Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Mnemòsine
Mitologia
Deessa grega, personificació de la memòria.
D’acord amb la Teogonia d’Hesíode, era filla d’Urà i de Gea i, de la seva unió amb Zeus, engendrà les nou muses
Pandora
Mitologia
En la mitologia grega, primera dona mortal.
Plasmada per Hefest i dotada pels déus de tots els dons, esposà Epimeteu i, segons Hesíode, induïda per una curiositat fatal, obrí la capsa que Zeus li havia confiat, plena de tots els mals, els quals s’espargiren per tota la terra
Oceà
Mitologia
Divinitat grega.
Fill —segons Hesíode— d’Urà el Cel i de Gea la Terra, fou el primogènit dels Titans Amb la seva germana Tetis engendraren totes les aigües del món Els fills mascles foren els rius, i les noies les deus i les fonts L’art antiga el representà com un vell barbut amb banyes
Tàrtar
Mitologia
En la tradició literària grecollatina, lloc on Zeus relegà els Titans vençuts; segons una altra versió, l’estada dels ciclops castigats per Urà.
A la Ilíada , el Tàrtar és un lloc diferent de l’Hades i, d’acord amb Hesíode, és situat sota la terra, equidistant d’aquesta i del cel Al llarg del temps, però, la precisa distinció cosmogràfica originària s’anà perdent i el Tàrtar es confongué repetidament amb l’infern, o bé passà a designar simplement un més enllà subterrani
les Hespèrides

Hèrcules a la recerca de les Hespèrides (1890), fresc d'Aleix Clapés
Mitologia
Mítiques donzelles.
Habitaven l’"illa dels benaurats” localitzada al peu del mont Atles i amb l’ajut d’un drac custodiaven, en un jardí admirable, l’arbre de les pomes d’or, símbol de la fecunditat i de l’amor Segons Hesíode, són filles de la Nit, però hom les considera també filles de Zeus o d’Atlant i les anomena Egle, Erítia i Hespera
Gorgona
Mitologia
Cadascun dels tres monstres de la mitologia grega, filles de Phórcys i Kḗtō, representades en figura femenina amb serps al cap (en lloc de cabells) i amb ales.
Sembla que procedien de Líbia A la Ilíada , Homer parla d’una sola Gorgona, que figurava a l’escut de Zeus Hesíode dóna el nom de totes tres Sthénos, Euryálē i Medusa Aquesta darrera, la Gorgona pròpiament dita, era perillosa per la seva mirada, que deixava petrificat Tingué amors amb Posidó i fou morta per Perseu amb l’ajut d’Atena
Pegàs

Pegàs representat en un nural turc
Corel
Mitologia
En la mitologia grega, cavall alat engendrat per Posidó i la gorgona Medusa.
Segons Hesíode, nasqué del cap de la gorgona quan Perseu li tallà el cap prop de les fonts περi πhγας d’on el seu nom de l’Oceà Servidor de Zeus, amb una guitza detingué l’ascensió al cel del mont Helicó i feu sorgir la font Hipocrene, les aigües de la qual eren inspiradores de poesia Finalment, fou transformat en constellació
Gea
Mitologia
Personificació de la Terra, concebuda com a element primordial del qual sorgiren les races divines.
Segons Hesíode, nasqué per ella mateixa, després del caos i en oposició a ell Sense intervenció masculina engendrà Urà el cel, les muntanyes i el Pont la mar S'uní a Urà i engendrà els titans, els gegants i els ciclops Urà odiava els seus fills i els condemnà a habitar a les profunditats de Gea, la qual, per tal de venjar-se, donà a Cronos una falç d’acer en arribar la nit, quan Urà cobrí Gea, Cronos el castrà, i la sang de la ferida fecundà de nou Gea, de la qual nasqueren les Erínies, els gegants i les nimfes Gea s’uní amb el Pont i engendrà cinc divinitats marines
Zeus
Cap de Zeus (Museu d’Olímpia)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Religions de Grècia i Roma
Déu de la mitologia grega.
Portat pels indoeuropeus que s’establiren a l’Hèllade i documentat en els texts micènics, tant en els poemes homèrics com en Hesíode ja té una posició preeminent entre els déus al llarg de la cultura grega conserva aquesta posició, contrastable tant en la literatura com en l’abundància de llocs destinats al seu culte A l’època hellenística hom troba, vinculada a ell, una tendència intellectual vers el monoteisme, perceptible sobretot en ambient estoic per exemple Cleantes Fill de Cronos i de Rea, el seu pare solia empassar-se tots els fills que tenia, en néixer Rea li estalvià…
Atles

Atles Farnese, còpia romana de marbre del segle II d'una escultura hel·lenística d’Atles (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols)
Carlo Raso (CC0)
Mitologia
Un dels titans, la genealogia del qual és molt diversa: fill de Jàpet i de Clímene o d’Àsia; d’Èter i de Terra o d’Hémera; d’Urà o de Neptú i de Clit.
Fou pare de les Plèiades , de les híades, de Calipso, d’Hèsper i d’Hias El prudent Atles, digué Homer, aguanta les altes columnes que separen la terra i el cel Segons Hesíode, Atles fou condemnat a aguantar el cel perquè havia pres part en la guerra dels titans contra els déus Després s’estengué la idea que era una muntanya amb la base arran de mar i el cap entre els núvols que hom situà a l’Àfrica del nord A l’època romana hom creia que Atles fou convertit en una muntanya per Perseu a qui havia refusat l’hospitalitat mostrant-li el cap de Medusa, i anà perdent el caràcter…