Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Girón
Llinatge castellà de rics homes, un dels més importants d’aquell regne, que fa remuntar la seva filiació a Pelayo Fruela el Diaca, ric home d’Alfons V de Lleó.
El seu quadrinet fou anomenat també Rodrigo I González Giron , mort a la batalla d’Alarcón 1195 El quadrinet d’aquest, Gonzalo IV Girón el Dolent , es casà amb María Téllez de Meneses, que vinculà el seu cognom als descendents Llur besneta Teresa Téllez-Girón , hereva del llinatge, es casà amb Martín Vázquez de Acuña, primer comte de Valencia de Don Juan Llur fill gran fou l’hereu de la mare, i es digué Alfonso III Téllez-Girón és casà amb María Pacheco, hereva d’aquest llinatge, i tingueren dos fills Pedro Girón y Pacheco, que formà la línia dels ducs d’Osuna, i el gran, que es…
conjuració de Venècia
Història
Complot tramat el 1618 per Pedro de Girón, duc d’Osuna i virrei de Nàpols, amb la col·laboració d’Alonso de la Cueva, ambaixador a Venècia, i Pedro de Toledo, marquès de Villafranca i governador del Milanesat, per tal d’emparar-se de Venècia.
Denunciat pels venecians, el duc de Lerma desautoritzà i destituí Pedro de Girón La historiografia castellana la sol presentar com un muntatge calumniós de Venècia destinat a atacar la corona hispànica, però, de fet, la debilitat del govern del duc de Lerma permetia a les autoritats castellanes a Itàlia de portar a terme una política molt independent de Madrid
marquesat de Las Amarillas
Història
Títol concedit el 1746 al coronel Francisco Pablo de Ahumada de Villalón y de Narváez, el germà del qual, Agustín de Ahumada y de Narváez, tercer marquès, fou governador de Barcelona i virrei de Nova Espanya.
El títol passà a Gerónimo Girón Girón, també governador de Barcelona
ducat d’Uceda
Història
Títol concedit al regne de Castella amb grandesa d’Espanya, el 1610, a Cristóbal Gómez de Sandoval-Rojas y de la Cerda, marquès de Cea.
Passà als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Pacheco, comtes de la Puebla de Montalbán, als Fernández de Velasco i altra vegada als Girón, ducs d’Osuna
Escola de Taekwondo Laissa
Altres esports de combat
Club de taekwondo i hapkido de Reus.
Fou constituïda el 1987 sota l’impuls de Josep Lluís Torrente, mestre, cinturó negre setè dan i, posteriorment, president de l’entitat Té 200 esportistes federats que competeixen en Campionats de Catalunya, d’Espanya i en proves internacionals Els més destacats han estat Iris Torrente, Mari Santaella, Óscar González, Plàcid Martínez, Jesús Girón i Pedro Miguel Girón, en taekwondo, i Albert Puig, Carlos Sánchez i Wamba Ponzoa, en hapkido
Pacheco
Llinatge de la noblesa castellana, important durant la baixa edat mitjana i l’edat moderna.
Procedent de Portugal, aquest llinatge s’establí a Castella arran de la victòria d’Enric de Trastàmara sobre Pere el Cruel, ocupà càrrecs polítics i posseí dominis considerables, com les senyories de Béjar i Belmonte L’hereva del llinatge, Maria Pacheco, es casà, al començament del s XV, amb l’hereu dels Girón i llur fill gran es cognomenà Juan Pacheco y Girón Uns altres membres destacats del llinatge són Pedro Pacheco y de Guevara mort el 1560 i Francisco Pacheco y Osorio mort el 1579, Rodrigo Pacheco y Osorio 1580-1640, virrei de Nova Espanya 1624-35, i Juan Francisco Pacheco y de Velasco…
ducat de Francavilla
Història
Títol senyorial concedit al regne de Nàpols el 1555 a Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, príncep de Melito.
Passà als Silva, ducs de Pastrana, als Álvarez de Toledo, als Téllez-Girón i als Arteaga, ducs de l’Infantado
marquesat de Llombai
Història
Títol concedit sobre la vila de Llombai, el 1530, a Francesc de Borja i d’Aragó, que fou duc de Gandia.
Passà als Pimentel, comtes ducs de Benavente, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna Fou portat pels primogènits dels ducs de Gandia
comtat de Melgar
Història
Títol senyorial concedit, a Castella, per Enric IV a l’almirall Fadrique Enríquez y de Ayala (mort el 1473).
El seu net setè fou Juan Tomás Enríquez de Cabrera y de Toledo , comte de Melgar El títol passà als Téllez-Girón i als Roca de Togores
ducat d’Alcalá de los Gazules
Història
Títol concedit el 1558 a Per Afán de Ribera (mort el 1571), lloctinent de Catalunya i virrei de Nàpols.
El tercer duc, Fernando Afán de Ribera Enríquez y Girón 1570-1637, exercí els mateixos càrrecs El títol passà després als ducs de Medinaceli, que encara el conserven