Resultats de la cerca

Documentada ja al segle XI, sembla relacionada amb el pelegrinatge a Lo Puèi Velai D’autor desconegut, hom l’ha atribuïda a Ademar de Montelh o a Herimannus Contractus, monjo de Reichenau Introduïda a Cluny 1135, penetrà aviat al Cister i en altres ordes Pius V la inclogué en el breviari romà 1565 Alternant amb la melodia gregoriana, hom introduí versicles en polifonia, forma persistent encara en alguns llocs, com a Montserrat, on és coneguda per Salve montserratina

Ha presentat les coreografies The Lorry 1984, Eliminación, U 1985, Ens 1987, Solo 1989, Rapta 1990, Uadi 1992, Iris 1994, Regina Mater 1995 i Atman 1997

Els dirigents principals foren Cebrià Gay i Regina Lamo Participà en el Primer Congrés Nacional de Cooperatives Barcelona 1913 i collaborà activament en l’organització del segon congrés, celebrat a Madrid pel maig del 1921 El seu òrgan de premsa fou “La Cooperación” València El 1928 fou reorganitzada, i posteriorment, sota l’impuls de Genovès i la cooperativa La Artesana, es refeu de nou per a ingressar en la Federació Nacional de Cooperatives Espanyoles el 1934

Nascut al final dels anys setanta del segle XX, era format per alpinistes de diferents entitats, com Albert Gómez, Remi Brescó, Jordi Camprubí o Xavier Pérez Gil, alguns del quals eren membres de les primeres expedicions catalanes als 8000 de l’Himàlaia Durant la dècada dels anys vuitanta marcaren un nou ritme en l’escalada en roca Obriren vies en parets com la roca Regina al Montsec, els Diables a Montserrat, la cara sud del Pollegó Inferior del Pedraforca, la Font Freda a Terradets i Mont-rebei, entre d’altres També obriren les primeres vies a les roques del Masmut Terra Alta

Primerament d’aparició quinzenal i després setmanal, n'aparegueren sis-centes, i assoliren un gran èxit en els medis obrers, especialment en els anarcosindicalistes, de tot l’Estat espanyol arribaren a tiratges de 50 000 exemplars Rèplica de les colleccions similars qualificades de “burgeses”, hom pretengué de donar-los un caràcter ideològic militant, amb una exemplaritat moral revolucionària, sovint propera a arguments melodramàtics i de fulletó Hi collaboraren, entre molts d’altres, Adrián del Valle, Frederica Montseny, Federico Urales, Fortunat Barthe, Antonia Maymón, Àngela Graupera,…

Durant els seus anys d’activitat 1975-80 obren vies d’alta qualitat, dificultat i bellesa en un estil que incorporà canvis al corrent principal de l’escalada El seu referent foren els escaladors del Terra i Mar de Sabadell i els germans Cerdà del Club Muntanyenc Barcelonès Promogué una escalada més en lliure, més difícil, sense foradar –o fent-ho al mínim – i amb exposició Amb ells apareix el solo integral a Montserrat i l’escalada de velocitat Un exemple fou la Mas-Brullet en un solo integral de 25 minuts Noms com Antonio García Picazo, José Rodríguez, Joan Altimira, Joan Mulero, Miquel…

Fundada a Barcelona el 1942 per Isidre Esteba i Sanahuja, es domicilià primer al carrer de Balmes, i després al d’Aragó Denominada al principi CYRE Comercio y Representaciones Españolas, fou una empresa de reduïdes dimensions fins a l’arribada, el 1957, dels germans Albert i Joan Herbera, els quals contactaren amb Esteba per comprar-li la marca Regina Films, dedicada bàsicament a la producció de documentals L’operació no reeixí, però propicià la incorporació dels Herbera a CIRE Esteba fou el president del consell d’administració, A Herbera en fou el gerent i Joan adquirí la…

Assolí el govern de la ciutat cap al 1260, quan Leonardo Della Scala, dit Mastino I assassinat el 1277, esdevingué podestà del popolo Ell i els seus successors — Alberto I Della Scala mort el 1301, germà seu, Bartolomeo I Della Scala mort el 1304 i Alboino I Della Scala mort el 1311, fills d’Alberto I— foren els forjadors de la senyoria veronesa, erigida en defensora de la menestralia enfront dels atacs de la noblesa foragitada de la ciutat Una nova etapa en la trajectòria dels Della Scala, caracteritzada per la temptativa de fer de llur senyoria l’estat hegemònic del nord d’Itàlia, s’obrí…

Desenvolupament enciclopèdic Sens dubte, és el testimoni més preat de la perfecció assolida pel Scriptorium montserratí És format per 137 folis de pergamí de 4,23 × 3,10 cm escrits amb una sumptuosa calligrafia gòtica de la darreria del s XIV, que continuà als s XV i xvi, amb belles inicials filetejades alternades en blau i vermell i amb diverses miniatures, algunes de remarcables És una veritable enciclopèdia del Montserrat medieval de gran interès històric, litúrgic, doctrinal, geogràfic, astronòmic, teratològic i historicoliterari Destaca un recull de cants i danses dels pelegrins del…

Es construí seguint els plànols de Giuseppe Piermarini, dins el model dels grans teatres a la italiana del moment, amb la planta en ferradura, volta acústica i pòrtic exterior per a les carrosses La inaugu ració tingué lloc l’any 1778 amb Europa riconosciuta , obra encarregada a A Salieri per a l’ocasió La decoració interior es renovà el 1830 i al llarg del temps s’hi han fet diverses millores Bombardejat el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, fou refet i reinaugurat el 1946 amb La gazza ladra , dirigida per A Toscanini El 2002 es tancà provisionalment per a modernitzar la maquinària…