Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
L’última frontera
Cinematografia
Pel·lícula del 1991, Documental experimental, 80 min., dirigida per Manuel Cussó i Ferrer.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Kronos Plays & Films MCussó i Ferrer, Barcelona GUIÓ PParcerisas, MCussó i Ferrer FOTOGRAFIA Llorenç Soler color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Abdó Martí MUNTATGE Anastasi Rinos, Germán Lázaro MÚSICA Manel Camp INTERPRETACIÓ Quim Lecina Walter Benjamin, Francesca Neri Asja, Bozena Lasota el guia, Klaus JGerke el narrador, Rosa Raich Mme Gurland, Marcel Muntaner Samuel, Jean Selz ell mateix, Gisèle Freund veu en off , Antonio Chamorro, Jordi Rediu ESTRENA Barcelona, 27021992 Sinopsi El film entremescla elements ficticis i documentals per rememorar la…
El llibre de la frontera
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jaume Pont, publicat l’any 2000.
A partir del recurs literari del manuscrit trobat, l’autor construeix un hàbil llibre de poesia que es presenta com una antologia de catorze poetes, dels quals tres són dones, que, escrivint en llengua àrab, visqueren entre els segles X i XII en terres de frontera amb el món cristià, que correspondrien a les actuals terres de Lleida El pròleg de Jaume Pont explica el procés i la història del llibre, com també les característiques estètiques de la poesia arabigoandalusí El professor Mohamed Omar Sumí, bibliotecari de la universitat d’al-Azhar, troba un manuscrit del segle XIII 1218, El llibre…
tractat dels Pirineus
Mapa dels Pirineus, elaborat per Nicolas Sanson entre 1659 i 1667, que mostra la frontera entre Espanya i França després del tractat dels Pirineus (1659)
Història
Acord de pau signat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa, el 7 de novembre de 1659, entre els representants de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, que posaven així terme a la guerra iniciada entre ells el 1635.
El tractat estipulava la cessió a França de diverses places de Flandes inclosa Avesnes, cedida en canvi que Lluís XIV perdonés la traïció de Lluís II de Borbó-Condé, el qual, arran del conflicte de la Fronda, s’havia passat al bàndol de Felip IV alhora, França obtenia tot l’Artois llevat d’Aire i Saint Omer, diverses places de l’Hainaut i, al S, la cessió del comtat de Rosselló amb el Conflent, Vallespir i Capcir i de la meitat del comtat de Cerdanya, fet que satisfeia amb escreix la vella aspiració francesa d’emparar-se d’aquestes comarques catalanes hi hagué més de vint intents anteriors d’…
Gran Col·lisionador d’Hadrons
Accelerador de partícules del CERN a la frontera francosuïssa, prop de Ginebra.
Fou construït pel CERN del 1998 fins al 2008, amb la collaboració de més de 10000 científics i enginyers de més d’un centenar de països Té com a missió principal verificar les teories i prediccions sobre les partícules subatòmiques i el seu comportament, especialment del model estàndard , amb alguns centres d’atenció preferent, com són el bosó de Higgs i les teories sobre supersimetria L’estructura principal és un túnel circular de 27 km de longitud, situat a una profunditat d’entre 50 m i 175 m, on les partícules són sotmeses a grans velocitats per tal d’obtenir energia La xarxa d’anàlisi…
la Dama Blanca d’Aubinyà
Folklore
Personatge llegendari que simbolitza la independència i les llibertats andorranes davant el poder feudal.
La llegenda identifica el personatge amb la misteriosa senyora del castell d’Aubinyà, guardiana de la frontera, que apareix sota la figura d’una dama vestida de blanc
comtat de Toralla
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1708 a Alexandre de Palau i d’Aguilar (nascut a Conques el 1671), castlà de Talarn i senyor de Fígols.
Únic titular, tingué una actuació militar en la frontera d’Urgell i les muntanyes de Tremp i la Segarra i el 1713 es trobà a la defensa de Barcelona
Carnuntum
Fortalesa romana a la frontera danubiana, a l’actual localitat de Petronell (Àustria).
Fou fundada pels romans en els temps d’August s I dC com a base d’operacions de les campanyes danubianes comandades per Tiberi, sobre un poblat celta preexistent que controlava una part de la ruta de l’ambre Posteriorment, fou quarter de diverses legions primer la XV i, després, la X i, sobretot, la XIV i es constituí en una de les principals fortaleses de la línia de fortificacions que els romans construïren entre Vindobona actual Viena i Brigetio actual Ó-Szöny, arribant a ser la capital de la província Pannònia Superior En temps de Trajà adquirí el seu estatut municipal juntament amb el…
tractat d’Ágreda
Història
Tractat signat a Campilla i a Ágreda el 27 i el 28 de març de 1281 entre Pere II de Catalunya-Aragó, Alfons X de Castella i el seu fill Sanç.
En canvi del reconeixement d’aquest darrer com a hereu de Castella, Pere obtingué diverses viles de frontera, entre d’altres, Albarrasí també fou acordada la conquesta i el repartiment de Navarra entre els reis català i castellà
Conferència de Teheran
Història
Reunió celebrada a Teheran, del 28 de novembre a l’1 de desembre de l’any 1943, entre Churchill, Stalin i Franklin D.Roosevelt.
Stalin hi prometé d’iniciar una ofensiva a l’E coincidint amb la invasió de França Hom hi tractà també de la desmembració d’Alemanya, amb el trasllat de la frontera polonesa a l’Oder-Neisse, dels estats alemanys que hom havia de crear i de l’organització de les Nacions Unides
la Tarraconense
Història
Nom donat sovint pels historiadors a la província romana que tenia oficialment el nom de Provincia Hispania Citerior, creada per l’emperador August l’any 27 aC (prenent per base, modificada, l’antiga Citerior del 195 aC), amb capital a Tàrraco (Tarragona).
El nom de Provincia Tarraconensis esdevingué oficial a la fi del s III dC, quan l’emperador Dioclecià dividí la Citerior en tres províncies Gallaecia, Cartaginensis i Tarraconensis El límit meridional de la Tarraconense fou fixat aleshores al N de Sagunt, coincidint amb la frontera del conventus Tarraconensis Aquesta divisió perdurà tot el Baix Imperi