Resultats de la cerca

Fundat l’any 1953, organitzà diverses edicions del Campionat d’Espanya a tres bandes, sobretot entre els anys cinquanta i seixanta Participa en els Campionats d’Espanya i de Catalunya de billar Un dels jugadors més destacats fou Ramon Aguilera, campió de Catalunya de diverses especialitats de billar durant la dècada de 1970 El 2011 Julio Ruiz fou subcampió de Catalunya de banda La seu és a l’edifici del Teatre Principal, a la Rambla Disposa de diverses sales amb taules de snooker , de billar americà i de tennis de taula

La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1780 al seu quadrinet i setè príncep, Manuel de Montcada i Oneto Continua en la mateixa família

Continua en la mateixa família

Tenia per capital la vila de Monforte, a Galícia, però els seus titulars posseïren altres senyories tant o més importants, com els comtats de Villalba i d’Andrade, el marquesat de Sarria, el ducat de Taurisano i el comtat de Castro a Nàpols Els comtes de Lemos de la família Castro ocuparen càrrecs polítics importants en època dels Àustria Fernando Ruiz de Castro mort el 1601 i Pedro Fernández de Castro-Andrade de Portugal y de Zúñiga-Sandoval foren virreis de Nàpols, Francisco de Castro y Andrade fou ambaixador a Roma 1610-16, Francisco Fernández de Castro 1613-62 fou virrei d’…

En fou membre destacat Gutierre Fernández de Castro , al servei d’Alfons VII de Castella-Lleó, que participà en el setge d’Almeria 1147, i derrotà les forces catalanoaragoneses que assetjaven Calahorra Durant la minoria d’Alfons VIII, del qual fou tutor, l’enemistat entre els Castro i els Lara provocà una guerra entre ambdues faccions, i aquells es refugiaren a Lleó Fernando Ruiz de Castro , nebot de l’anterior, casat amb Estefania, filla illegítima d’Alfons VII, mantingué la lluita amb els Lara fou majordom de Ferran II de Lleó, el qual li donà el govern de Toledo després de la seva ocupació…

Els antics genealogistes feien derivar-lo d’un rei sàrmata, anomenat Hèrcol, dels ducs de Baviera i de Carles Martell a través del llegendari Dapifer de Montcada, un dels anomenats Nou Barons de la Fama Tomba dels Montcada segle XIII, al monestir de Santes Creus © Fototecacat En realitat, el primer a cognomenar-se Montcada fou el noble Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, que apareix documentat el 1002 i que s’anomenà després Guillem I de Montcada mort en 1039/40 els darrers anys de la seva vida, pel fet d’haver rebut la infeudació d’…

Tot i que mai no actuà, edità un cartell i un Breviario para la recuperación de la dignidad , en el qual rebutjà la Constitució de 1978 i postulà una república corporativa amb president electe i vitalici i un Estat confessional