Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Societat de Tir Can Piqué
Esports de tir
Club de tir al plat de Montcada i Reixac.
Fundat el 1965, nasqué gràcies a la inauguració del camp de tir Can Piqué, situat als terrenys del restaurant del mateix nom Fou un dels primers camps de tir al plat de l’Estat, també utilitzat per altres entitats com la Societat de Caçadors El Tordo Disposa d’un fossat universal, un fossat olímpic i un camp de Compak Sporting El camp de tir ha acollit el Campionat d’Espanya de fossat olímpic 1980, el Gran Premi Internacional de Barcelona de fossat olímpic 1989 i diverses edicions de la Copa d’Espanya i del Campionat de Catalunya de l’especialitat El 2012 tenia uns 150 socis L’any 2001 el…
fre de Prony
Fre dinamomètric emprat per a determinar la potència efectiva de motors o de màquines de vapor.
Consisteix en una politja, en la qual és introduït l’arbre motor la politja és premuda per dues mordasses, la inferior de les quals és prolongada, per una banda, per una barra que suporta un contrapès i, per l’altra, per un braç a l’extrem lliure del qual és suspès un plat al qual hom pot collocar pesos Les mordasses són premudes fins que l’arbre gira a la seva velocitat nominal, i aleshores hom posa pesos al plat fins que el braç resta en posició horitzontal La longitud del braç i el pes de les peces posades al plat permeten de determinar la potència…
Federació Catalana de Tir Olímpic
Esports de tir
Organisme rector del tir olímpic a Catalunya.
Té la seu a Barcelona i fou fundada l’any 1983, amb Jorge Batalla Escoda com a primer president El seu precedent fou el Tiro Nacional de Barcelona, fundat el 1905 com a delegació del Tiro Nacional de España El 1968 es fusionà amb la Federació Catalana de Tir al Plat, creada l’any 1939, fet que originà la Federació Provincial de Barcelona del Tir Olímpic Espanyol L’any 1983 s’aprovà la nova normativa del tir olímpic, motiu pel qual l’antic Tiro Nacional de Barcelona, que fins llavors havia exercit les funcions de federació, es convertí en club i adoptà el nom de Tir Esportiu de…
Campionat del Món de Tir
Esports de tir
Competició internacional de tir esportiu.
La modalitat de tir absolut, que inclou proves de tir de precisió, tir al plat i blanc mòbil, es disputà per primera vegada a Lió França l’any 1897 Organitzat per la Federació Internacional de Tir Esportiu i disputat cada quatre anys des del 1952, la 48a edició tingué lloc a Mollet del Vallès al juliol del 1998 Les proves es disputaren al Camp de Tir Olímpic de Mollet del Vallès, a excepció de les de 300 m, que s’efectuaren a Saragossa Hi participaren 100 països i la Xina fou el que guanyà més medalles, dotze d’or, deu de plata i quatre de bronze D’altra banda, el Campionat del…
Club Esportiu Guàrdia Urbana de Barcelona
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1993 i conegut com ceGUP, agrupa totes les activitats esportives realitzades pels membres del cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona i controla les diferents seccions esportives de cada especialitat Té seccions d’atletisme, bàsquet, ciclisme, duatló i triatló, futbol, golf, pitch-and-putt, motociclisme, natació, submarinisme, tennis, pàdel, tir, tir al plat, voleibol i waterpolo, que funcionen de manera autònoma sota la tutela del club Competeix en trofeus d’àmbit català i estatal i ha participat en els Jocs Mundials de Policies i Bombers Fa ús de les installacions…
Societat de Caça de la Vall de Camprodon
Caça
Agrupació de caçadors de Camprodon.
Fundada el 1950, durant els primers anys organitzà competicions de tir al plat i tir al colom És la titular de vuit àrees privades de caça, creades l’any 1969, que ocupen 16000 ha de superfície entre els municipis de Camprodon, Setcases, Vilallonga de Ter, Llanars, Molló i Sant Pau de Segúries En la dècada de 1980 es va crear la Reserva Nacional de Caça de Freser – Setcases, que afecta la totalitat del municipi de Setcases i part del de Vilallonga El nombre de socis oscilla al voltant de 300, tot i que als anys vuitanta era lleugerament superior
Receptari de Can Arquer de Goscons
Gastronomia
Receptari de cuina dels Arquer de Goscons (Arenys de Munt).
Les receptes més antigues sembla que daten de mitjan segle XVII, mentre que les més recents són del final del segle XIX En general contenia receptes casolanes d’un cert nivell culinari algunes d’autòctones de Catalunya i altres d’importades i adaptades als gustos del moment històric, segons els estudis de l’historiador arenyenc Pons i Guri El receptari ha estat font d’inspiració de un bon nombre de cuines així, per exemple, sabem que la cuinera Carme Ruscalleda, en inaugurar un restaurant a Tòquio, posà com a plat estrella el “pollastre amb cireres” provinent d’aquest receptari…
Llibre de Sent Soví

Fragment del Llibre de Sent Soví conservat a la biblioteca de la Universitat de Barcelona
© Biblioteca Universitat de Barcelona
Receptari de cuina catalana anònim escrit a principi del segle XIV.
De gran influència arreu d'Europa, conté algun dels fonaments de la cuina catalana actual Així, gairebé tots els guisats tenen com a base un sofregit de ceba i cansalada i per acabar el plat, una picada feta amb fruita seca, espècies i herbes aromàtiques Tant els productes que hi apareixen xai, cabrit, conill, perdius, capons, etc, tots difícils d'aconseguir, com el tipus d'elaboració, evidencien que les receptes del llibre formaven part de les cuines de les cases més refinades de l'època Escrit en una prosa descriptiva, comença amb unes notes preliminars, que són seguides de…
Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí

Plat de ceràmica exposat al Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí
© Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries González i Martí
Museu
Museu inaugurat a València el 1947 a partir de la col·lecció de Manuel González i Martí i enriquit posteriorment amb aportacions particulars i estatals.
La collecció inicial de ceràmiques, de més de 6000 peces, reunia rajoles medievals heràldiques, i pisa i terrissa dels segles XIII al XX, especialment de procedència valenciana Actualment conté una important representació de ceràmica de Manises i de l'Alcora, i de paviments i de rajoles amb escenes de cuina de les grans fàbriques de la ciutat de València dels segles XVIII i XIX, porcellana xinesa i ceràmica contemporània d'artistes com Picasso, Josep Llorens i Artigas, Antoni Cumella i Alfons Blat, a més d’altres produccions històriques internacionals La collecció inicial ja es podia visitar…
ceràmica de Paterna
Ceràmica fabricada a Paterna (Horta del Nord) des del segle XIV.
No consta que a l’alqueria de Paterna quan fou cedida per Jaume I el 1237 al noble aragonès Artal Ferrenc de Luna, es fabriqués cap mena de terrissa Els seus primers terrissers esmentats són els sarraïns Azmet Abencàlip i un anomenat Axalboní el 1317 i el 1320, tots dos canterers El 1364 dos rajolers de Paterna, Abdalà i Jucef Alquitaní, són esmentats amb dos més de noms cristians, en la llista dels qui cobren sumes que els eren degudes per rajoles pintades per a la pavimentació, a Avinyó, de la residència del cardenal francès Audouin Aubert, mort poc abans El 1383 Francesc Eiximenis, al…