Resultats de la cerca

Documentalment, el més antic és Gil Fontanet , casat a Barcelona el 1484 En 1496-98 feu tres vidrieres per a la Llotja de Barcelona el 1484 reparà les de la confraria de la Mare de Déu dels Àngels, a la Mercè El 1502 hom el troba a l’obra de Santa Maria del Mar, mentre feia també les vidrieres del baptisteri de la catedral de Barcelona sobre cartons de Bermejo Per al monestir de Pedralbes feu 1514 les vidrieres i la rosassa del cor El seu estil és de transició entre l’hispanoflamenc i el renaixentista També procedents d’Ivorra treballaren a Barcelona Jaume Fontanet Ivorra…

Consistent en l’escampament de sang del calze en dubtar el sacerdot de la veritat de la transsubstanciació durant la celebració de la missa A l’església moderna de Santa Maria segle XVII hi havia un retaule amb una imatge romànica de la Mare de Déu i pintures del segle XV, atribuïdes al Mestre de Cérvoles, el bancal del qual, posteriorment, foren afegides dues escenes del prodigi Museu de Solsona Les relíquies foren dutes posteriorment a l’església parroquial de Sant Cugat d’Ivorra

El 1590 una part passà als Torrelles i als Sentmenat i, a mitjan segle XVII fou venuda a l’encant públic i l’altra part passà als Cardona, als Salvà, als Ivorra Copons de la Manresana i als Pinós

El primer membre que usà aquest cognom fou el magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Guillem I d’Òdena mort en 1086/89, fill d’un Bernat i germà de Donnuç, que sembla ésser fill de Bernat Amat de Claramunt Actuava ja el 1054 i era casat amb Ermengarda morta en 1082/91 el 1085, amb altres magnats, es posà contra el Fratricida, i consta com a senyor dels castells d’Òdena, Callús, Arraona que li vengué el 1054 Bernat Amat de Claramunt, que devia ésser el seu pare i Pontons adquirit el 1067 i d’altres béns al Penedès i a Anoia Fou pare de Pere d’Òdena mort després del 1101 i de l’hereu…

Passà als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra

El darrer i quart titular fou el seu besnet Antoni de Nuix i d’Espona , autor de treballs genealògics i històrics relatius a Cervera

Al començament del s XIX era oficialment considerada títol del regne

Consta de diversos trofeus, la majoria dels quals atorgats per les diferents seccions del FAD segons l’especialitat premis FAD d’Arquitectura i interiorisme, instituïts el 1958, que actualment són concedits per l’ARQUINFAD en els apartats d’arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers premis Delta concedits per l’ADI-FAD des del 1961 premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual, concedits des del 1964 per l’ADG-FAD premis Habitàcola per a estudiants d’interiorisme de l’ARQUINFAD des del 1988 premis Enjoia’t, de l’Associació d’Orfebres FAD des del 1996 Medalla ADI-FAD…

Erigit al segle VI com a desmembració de la diòcesi de Narbona, el primer bisbe conegut és Domne Als concilis de Toledo i de Narbona consten cinc bisbes d’Elna entre el 571 i el 683 Després d’un segle de silenci, a causa de la invasió àrab, la successió episcopal és represa amb Venedari Des del segle IX el bisbat comprenia el Conflent, el Vallespir i el Rosselló al segle XI es dividí en tres ardiaconats el del Rosselló, o gran ardiaconat, el del Vallespir i el del Conflent A l’època carolíngia, diversos preceptes afavoriren l’establiment de comunitats monàstiques, sovint procedents del sud…

El primer personatge documentat és Guillem de Foixà , varvassor de Foixà mitjan segle XII El succeïren dos fills seus Bernat I de Foixà , sense descendència, i Arnau I de Foixà , que seguí la cort reial i testà el 1209 El seu fill Bernat II de Foixà mort vers el 1259 tenia en feu, pel bisbe de Girona, els delmes del castell de Foixà, de Gaüses i Viladasens El seu germà Arnau fou senyor de Cornellà, feu que passà després al seu nebot Arnau II de Foixà mort el 1292, fill de Bernat II, el qual vengué els seus drets de Gaüses a Arnau de Saminyana, amb l’aprovació dels seus germans, entre els…