Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
marquesat de la Quadra
Història
Títol concedit per beneficiar, el 1757, el monestir de jeronis de Santa Engràcia de Saragossa, i adjudicat al tinent coronel Lluís de Carbonell i de Ferràs (mort el 1795), baró de Guia Reial, regidor degà i capità del port de Barcelona, cavaller de Sant Jaume i senyor de la quadra de Sant Agustí de Lluçanès.
Passà als Oliveres i es troba vacant
baronia de Guia Reial
Història
Títol concedit el 1750 al tinent coronel Lluís de Carbonell i de Ferràs (Morellàs, Vallespir ? — ? 1795), primer marquès de la Quadra, senyor de la quadra de Sant Agustí de Lluçà i regidor degà de Barcelona.
Li havia estat concedit privilegi de noble el 1748, en cap del seu pare, el coronel Josep de Carbonell i Solier Passà als Oliveres i als Pasqual de Quinto
l’Ascensió
Elevació corporal de Jesús al cel, des de la muntanya de les Oliveres, quaranta dies després de la resurrecció.
La narració d’aquesta ascensió sensible, lligada al temps i a l’espai, només es troba en l’evangelista Lluc Evangeli i Fets dels Apòstols Els altres escrits del Nou Testament parlen només de la resurrecció i l’exaltació de Crist a la dreta del Pare, fet que representa el nucli mateix de la predicació apostòlica amb la paraula ascensió i expressions semblants volen enunciar, més que no pas el fet sensible narrat per Lluc, una veritat de fe, la qual no pot ésser situada en el món de l’experiència concreta és a dir, que Jesús per la…
Revista Catalana
Publicacions periòdiques
Òrgan de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans que apareix, trimestralment, des del 1969.
Tracta de temes de filologia, literatura, erudició, folklore, etc Formen part de la redacció Enric Guiter, Modest Sabaté, Josep Picó i Jordi Costa, i hi han collaborat Eugeni Cortade, Marcel Cazeilles i Elisabet Oliveres-Picó
Sant Joan i Barres
Portada d’un número de Sant Joan i Barres (1976)
© Fototeca.cat
Periodisme
Revista del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans apareguda, primer ciclostilada, el març del 1961; a partir del 1962 ja sortí impresa i amb una periodicitat trimestral.
Inicialment confiada a Eugeni Cortada i a Elisabet Oliveres, posteriorment fou dirigida per Jordi Costa 1968, que en modernitzà la presentació i n'enriquí el contingut, Pau Roure agost del 1971 i Jordi Pere Cerdà desembre del 1973 De contingut pedagògic primer, aviat hi dominà l’aspecte polèmic i reivindicatiu del punt de vista català, i reflecteix més o menys regularment la vida i l’acció del GREC A partir del 1974 començà a publicar números especials suplementaris, sobretot almanacs, que tenen una especial audiència
Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant
Esport general
Entitat del barri de Sants de Barcelona.
Fou fundada el 1933 per a fomentar la cultura i l’esport popular Nascuda a partir de la Societat Coral la Floresta, participà en competicions esportives populars i fou una de les organitzadores de la Copa Thälmann 1936 i del Primer Gran Premi de Sants, el Trofeu Zacaries Oliveres 1935, inici del futur Cros Popular de Sants Entre el 1936 i el 1977 hagué de tancar les seves portes, però el 1978 reinicià l’activitat amb la publicació d’un butlletí i la recuperació de la cursa de cros als carrers de Sants A partir del 1982 l’entitat s’anomena Ateneu Popular de Sants i es dedica…
Justícia i Pau
Organisme que, creat per Pau VI pel gener del 1967, té com a objectiu la defensa i promoció dels drets humans.
Existeix a molts països Als Països Catalans la primera diòcesi on actuà fou la de Barcelona 1968 El 1976 en fou nomenat director Joan Gomis, el qual des del 1979 fins al 1986 fou també president de l’organisme a nivell estatal A la seva mort 2001 el succeí en el càrrec Arcadi Oliveres Durant el franquisme féu una tasca notable en defensa dels drets humans i, posteriorment, s’ha centrat en el desenvolupament al Tercer Món encapçalà la primera campanya del 0,7% a Catalunya, el desarmament, etc en collaboració amb altres ONGs i associacions cristianes Ha rebut, entre d’altres, el…
Real
Escultura
Família d’escultors que perdurà a Vic (Osona) des del segle XVIII fins al començament del segle XX.
El primer, Josep Real i Homs cap del taller 1721-54, fill del mas Ral de Taradell, es formà amb Jacint Moretó i establí taller independent, que fou continuat pels seus fills Vicenç Real i Vernis 1754-72 i Antoni Real i Vernis 1781-97, autors d’innombrables retaules, desapareguts recentment, a les esglésies de Vic i de la diòcesi, com els de Corcó, del Carme de Vic i el conservat a Gombrèn, obrats per Vicenç els de les capelles laterals de la Gleva, el de Sant Pere de Torelló, el de Sant Boi de Lluçanès, de Sora i de Sant Hipòlit de Voltregà, obrats per Antoni, que també esculpí molts dels…
Centre Excursionista de Catalunya

Gelera d’Aneto, en una sortida del Centre Excursionista de Catalunya, anterior als anys trenta
© ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CEC – I. CANALS
Excursionisme
Club excursionista de Barcelona.
Fundat el 1876 amb el nom d’ Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876, és considerada l’entitat pionera de l’excursionisme de l’Estat espanyol El principal impulsor i primer president fou Josep Fiter i Inglés Nasqué amb la idea de fomentar els aspectes científics, culturals i literaris de Catalunya El 1878 se n’escindí un grup que s’anomenà Associació Catalana d’Excursions , tot i que el 1891 les dues entitats es fusionaren de nou, sota la presidència d’Antoni Rubió i Lluch, i prengueren la denominació actual, també coneguda com CEC Installat a les golfes d’una casa del carrer…
,