Resultats de la cerca

Partint de diverses narracions antigues, presenta un quadre ideal del pas del Jordà, de la conquesta del país, de la seva repartició entre les dotze tribus i de la renovació de l’aliança, confirmant així la doctrina deuteronomista que Déu compleix les promeses si el poble li és fidel

Ha estat identificada per alguns a l’oasi de Feiran Moisès hi feu brollar aigua d’una roca, i els israelites, dirigits per Josuè, hi aconseguiren una victòria sobre els amalecites

Recull narracions interessants sobre diversos herois que, entre Josuè i Samuel, salvaren dels enemics algun grup israelita L’escriptor deuteronomista enquadra aquestes narracions repetint la seva doctrina sempre que els israelites adoraven déus estrangers, Jahvè els deixava a les mans dels enemics, però quan es penedien els enviava un salvador, i eren fidels a Jahvè fins que ell moria

Són tres jueus Josuè, David i Judes Macabeu, tres gentils Hèctor, Alexandre i Juli Cèsar i tres cristians el rei Artús, Carlemany i Jofre de Bouillon Sota el suggeriment d’aquests foren imaginats nou barons com a companys del llegendari Otger Cataló, abans del 1431 i probablement després del 1418 Aquests barons foren fets els fundadors dels llinatges de Montcada, Pinós, Mataplana, Cervera, Cervelló, Alemany, Anglesola, Ribelles i Erill La qualificació “de la fama” els fou atribuïda probablement per Gaspar Escolano 1610, quan ja havia estat aplicada als Neuf Preux…

Segons la llegenda, Ptolemeu II 285-244 aC obtingué 72 traductors jueus, sis de cada tribu, que li traduïssin la Bíblia per a la biblioteca d’Alexandria els historiadors admeten que a començament del s III aC fou feta, en aquesta ciutat, una traducció grega del Pentateuc , destinada principalment a la lectura sinagogal, i que posteriorment foren traduïts successivament els altres llibres històrics, del de Josuè als dels Reis, i els profetes És palesa, però, la intervenció de diferents mans en la traducció dels diversos llibres El pròleg de la versió grega de l’Eclesiàstic 132 aC suposa que el…

Anteriorment a Moisès, els grups israelites adoraven Déu sota el nom d' El o Elohim Segons la tradició de l' Èxode , Déu revelà el seu nom de Jahvè en una aparició al Sinaí És possible que aquest nom diví fos conegut anteriorment a les regions del sud de Palestina, però fins ara ningú no ha pogut aclarir d’on prové Tampoc no és clar si el sentit que l’aparició de l' Èxode dóna a aquest nom és que Jahvè és l’"existent” o que “es reserva el secret dels favors i del perdó” que ell concedirà al seu poble en el curs de la història

La unitat de l’Heptateuc és encara menys evident que la de l' Hexateuc

Ja al s XVII eren d’aquesta opinió —avui seriosament discutida— exegetes com Bonfrère i Spinoza

Segons les tradicions del Gènesi , els avantpassats d’Israel foren els patriarques hebreus Abraham, Isaac i Jacob o Israel, i els dotze fills d’aquest darrer foren els progenitors de les dotze tribus del poble La realitat històrica, però, degué ésser molt més complexa Segons la crítica historicoliterària, l’arqueologia i el coneixement de la història dels grans pobles veïns d’Israel, els avantpassats d’aquest poble foren pastors seminòmades d’origen amorreu, emigrats cap al segle XVIII aC a Canaan, lloc des del qual la majoria passaren a installar-se a Egipte, on un dels seus, Josep, arribà a…