Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Club Nàutic Tennis Malgrat
Tennis
Club de tennis de Malgrat de Mar.
Fundat l’any 1969 i conegut també com a Club Tennis Malgrat, inicialment era situat al passeig Marítim L’any 1981 es desplaçà a prop del polígon industrial de la població, al turó de Ca la Coixa Participa en competicions d’àmbit català i estatal L’equip sènior masculí guanyà un Campionat d’Espanya en categoria d’argent Organitza l’Open Amorós i l’Open Herberg Té escola de tennis i equips de totes les edats Disposa de set pistes de terra batuda, pistes d’altres superfícies, piscina, gimnàs, pista…
Club Atletisme Malgrat
Atletisme
Club d’atletisme de Malgrat de Mar.
Fundat el 1980, nasqué gràcies a l’impuls d’un grup de pares de joves del poble que competien al Club Atletisme Calella El primer president fou Jordi Fitó Fins als anys noranta, s’entrenà al camp de la Figuera, i, sota la presidència de Joan Sánchez Marta, s’inauguraren les noves pistes d’atletisme Des del 1994 organitza el Cros Vila de Malgrat Disposa d’equips en categories inferiors que competeixen en proves d’àmbit català
Club Bàsquet Malgrat
Basquetbol
Club de basquetbol de Malgrat de Mar.
Fundat el 1941, jugà en categories territorials fins que el 1960 ascendí a segona divisió estatal El 1961 inaugurà el pavelló poliesportiu Durant els primers anys de la dècada de 1960 jugà en aquesta categoria, amb jugadors com Enric i Narcís Margall, Joan i Joaquim Dàvila i Joan Porcar La marxa d’aquests jugadors a diferents equips provocà el descens a categories territorials La temporada 1979-80 es proclamà campió de primera catalana i pujà de nou a la segona divisió estatal Els anys noranta jugà un altre cop en categories territorials El…
Club d’Escacs Malgrat

Partida simultània amb jugadors del Club d’Escacs Malgrat durant la festa major de Malgrat de Mar del 2009
Club d’Escacs Malgrat
Escacs
Club d’escacs de Malgrat de Mar.
Fou fundat el 1940 arran de la fusió del Club d’Escacs Mirror 1932 i el Club d’Escacs Capablanca 1934 Guanyà diversos Campionats de Catalunya en diferents categories i la temporada 1994-95 fou subcampió de segona divisió Un dels jugadors més destacats és Josep Garriga, doble campió de Catalunya i subcampió d’Espanya en categoria juvenil, que també sobresortí en la pràctica dels escacs per correspondència Organitza el trofeu internacional Costa Catalana
Mar i cel
Literatura catalana
Tragèdia històrica d’Àngel Guimerà, estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 7 de febrer de 1888.
Critica la intolerància intercultural i, específicament, religiosa L’acció transcorre el 1630 en un vaixell de corsaris algerians, que porta presoners cristians, període sobre el qual es conserven notes històriques de Guimerà per a l’obra El cabdill pirata, Saïd , ordena a la cristiana Blanca que el curi En explicar-li, aleshores, la seva vida, ella s’entendreix No obstant això, en voler complaure el seu pare, Carles, Blanca intenta apunyalar-lo Saïd para el cop i li ofereix deixar-se matar, però ella es desmaia L’enamorament d’ambdós va creixent, si bé les tensions entre cristians i…
baronia de Montpalau

El castell de Montpalau
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montpalau
, les ruïnes del qual s’aixequen dalt d’una muntanya, a la dreta de la riera de Pineda, dins el municipi de Pineda (Maresme).
Situada a l’extrem SW del comtat de Girona, originàriament comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà i Vallmanya i gran part de les de Sant Pere de Pineda o de Riu i de Santa Maria de Pineda A la primera meitat del s XIV sorgí el nucli de Calella , i a la fi del XV els d' Arenys deMar , Canet deMar i Sant Pol deMar , que…
conquesta de Mallorca

Detall de les pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290
© Museu d'Art de Catalunya
Militar
Campanya militar de conquesta de l’illa de Mallorca sota domini musulmà.
Feta per Jaume I de Catalunya-Aragó , el qual, com altres antecessors seus, volgué conquerir les Balears per eliminar un niu de pirateria musulmana, establir una base de penetració cap a la Mediterrània i engrandir els seus regnes Segons el Llibre dels feits mateix, la descripció de les belleses de Mallorca feta per Pere Martell, a Tarragona, l’enlluernà Aprofità uns atacs de naus mallorquines a unes naus catalanes per demanar reparació al valí de Mallorca Abū Yaḥyà, el qual, mal aconsellat pels genovesos, no en féu gaire cas La cort de Barcelona del 1228 aprovà la iniciativa de la conquesta…
guerra de Secessió
Història
Conflicte armat que tingué lloc els anys 1861-65, als EUA, entre els Estats del Nord, industrials i proteccionistes, i els del Sud, agraris i lliurecanvistes.
El punt fonamental de discòrdia era l’esclavitud El Nord volia abolir-la o almenys que no es propagués als nous estats de la Unió El Sud, contràriament, volia mantenir-la i estendre-la Durant anys les tensions s’havien resolt a base de compromisos provisionals Però l’elecció d’A Lincoln —decidit abolicionista— com a president de la Unió 1859 provocà la separació d’onze estats del Sud, que constituïren la Confederació Sudista , i el desencadenament de la guerra, que tingué tres fronts El front de l’E, entre…
república de Venècia
El Palazzo Ducale, a Venècia, seu del dux de la república de Venècia
© Fototeca.cat
Història
Entitat política sorgida entorn de la ciutat de Venècia.
La província bizantina dels vènets fou administrada, civilment i militarment, per tribuns marítims Durant el segle VI els vènets ajudaren Belisari en el setge de Roma i lluitaren amb Narsès contra els visigots La necessitat de defensa de les invasions longobardes motivà l’establiment d’un dux 697, amb autoritat sobre la federació insular, càrrec que esdevingué definitiu des del 742 i que disposava d’una certa autonomia dins l’imperi bizantí Des d’aquella època es perfilaren les característiques de Venècia com a centre comercial intermediari…
república de Gènova
Història
Entitat política sorgida al s. XI entorn de la ciutat de Gènova, independitzada de tota altra jurisdicció i regida alternativament per cònsols i per un podestà i més endavant per un capità del poble.
Les bases per a la seva independència foren, d’una banda, l’expansió comercial i marítima de la ciutat, en augment constant després de la depressió ocasionada per les incursions sarraïnes del 931, el 934 i el 935, i, de l’altra, l’expansió territorial per la costa lígur i per les valls interiors Durant el s XI Gènova s’enfortí en la lluita contra els musulmans a les mars de Còrsega i de Sardenya 1016, a les costes nord-africanes 1087 i hispàniques 1092-93, en collaboració amb Pisa, i creà un àmbit segur per als seus vaixells La…