial dels documents a través de donacions o dipòsits dels associats i militants.
- Solidaritat d’Obrers de Catalunya (SOC)
- Federació dels Cors Clavé
- Col·legi d’Advocats de Barcelona
- Institut Agrícola Català de Sant Isidre
- Unió Excursionista de Catalunya (UEC)
- Gremi d’Artesans Tèxtils de Barcelona
- Federació Catalana de Futbol
- Col·legi de Farmacèutics de la Província de Barcelona
- Col·legi d’Advocats de Barcelona
- Nois i Noies Escoltes (NINE)
- Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya
- Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC)
- Associació Cultural La Brúixola
- Club Excursionista de Gràcia
- PSUC
- Bandera Roja
- PSAN
- Assemblea de Catalunya
- Consell Nacional Català
- Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana
- Institut Agrícola Català de Sant Isidre
- Batalló de Voluntaris Catalans a la Primera Guerra Mundial (1914-18)
- Federació de Mutualitats de Previsió Social de Catalunya
Fons comercials i d’empreses
La recuperació d’arxius d’empreses ha estat una de les línies d’especial actuació de l’ANC, i s’ha aconseguit aplegar uns 140 arxius empresarials i comercials corresponents a diversos sectors del món econòmic català, entre els quals els pertinents a empreses del tèxtil, comercials, editorials, elèctriques, metal·lúrgiques, químiques i financeres. Molts d’aquests fons empresarials contenen documentació en imatge, mapes i plànols, com ara FECSA (més de 50.000 fotografies sobre embassaments i xarxes de producció elèctrica) o La Maquinista Terrestre i Marítima, SA i MACOSA (amb un total de més de 150.000 plànols relatius als projectes i obres, com ara canals, embassaments, ponts, túnels, material ferroviari, vaixells, etc.
- Hispano Olivetti SA
- Rifà SA
- Colònia Güell SA
- Editorial Estela
- La Maquinista Terrestre y Marítima SA (1855-1990)
- Indústries Riva SA
- Sociedad Española de Lámparas Eléctricas Z SA
- Empreses Rabinad
- Banc de Barcelona (1844-1921)
- Compañía de Industrias Agrícolas, Viladomiu
- Forces Elèctriques de Catalunya (FECSA) (1900-70)
- Tecla Sala i Fills SA
- Siemens SA (1900-60)
- L’Espanya Industrial (1847-1966)
- Almeda Alamany i Cia. (1865-1970)
- Burés, SA (1875-1990)
- Casas i Carafí (1791-1834)
- Castañer (1718-1957)
- Compañía General de Tabacos de Filipinas, SA (1881-1987)
- Salvat, SA (1898-1975)
- Editorial Juventud, SA (1920-90)
- Editorial Teide, SA (1940-80)
- Forces Hidroelèctriques del Segre (1896-1985)
- Farga Lacambra (1886-1981)
- La Farga Casanova (1944-79)
- Torras Herrerias (1880-1970)
- Sociedad Anónima Cros (1904-88)
- Sociedad Española de Carburos Metálicos SA, (1897-1987)
- Mont de Pietat Nostra Senyora de l’Esperança (1758-1944)
Fons patrimonials i familiars
Constituïts principalment per arxius de llinatges nobiliaris i de famílies de noblesa no titulada. Una part d’aquesta documentació està en suport pergamí (unes 7.000 unitats).
- Llinatge Güell (comtes de Güell i marquesos de Comillas)
- Llinatge Sentmenat (marquesos de Castelldosrius, segles XI-XIX)
- Llinatge Cartellà de Sabastida-Montoliu (barons de l’Albi, segles XII-XIX)
- Llinatge Moixó (marquesos de Sant Mori)
- Llinatge Despujol (marquesos de Palmerola, segles XVI-XIX)
- barons de Savassona
- Llinatge Milà (comtes del Montseny)
- Llinatge Mercader (comtes de Bell-lloc)
- Llinatge Blanes-Centelles (comtes del Castell de Centelles, segles XIII-XIX)
- Llinatge Oriola-Cortada (comtes de la Vall de Merlès, segles XII-XIX)
- Llinatge Pallejà (marquesos de Montsolís, segles XII-XIX)
- Família Franch
- Mas Bosch de Bordils
- Família Arquer (segles XIII-XIX)
- Família d’Espona (segles XI-XIX)
- Família Feliu de la Penya (segles XVII i XVIII)
- Família Rialp (segles XVI-XX)
Fons personals
- Antoni de Senillosa
- Ramon Maria Roca i Sastre
- Francesc Brunet i Recasens
- Montserrat Segarra i Zacarini
- Ramon Xurriguera i Parramona
- Josep Conangla i Fontanilles
- Nicolás González Albiach
- Francesc Moragas i Barret
- Víctor Alba
- Ramon Boladeres
- François Papinaud
- Ferran Valls i Taberner
- Pau Casals
- Juan Antonio Sáenz Guerrero
- Carles Botet i Vehí
- Josep Maria Casacuberta
- Jordi Santolaria
- Jordi Pujol i Soley
- Josep Maria Capdevila i Balanzó
- Isabel Oyarzabal Smith
- Josep Carner i Ribalta
- Teresa Calafell i Carrasco
- Armand de Fluvià i Escorsa
- Lluís Companys i Jover
- Joaquín Soler Serrano
- Joan Tous i Casals i Andreu Tubau i Pirot
- Josep Puig i Cadafalch
- Bonaventura Carles Aribau
- Eugeni d’Ors
- Lídia Falcón
- Enric Prat de la Riba
- Francesc Macià
- Narcís Verdaguer
- Jaume Aiguader
- Eugeni d’Ors
- Alexandre Galí
- Carles Soldevila
- Maurici Serrahima
- Montserrat Roig
- Ramon Xuriguera
- Eugeni Xammar
- Octavi Saltor
- Tomàs Roig
- Josep Rafel Carreras i Bulbena
- Pere Bosch i Gimpera
- Joaquim Camps
- Ferran Soldevila
- Gabriel Casas
- Antoni Esplugues
- Josep Gaspar
A banda d’aquests fons, l’ANC conserva, procedents de donacions o compres, diverses col·leccions factícies, com ara de bans i edictes (s. XVIII-XIX), d’auques (Pere Grañén i Raso) i de cartells (uns 25.000; destaquen els relatius a la República i la Guerra Civil Espanyola i a la prevenció d’accidents laborals, 1925-37). Fruit d’un conveni amb l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona s’hi guarda l’Arxiu de la Forma Urbana, constituït per uns 25.000 plànols relatius a l’evolució històrica de l’urbanisme a les diverses poblacions de Catalunya.
D’acord amb les seves competències, l’ANC s’ocupa de la reproducció d’aquells fons documentals que, conservats fora de Catalunya, tenen un especial interès, pel seu contingut i caràcter, per a la nostra història nacional. Les còpies d’aquesta documentació, en microfilms o altres mitjans, constitueix l’Arxiu de complement. Com a fruit d’aquesta actuació es disposa de la documentació microfilmada dels llibres de viatges i diaris de Francisco de Zamora a Catalunya (Biblioteca del Palacio Real, de Madrid), de la Nunciatura del Vaticà a Madrid (1899-1921, de l’Arxiu Secret Vaticà), dels pergamins, capbreus, cartularis, còdexs i documentació de diversos monestirs i ordes militars de Catalunya conservada a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid, com també de diverses sèries del regnat dels Àustria, de l’Archivo General de Simancas. En una altra línia d’actuació, l’ANC duu a terme la reproducció de la documentació dels centres catalans americans (Asociación Catalana de Socorros Mútuos. Montepío de Montserrat, de Buenos Aires, Casa de Beneficencia de Naturales de Cataluña en la Isla de Cuba, de l’Havana) i de diversos fons patrimonials (llinatges Bofarull, barons de Ribelles, Massot-Dalmases, marquesos d’Alfarias, etc.).
Projecció i comunicació
Són destacables les actuacions que l’ANC ha dut a terme per a preservar el patrimoni documental català a l’estranger: entre altres projectes, s’han inventariat i digitalitzat els fons de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya de l’Havana i de l’Asociación Catalana de Socorros Mutuos ‘Montepío de Montserrat’ de Buenos Aires.
L’ANC i l’associació Archivo Guerra y Exilio (AGE) tenen establert un conveni de col·laboració per a recuperar, conservar i difondre la memòria històrica de la Guerra Civil i l’Exili, i ingressar-hi la documentació relativa a Catalunya. Altres institucions i entitats tenen també convenis i acords amb l’ANC per a la realització d’activitats culturals, vinculades al patrimoni documental i al coneixement de la història de Catalunya. Entre d’altres, cal citar: Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia,Vexil·logia i Nobiliària, Amics de la Unesco, Institut de Ciències de l’Educació, Universitat Autònoma de Barcelona, Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents, Seminari de Paleografia, Diplomàtica i Codicologia, Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, etc.
L’activitat de comunicació i difusió la realitza mitjançant la pàgina web institucional i l’edició del butlletí quadrimestral ANC. Arxiu Nacional de Catalunya, que informa dels treballs tècnics i de les activitats adreçades al públic, com ara exposicions, cursos o conferències. Edita, així mateix, diverses col·leccions: “Col·lecció Publicacions de l’Arxiu Nacional de Catalunya”, “Catàlegs de l’Arxiu Nacional de Catalunya”, “Opuscles de l’Arxiu Nacional de Catalunya”, col·lecció de CD i, a través de del servei didàctic, tres col·leccions específiques més: “Fem parlar les fonts”, “Les claus de la història” i “Exposicions. Una mirada crítica”. D’altra banda, en virtut de l’aprovació de la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, al juliol de 2017 l’ANC començà a fer publiques les llistes dels processats i condemnats pels tribunals franquistes.