Resultats de la cerca

L’any 1972 debutà en categories territorials i arribà a jugar cinc temporades a preferent 1997-2001, 2005-06 i també quatre a primera catalana 2001-2005 Disposa de nou equips distribuïts per totes les categories del futbol de base Juga al camp municipal del barri del Pomar

De presentació acurada, hi intervingueren Lluís Domènech i Montaner, Jaume Pomar i Fuster, Teodor Llorente, Antoni Utrillo, Apelles Mestres, Arcadi Casanovas, etc Suspesa el 20 de maig de 1900, reaparegué com a setmanari el primer de novembre amb un nou format i numeració, i continuà fins el 16 de desembre de 1901

Significà la resposta a l’evolució vers el reformisme de Jeroni Pau i als seus intents de dur-hi la Unió Republicana Balear Reagrupà federals, com Francesc Villalonga i Benet Pomar, i republicans radicals, com el mateix Julià Assolí un cert abast illenc amb especial força a Llucmajor Francesc Noguera i Manacor Antoni Amer Comptà com a òrgan de premsa amb La Voz del Pueblo

Activa al Principat de Catalunya, especialment a Barcelona, del 1901 al 1914 Dirigida pel Comitè de Defensa Social, es presentà a diferents eleccions, infructuosament, sovint aliada amb la Lliga Regionalista i amb els tradicionalistes Aplegava elements confessionals pertanyents a diverses tendències polítiques La presidí Alexandre Pons i Serra, i en foren directius Francesc Albó, Joan Alandí, Gaietà Pareja, Enric Sagnier i Benet de Pomés i de Pomar, comte de Santa Maria de Pomés

Fundat el 1999, nasqué de la fusió del Club d’Escacs Barcelona i del Club d’Escacs Vulcà El nou club guanyà tres Campionats de Catalunya 1999, 2000, 2002, una Copa Catalana d’escacs actius 1999 i un Campionat de Catalunya de partides ràpides 2000 Sumant el palmarès dels dos clubs predecessors, és el club amb més títols d’Espanya 12 i de Catalunya 23 Els jugadors més destacats del nou club, que formaren part d’un o altre club anteriorment, foren Rafael Domènech, Antonio Medina, Arturo Pomar, Ángel Martín i el president d’honor, Josep Paluzie També en destacà la secció de go, joc d…

Fundat a l’agost del 1948, tingué com a precedent la Penya d’Escacs Olot, creada uns mesos abans El 1958 s’inscriví en campionats catalans federats i deu anys després començà a oferir cursos d’escacs, amb professors com Antonio Medina, Olaf Ulvestad o João Cordovil A partir del 1976 fomentà els escacs entre els escolars Aquell any es proclamà campió de Catalunya i, el següent, campió d’Espanya de segona divisió Durant uns anys jugà en l’elit del Campionat d’Espanya, del qual resultà subcampió el 1980 Juga habitualment a primera divisió catalana Entre el 1965 i el 1976 organitzà el Torneig…

Fundada el 1932, el primer president fou Josep Buxadera Ha organitzat sessions de partides simultànies amb la presència dels mestres Ribera, Rey Ardid, Koltanowski, Romanixin i Kortxnoi, entre d’altres, i competicions amb primeres figures mundials, com el Torneig Internacional de Sitges 1934 També ha organitzat el Torneig Nacional d’Escacs de Sitges-Gran Premi Malvasia Robert 1948, 1949, amb jugadors com Pomar, Bernstein, Hugot, Almiñana i Marcet Des del 1975 organitza l’Obert Internacional Vila de Sitges Els jugadors més destacats sorgits del club han estat Antoni Ayas, Josep…

Un cop acabada la Guerra Civil, les quatre entitats escaquistes de Gràcia Penya Gracienca d’Escacs, Avant Escacs, Club Escacs Gràcia i Cercle Gracienc d’Escacs foren obligades per les autoritats franquistes a fusionar-se per tal d’estar ben controlades Els quatre clubs, després d’una fase intermèdia en què es convertiren en dos, es fusionaren en un de sol, cosa que donà lloc al naixement de la Unió Gracienca d’Escacs, coneguda amb l’acrònim UGA La Penya Gracienca d’Escacs guanyà el primer Campionat de Catalunya per equips 1924 l’any de la seva fundació En el palmarès hi ha cinc Campionats d’…

Manuel Valentí i Forteza Mallorca 1804 — s’establí a Barcelona cap al 1825 El seu fill, Josep Valentí i Pomar Barcelona 1854 — , continuà la casa Fill seu fou Joan Valentí i Gallard Barcelona 1886 — 1957, joier típicament modernista vers el 1916 s’installà al passeig de Gràcia en un establiment que decoraren Marià Andreu i Jaume Martrús fou el primer que s’atreví a aquesta nova localització, que seguiren després la majoria de joiers barcelonins celebrà una exposició al Faianç Català el 1926, en la qual obtingué un èxit insospitat realitzà peces importants per encàrrec de la casa…