Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Mart
Representació del déu Mart en l’obra d’Andrea Mantegna, Mart, Venus i Diana
© Corel Professional Photos
Mitologia
Nom d’una antiga divinitat itàlica assimilada al déu grec Ares
.
Venerat sobretot com a déu de la guerra, tingué un culte particular a Roma com a pare de Ròmul, el mític epònim de la ciutat Li fou dedicat un lloc, el campus Martius , i el primer mes de l’antic calendari romà li fou també consagrat març Al llarg del sIII aC, com a resultat d’un procés d’hellenització, els romans li atribuïren els mites propis d’Ares, i també l’associaren amb Afrodita A l’època imperial fou objecte d’un gran culte gràcies a la institució del culte del Mars Ultor per obra d’August Fou representat plàsticament revestit de cuirassa i amb casc
Mart Baleàric
Mitologia
Divinitat indígena dels pobles de cultura talaiòtica de Mallorca i de Menorca.
Fou assimilat al Mart clàssic i és citat com a Mars Balearicus en les fonts grecollatines Hom ha especulat que algunes figures masculines de bronze trobades a Mallorca en podrien ésser representacions
Wal-Mart
Economia
Cadena comercial dels EUA.
Fou fundada per l’empresari Sam Walton a Rogers Arkansas el 1962 El grup encarà la seva expansió inicial a les àrees rurals dels EUA per evitar l’enfrontament directe amb gegants urbans com ara Sears o Kmart A mesura que creixé introduí nous formats comercials fins a esdevenir un gegant comercial amb el volum d’ingressos més alt de totes les companyies dels EUA, per damunt fins i tot de la petroliera Exxon Mobil, superant els 288 000 milions de dòlars anuals Com a empresa comercial més gran del món, té més d’1,4 milions de treballadors
Spirit

Recreació artística del vehicle robòtic Spirit sobre Mart
© NASA
Astronomia
Vehicle robòtic de la National Aeronautics and Space Administration (NASA) destinat a l’exploració de Mart que, juntament amb el robot Opportunity, formà la Mars Exploration Rover Mission.
Fou llançat el 10 de juny de 2003 i aterrà a Mart el 3 de gener de 2004, a l’interior del cràter Gusev L’ Spirit és un vehicle de 6 rodes, d’aproximadament 1,5 m d’alçada i 180 kg de pes, destinat a estudiar la geologia de les roques marcianes Estigué en funcionament fins al començament del 2010, quan es perdé la comunicació, molt més enllà dels 90 dies marcians de missió poc menys de tres mesos terraqüis previstos inicialment Fins aquell moment havia recorregut poc menys de 8 km sobre la superfície de Mart
Mars Science Laboratory

Recreació del vehicle Curiosity dipositat per la Mars Science Laboratory a Mart
© NASA
Astronomia
Missió de la NASA destinada a l’exploració, mitjançant el vehicle tot terreny anomenat Curiosity, del planeta Mart.
Fou llançada el 26 de novembre de 2011 i arribà a Mart el 6 d’agost de 2012 La missió té per objectiu la detecció i la identificació de compostos orgànics de carboni per a determinar si Mart reuní en algun moment de la seva història les condicions per a acollir vida microbiana, a més de recopilar informació sobre l’evolució geològica i atmosfèrica del planeta, i també determinar la distribució dels cicles de l’aigua i de diòxid de carboni en forma sòlida, líquida o gasosa El punt d’aterratge seleccionat, des d’on hom ha dut a terme les prospeccions, és el cràter…
Mars Global Surveyor
Astronàutica
Missió de la NASA destinada a estudiar Mart.
La Mars Global Surveyor 1 , llançada al novembre del 1996, arribà a Mart l’11 de setembre de 1997 La seva òrbita al voltant del planeta tenia per objectiu cartografiar la superfície marciana, amb una resolució d’1,4 m i per a fer-ho, la disposava d’una càmera, un magnetòmetre, un reflectòmetre d’electrons i un altímetre làser La nau formava part d’un projecte comú del qual també participava la sonda d’observació russa Mars 96 —llançada a l’espai el 16 de novembre de 1996, i que patí la fallada dels motors i les restes de la qual caigueren al Pacífic Sud— i el mòdul de prospecció…
Mars Express
Astronomia
Missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) destinada a l’estudi del planeta Mart.
Els principals objectius són proporcionar imatges d’alta resolució de la superfície del planeta i analitzar-ne la composició del sòl i de l’atmosfera Fou llançada a l’espai el 2 de juny de 2003 i arribà a Mart al desembre d’aquest mateix any La sonda orbitarà el planeta durant un mínim d’un any marcià 687 dies terrestres La Mars Express portava, a més, una petita sonda, anomenada Beagle 2, que havia d’aterrar a Mart Poc després de separar-se de la sonda principal es perdé el contacte amb la Beagle 2 Hom suposa que la petita sonda no pogué activar els sistemes de…
Mars
Astronàutica
Sèrie de sondes d’exploració automàtica del planeta Mart llançades per l’URSS.
Similars a les sondes Mariner EUA, eren més pesants, amb capacitat d’enviar un mòdul fins a la superfície planetària, però no tenien tanta qualitat telefotogràfica El Mars 2 i el Mars 3 , destinats a Mart, foren llançats pel maig del 1971, i, ja en òrbita al voltant d’aquest planeta, una part de la sonda se separà i descendí fins al sòl la del Mars 2 hi deixà l’emblema de la falç i el martell 27 de novembre de 1971 Ni la part del Mars 2 ni la del 3 pogueren transmetre dades útils, després d’haver aterrat El Mars 4 i el Mars 5 , que foren llançats pel juliol del 1973, amb una…
Viking

Nau espacial Viking-1
© NASA
Astronàutica
Programa nord-americà d’exploració de Mart mitjançant sondes automàtiques.
Les dues sondes d’aquest programa foren llançades el 20 d’agost i el 9 de setembre de 1975, respectivament Cada sonda constava de dues parts el mòdul orbital Orbiter , que es mantenia en òrbita tot estudiant la superfície del planeta, i el mòdul d’aterratge Lander , que aterrava a la superfície i disposava d’instruments per a fer mesures meteorològiques, sísmiques, de composició química del sòl i de determinació de formes de vida al sòl El Viking-1 aterrà a la Chryse Planitia el 20 de juliol de 1976 i el Viking-2 ho féu a la Utopia Planitia el 3 de setembre del mateix any Els mòduls d’…
Fobos
Astronomia
Satèl·lit de Mart que gira a una distància de la superfície del planeta de 9 380 km amb moviment retrògrad.
Fou descobert per Asaph Hall el 17 d’agost de 1877 La seva òrbita té una excentricitat de 0,021 gairebé circular, i és situada al pla de l’equador del planeta La forma del satèllit és aproximadament la d’un ellipsoide de tres eixos, essent les dimensions dels diàmetres principals de 27, 21 i 19 km El període orbital de Fobos és de 7,7 hores, molt més petit que el de Mart Donades les seves dimensions i el valor de la seva albedo, hom ha calculat que la seva lluminositat aparent, mesurada des de la superfície de Mart, equival solament al creixent més petit de la Lluna…