Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Club Twirling Sant Jaume d’Enveja
Gimnàstica
Club de twirling de Sant Jaume d’Enveja.
Fundat el 1976, fou impulsat per Celedoni Albacar i Quirino Tomàs Guanyà tres Campionats de Catalunya consecutius 1978, 1979, 1980 i fou subcampió en dues ocasions 1977, 1981 Els seus esportistes més destacats foren Anna Belén Masia, M Lluïsa Adell, M Pilar Palatsi, Caterina Navarro, Noemí Beltri, Noèlia Porres i Assumpció Tomàs
Amics del Ciclisme de Vinyols
Ciclisme
Club de ciclisme de Vinyols i els Arcs.
Fou fundat el 1977 amb l’ajuda de Jordi Mariné, ciclista professional, i presidida per Rafel Porres Tot i això, en aquesta localitat ja es practicava el ciclisme des dels anys trenta Des del seu inici es feu càrrec del Gran Premi de Vinyols, organitzat anteriorment per la Penya Cicloturista de Cambrils Amb més de trenta edicions, hi han participat ciclistes com Xavier Florencio, Joan Antoni Flecha i Xavier Tondo
Aurora Patriótica Mallorquina
Periodisme
Diari en castellà, aparegut a Palma, Mallorca, el 15 de juny de 1812.
Editat per Isidoro de Antillón , Guillem Ignasi de Montis , Vicenç Salvà i Pérez, Miguel de Victorica , Joaquim Porres i Josep Badia els dos últims reeixiren a guardar l’anonimat Combaté el clericat i l’absolutisme, per la qual cosa sostingué polèmiques amb els grups reaccionaris dirigits per Ramon Strauch i Miquel Ferrer Diari de Buja Deixà de sortir del 29 d’abril al 19 de maig de 1813 després reaparegué, però s’extingí definitivament el 19 de desembre Els absolutistes perseguiren els redactors i fins i tot els subscriptors els exemplars foren cremats, i la lectura prohibida…
Institut d’Estudis Catalans
Primera sessió de l'Institut d'Estudis Catalans (1914), quan es va inaugurar la Biblioteca de Catalunya
© (IMHB) Fototeca.cat
Corporació acadèmica fundada a Barcelona el 1907 per Enric Prat de la Riba, dedicada a la investigació científica superior, principalment de tots els elements de la cultura catalana.
Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…